Dia Internacional contra la LGTBIQfòbia
Avui 17 de maig, dia Mundial contra la LGTBIQ-fòbia, des de la CCAR reivindiquem que encara avui dia, moltes persones han de fugir de les seves llars i països per tenir orientacions sexuals i/o identitats de gènere no normatives i cercar refugi en altres indrets del món on poder viure i estimar de forma lliure.
Malgrat que no existeixen dades sobre el nombre de persones LGTBIQ+ desplaçades forçosament, cal destacar que durant els primers 4 mesos de 2024, l’equip jurídic de la CCAR ha realitzat un total de 105 actuacions per atendre i acompanyar jurídicament a 46 persones, de les quals, 14 dones, 6 persones no binàries i 26 homes.
Les persones LGTBIQ+ que fugen dels seus països o territoris per motius relacionats amb la LGTBIQ-fòbia poden acollir-se a la Protecció Internacional degut a que formen part d’un col·lectiu susceptible de rebre persecucions i vulneracions de drets humans. De fet, actualment, 61 països segueixen criminalitzant per llei a les persones que tenen orientacions sexuals i/o identitats de gènere dissidents. A més, dels 176 països on les persones LGTBIQ+ no estan perseguides a nivell institucional de forma específica, només el 33% compta amb legislacions i normatives que assegurin les seves garanties de drets.
La realitat és que les persones LGTBIQ+ s’enfronten a nombrosos obstacles tant per a sol·licitar protecció internacional com per a accedir a serveis específics d’acolliment que cobreixin les seves necessitats.
D’una banda, de la mateixa manera que altres persones refugiades, tenen nombroses dificultats per a aconseguir arribar al territori europeu donada l’absència de vies legals i segures per a sol·licitar asil, així com per a sol·licitar una cita per a formalitzar la sol·licitud de protecció internacional una vegada han arribat al territori. D’altra banda, s’enfronten a obstacles específics ja que tant el procediment d’asil com el sistema d’acolliment presenten una sobre estandardització de processos, fet que provoca que no es tinguin en compte les necessitats específiques de les persones que sol·liciten asil per la seva orientació sexual o identitat de gènere.
La falta de formació dels diferents actors que intervenen amb les persones sol·licitants d’asil i refugiades LGTBIQ+, especialment dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, en diversitat, interculturalitat i Drets Humans provoca que en moltes ocasions es posi el dubte la credibilitat del relat dels sol·licitants o se’ls exigeixi aportar proves documentals que no estan contemplades en la legislació.
És rellevant assenyalar que el fet que no existeixin dades específiques pel que fa al nombre de sol·licituds i resolucions de persones que fugen de la LGTBIQfòbia, impedeix que no es pugui conèixer de primera mà la situació real d’aquestes persones durant el seu procés d’accés a la Protecció Internacional i, per tant, no és possible incidir en l’aplicació de noves pràctiques que assegurin la garantia de drets durant tot el procés, així com la promoció de la seva inclusió social des del respecte cap a la diversitat.
També és necessari visibilitzar que les persones LGTBIQ+ s’afronten a una doble discriminació durant el seu procés d’inclusió social als territoris d’acollida, degut a què també a Catalunya s’afronten a discriminacions a nivell social, així com en l’accés a feines o habitatges dignes, per la seva orientació o identitat de gènere dissident, així com per la seva condició de migrant.
Per tot això, des de la CCAR afirmem que cal seguir treballant per aplicar nous mecanismes i eines que permetin un acompanyament integral de les persones sol·licitants de Protecció Internacional LGTBIQ+, així com en els seus processos d’inclusió sociolaboral i apoderament personal. Alhora, és fa necessari seguir treballant per formar en antiracisme i feminisme interseccional als i a les professionals vinculades en el procediment de Protecció Internacional, així com a la societat en general per seguir trencant prejudicis i estereotips LGTBIQ-fòbics i racistes, presents cada cop més a causa de l’augment de la presència mediàtica dels discursos de partits i organitzacions d’extrema dreta, que dificulten enormement l’accés als drets fonamentals de les persones refugiades LGTBIQ+.
Més en detall, des de la CCAR, instem als governs autonòmics i locals que facilitin el procediment d’asil per les persones que fugen de la LGTBIQ-fòbia. Més en detall, demanem que:
- Que s’habiliten vies legals i segures per demanar protecció internacional, tals com la possibilitat de realitzar les sol·licituds en consolats i ambaixades de tercers països; la concessió de visats humanitaris, l’enfortiment de les polítiques de reassentaments i, en general, totes aquelles que facilitin l’accés al procediment de protecció internacional d’una manera segura.
- Que totes els i les professionals que participin al procediment d’asil en qualsevol de les seves fases (Policia Nacional, intèrprets, tècnics d’intervenció, instructors, etc.) tinguin formació específica en gènere i diversitat així com competències interculturals.
- Que es tinguin en compte les recomanacions d’ACNUR i d’altres organitzacions especialistes en protecció internacional, sobre com realitzar les entrevistes i la valoració de les proves documentals i dels expedients.
- Que es posin en marxa protocols contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en els diferents dispositius d’acollida per a persones refugiades.
- Que es visibilitzi la presència de persones refugiades del col·lectiu LGTBIQ+ en els diferents sectors productius i àmbits laborals.
- Que les persones refugiades del col·lectiu LGTBIQ+ siguin derivades a dispositius que siguin entorns segurs i protectors en els quals puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i que estiguin ubicats en entorns on disposin dels recursos que necessitin.
- Que es dediquin més recursos a la formació de les persones sol·licitants de protecció internacional, que s’ampliï l’oferta de cursos formatius i que s’ofereixin facilitats per a aquelles persones que encara no han aprés el idioma.
- Que es comparteixin dades específiques sobre el nombre de persones LGTBIQ+ desplaçades forçosament sol·licitants de Protecció Internacional, així com sobre les resolucions que s’hi apliquen al respecte.
- Que s’estableixin mesures per lluitar contra la discriminació racista i LGTBIQ-fòbica als àmbits de l’habitatge, del treball, de l’assistència sanitària, de l’accés als serveis socials i al de la participació social i ciutadana, amb sancions per a aquelles persones, organitzacions i institucions que vulnerin el principi d’igualtat de tracte i la prohibició de discriminació.
