Dia mundial contra el Tràfic d'Essers Humans
18/10/2014
Amb motiu del 18 d’octubre, Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers Humans, la CCAR fa estès aquest comunicat de Sicar-Cat.
SICAR cat qüestiona la protecció que el Govern ofereix a les víctimes de tràfic d’éssers humans
El Protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya va esdevenir un gran pas però se centra en la coordinació institucional.
Un model basat en la co-responsabilitat permetria garantir la protecció i atenció que es mereixen totes les víctimes.
Barcelona, 17 d’octubre de 2014. L’any 2011 l’Estat espanyol va aprovar el Protocolo marco de protección de las víctimas de trata de personas amb l’objectiu d’establir les pautes d’actuació per a detectar, identificar, assistir i protegir a les víctimes de tràfic d’éssers humans de manera coordinada entre els diferents actors.
Dos anys després, la Generalitat de Catalunya va aprovar per Acord de Govern l’adaptació d’aquest Protocolo marco estatal a l’àmbit de Catalunya. Després d’un any de l’entrada en vigor del Protocol català, SICAR cat qüestiona la protecció que el Govern ofereix a les persones que han sofert aquesta greu violació de drets humans detectades i/o identificades a Catalunya.
El document, que va significar el compromís de les autoritats en la lluita contra el tràfic d’éssers humans (TEH), ha estat un pas endavant pel que fa a la coordinació tant interinstitucional com interadministrativa. No obstant, encara no compta amb la signatura de la Delegació de Govern que té un paper fonamental, especialment en relació a les víctimes que es troben en situació administrativa irregular.
D’altra banda, les institucions catalanes no preveuen una resposta digna, adequada i segura per a les víctimes (dones, homes, nens i nenes) i deleguen aquest paper a la Xarxa Catalana sobre la Trata de Persones (XCT). Segons Rosa Cendón, coordinadora de l’Àrea de Sensibilització i Incidència de SICAR cat “delegar l’assistència a les víctimes en una xarxa d’entitats que no té personalitat jurídica i que porta més de 2 anys sense reunir-se és ser irresponsable i poc sensible davant greus violacions de drets humans”.
Catalunya continua sense tenir dades fiables que li permetin planificar correctament les mesures necessàries i adequades per assistir i protegir totes les víctimes de tràfic d’éssers humans d’acord als estàndards internacionals.
Els esforços inicials de les institucions han estat centrats en la millora de la detecció a través de la formació als diferents professionals. Sandra Camacho, advocada de SICAR cat assenyala que “indubtablement, apostar per la formació permetrà detectar un major nombre de víctimes i no només explotades sexualment sinó que possiblement millorarem la detecció en altres àmbits com el laboral, en mendicitat, matrimonis forçats…invisibles fins ara. Però cal preguntar-nos què oferirem a les víctimes un cop detectades, com les protegirem, com restituirem els seus drets…en definitiva, detectar per a què?”
Al 2013, SICAR cat va donar resposta a 106 dones víctimes TEH i un menor fill d’una d’elles. Si bé és cert que l’entitat rep subvencions econòmiques de diferents administracions, aquesta considera que cal respondre també des de la co-responsabilitat i no només des d’una lògica econòmica.
Per tots aquests motius, SICAR cat valora que la manca d’un model públic català de protecció i atenció a les víctimes TEH contribueix a la seva re-victimització. Per tant, defensa la necessitat de dissenyar un model basat en la co-responsabilitat i en el partenariat entre administracions, institucions i entitats especialitzades que doni una resposta integral a les necessitats de totes les víctimes (dones, homes, nens i nenes).
SICAR cat qüestiona la protecció que el Govern ofereix a les víctimes de tràfic d’éssers humans
El Protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya va esdevenir un gran pas però se centra en la coordinació institucional.
Un model basat en la co-responsabilitat permetria garantir la protecció i atenció que es mereixen totes les víctimes.
Barcelona, 17 d’octubre de 2014. L’any 2011 l’Estat espanyol va aprovar el Protocolo marco de protección de las víctimas de trata de personas amb l’objectiu d’establir les pautes d’actuació per a detectar, identificar, assistir i protegir a les víctimes de tràfic d’éssers humans de manera coordinada entre els diferents actors.
Dos anys després, la Generalitat de Catalunya va aprovar per Acord de Govern l’adaptació d’aquest Protocolo marco estatal a l’àmbit de Catalunya. Després d’un any de l’entrada en vigor del Protocol català, SICAR cat qüestiona la protecció que el Govern ofereix a les persones que han sofert aquesta greu violació de drets humans detectades i/o identificades a Catalunya.
El document, que va significar el compromís de les autoritats en la lluita contra el tràfic d’éssers humans (TEH), ha estat un pas endavant pel que fa a la coordinació tant interinstitucional com interadministrativa. No obstant, encara no compta amb la signatura de la Delegació de Govern que té un paper fonamental, especialment en relació a les víctimes que es troben en situació administrativa irregular.
D’altra banda, les institucions catalanes no preveuen una resposta digna, adequada i segura per a les víctimes (dones, homes, nens i nenes) i deleguen aquest paper a la Xarxa Catalana sobre la Trata de Persones (XCT). Segons Rosa Cendón, coordinadora de l’Àrea de Sensibilització i Incidència de SICAR cat “delegar l’assistència a les víctimes en una xarxa d’entitats que no té personalitat jurídica i que porta més de 2 anys sense reunir-se és ser irresponsable i poc sensible davant greus violacions de drets humans”.
Catalunya continua sense tenir dades fiables que li permetin planificar correctament les mesures necessàries i adequades per assistir i protegir totes les víctimes de tràfic d’éssers humans d’acord als estàndards internacionals.
Els esforços inicials de les institucions han estat centrats en la millora de la detecció a través de la formació als diferents professionals. Sandra Camacho, advocada de SICAR cat assenyala que “indubtablement, apostar per la formació permetrà detectar un major nombre de víctimes i no només explotades sexualment sinó que possiblement millorarem la detecció en altres àmbits com el laboral, en mendicitat, matrimonis forçats…invisibles fins ara. Però cal preguntar-nos què oferirem a les víctimes un cop detectades, com les protegirem, com restituirem els seus drets…en definitiva, detectar per a què?”
Al 2013, SICAR cat va donar resposta a 106 dones víctimes TEH i un menor fill d’una d’elles. Si bé és cert que l’entitat rep subvencions econòmiques de diferents administracions, aquesta considera que cal respondre també des de la co-responsabilitat i no només des d’una lògica econòmica.
Per tots aquests motius, SICAR cat valora que la manca d’un model públic català de protecció i atenció a les víctimes TEH contribueix a la seva re-victimització. Per tant, defensa la necessitat de dissenyar un model basat en la co-responsabilitat i en el partenariat entre administracions, institucions i entitats especialitzades que doni una resposta integral a les necessitats de totes les víctimes (dones, homes, nens i nenes).
