Dia Mundial de les Persones Refugiades 2024: La situació de l’asil a Catalunya i al món
Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que se celebra el 20 de juny, el dimecres 19 de juny des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) hem presentat el nostre anuari sobre la situació actual de l’asil a Catalunya i al món i sobre les diverses dificultats que troben les persones refugiades per accedir al procediment d’asil.
El 2023 el nombre de persones refugiades al món va ser el més alt mai registrat: 117 milions de persones eren víctimes de desplaçament forçat i al voltant del 40% tenia menys de 18 anys (segons dades d’ACNUR). “Hem de recordar que les persones que han d’abandonar el lloc on resideixen perquè la seva vida està en risc ho fan per moltes causes; no només fugen de conflictes armats, també pateixen persecució per motius de gènere, orientació i identitat sexual, creences religioses, idees polítiques o, cada vegada més, per les conseqüències directes del canvi climàtic”, ha explicat Elena Maya, codirectora de la CCAR.
En la mateixa línia, el 2023 hi va haver un augment del nombre de sol·licituds d’asil presentades a la Unió Europea (UE). Hi van arribar un total d’1.129.800 persones, la xifra més alta registrada des de l’any 2015, després que esclatés el conflicte de Síria –i el que suposa un increment del 17% respecte a l’any anterior. D’aquestes, un total de 292.985 persones migrants i refugiades van arribar a través de vies irregulars d’accés.
Tània Corrons, copresidenta de la CCAR, ha repassat les dades d’asil a l’estat espanyol. El 2023 es van presentar 163.220 sol·licituds d’asil, un 36,88% més que el 2022 (119.240 sol·licituds). D’altra banda, de les 88.042 sol·licituds que es van resoldre, només es va concedir protecció internacional a 11.163 persones, és a dir, a un 12% del total. Això suposa un descens de 4 punts de la taxa de reconeixement de l’asil respecte al 2022. “Des de la CCAR advertim que és enormement preocupant que s’hagi produït un descens en la taxa de reconeixement de l’asil en l’Estat espanyol i constatem que es continua denegant l’asil a persones que corren el risc de sofrir danys contra la vida i tractes inhumans, cruels o degradants als seus països d’origen”, ha dit Corrons.
Pel que fa als països de procedència de les persones que demanen protecció internacional, i seguint la tendència d’anys anteriors, Veneçuela (60.534) i Colòmbia (53.564) van continuar al capdavant i van concentrar el 70% del total de sol·licituds. Els van seguir Perú (14.308), Hondures (3.685) i Cuba (3.082). El país d’on més es deneguen sol·licituds és Colòmbia. Eddy Laverde, artista, lideressa i refugiada colombiana, ha reivindicat que la situació de violència a Colòmbia no s’ha aturat tot i la signatura dels Acords de Pau. Colòmbia continua travessada per problemes de violència i inseguretat derivats del conflicte armat, es persegueix defensors i defensores de drets humans, a periodistes i a opositors polítics, continua tenint uns alts índexs de violència masclista i contra les persones LGTBI i és un país castigat per la degradació ambiental i els impactes dels megaprojectes extractius. “Els i les colombianes hem de marxar i demanar asil a altres llocs on hem de començar de 0 per la violència. En un país nou no ets ningú quan arribes, has de tornar a començar. L’asil és un dret i hi ha una corresponsabilitat des de les diverses parts del món. Estem en guerra a molts llocs: si no volem refugiats ni persones migrants cal fer una veu d’alerta pel que està passant al món”.
L’asil a Catalunya
L’augment de sol·licituds observat a l’estat espanyol també es va veure reflectit en el cas de Catalunya, on des de fa una dècada s’aprecia un augment gradual de les sol·licituds d’asil. El 2023 va ser l’any amb el nombre més alt de sol·licituds de protecció internacional registrades a Catalunya, amb un total de 14.775 sol·licituds -posicionant-se com a tercera província de l’estat espanyol en nombre de sol·licituds.
La província catalana que va rebre més sol·licituds de protecció internacional va ser Barcelona, amb 9.422 sol·licituds d’asil -un 30,61% més que el 2022. D’altra banda, el 2023 Girona va destacar per l’augment de sol·licituds. Aquell any va ser la segona província de Catalunya amb més sol·licituds: en va rebre 3.400, més del doble que el 2022. Aquest augment de sol·licituds a la província de Girona s’ha produït perquè les dificultats per obtenir una cita prèvia per demanar asil a Barcelona i Tarragona són tals que moltes persones s’han vist obligades a desplaçar-se a una província diferent a la seva residència per poder sol·licitar asil.
“Tot i que els últims anys s’ha produït una millora en els protocols de detecció, la identificació de la infància migrant sense referents familiars amb necessitats de protecció internacional continua sent un repte a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol”, ha assegurat Tània Corrons. El 2023 a la CCAR vam atendre 83 sol·licituds de protecció de persones menors d’edat sense referents familiars: 72 eren de nens o joves de gènere masculí, 10 de nenes o dones adolescents i 1 d’una persona no binària. Crida l’atenció l’increment registrat els últims anys: el 2022 des de la CCAR es van atendre 64 sol·licituds de menors mentre que el 2021 se n’havien atès 44. “Hi ha un gran camí de millora”.
“Creiem que és molt necessari vetllar perquè hi hagi un protocol clar que garanteixi el dret al padró. Ara mateix hi ha municipis que no empadronen, això implica no tenir accés a drets fonamentals com l’educació”.
El Pacte Europeu de Migració i Asil
Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR, ha destacat que la recent aprovació del Pacte Europeu de Migració i Asil suposa un retrocés en els drets de les persones migrades i refugiades, especialment pel que fa a la protecció internacional. “L’aprovació definitiva del Pacte Europeu de Migracions i Asil ha culminat 25 anys d’impasse en el procés de construcció i consolidació de les polítiques de migració i asil de la Unió Europea. Malauradament ha aprofundit en les postures més conservadores i l’òptica securititzadora i criminalitzadora vers les migracions i el refugi, resultat d’anys d’assimilació del marc discursiu de la ultradreta per part de liberals i socialdemòcrates a la UE”.
“Pràctiques com les devolucions en calent, els tractes degradants i inhumans, la manca d’accés efectiu al dret d’asil, i les polítiques de criminalització de les persones migrades i refugiades, així com del rescat marítim en són els elements centrals, en detriment de l’establiment de vies legals i segures, que és una de les demandes que fem arribar a totes les administracions com a CCAR”, ha exposat Ekmen.
I és que l’acord aprofundirà i agreujarà en la vulneració dels Drets Humans de les persones refugiades i migrades en territori europeu, ja que part fonamental d’aquesta proposta se centra en el blindatge i l’externalització de fronteres per mitjà de mecanismes que obstaculitzaran l’accés efectiu al dret d’asil i prioritzaran el retorn i la readmissió de les persones cap a altres països.
Amb el seu testimoni, Mohamed Sankoh, de Sierra Leone, ha exposat com les polítiques d’externalització de fronteres de la UE, que paga a països com Algèria, Marroc o Tunísia per reforçar els seus cossos de seguretat i evitar així l’arribada de persones refugiades a Europa vulneren de manera flagrant els drets humans de les persones que es veuen obligades a marxar de casa seva. Nascut a Sierra Leone, el seu trajecte migratori per arribar a l’estat espanyol va ser un periple: relata que després de sortir de Sierra Leone a Guinea Conakry on va haver de quedar-s’hi 1 any treballant al mercat, va decidir emigrar a Bamako a Mali on es va quedar 2 mesos i posteriorment se’n va anar a Tombuctú al nord del país on va romandre 6 mesos treballant en una fàbrica de maons. Afegeix que el 2020 va arribar a entrar a Algèria, on va rebre maltractaments per part de la policia que volia expulsar-lo del país. Afirma haver quedat a la ciutat d’Adrar durant un temps abans de dirigir-se a la ciutat d’Orà, després a Maghnia i d’allà va aconseguir entrar a la ciutat d’Oujda al Marroc. Relata que va arribar a la ciutat de Casablanca el març del 2021 on va agafar un autobús fins a la ciutat d’Al-Aaiun, des d’on el 20/06/2021 va pujar a una embarcació per arribar el dia 23/06/2021 a l’illa de Fuerteventura.
Dificultats per accedir al procediment d’asil
Des de la CCAR hem destacat que cada vegada són més les dificultats per accedir al procediment d’asil: la manca de vies legals i segures, les polítiques europees d’externalització i control de les fronteres i, un cop a territori espanyol, les dificultats per obtenir cita per poder realitzar l’entrevista que constitueix la formalització de la sol·licitud de protecció internacional dificulten cada cop més l’accés al procediment.
“Des de l’abril del 2023 l’única manera d’aconseguir cita per l’entrevista amb la Policia Nacional és trucant a un telèfon que està totalment col·lapsat”, ha explicat Corrons. Actualment, la mitjana de temps d’espera per a la concessió de la cita se situa entre 6 i 9 mesos –tot i que hi ha casos que porten un any trucant sense resposta i altres que han obtingut cita al cap de dos mesos. “El col·lapse del sistema de cites suposa un maltractament institucional de què es deriven greus implicacions psicosocials en les persones refugiades: l’espera per a la cita suposa un desgast emocional molt fort que repercuteix directament en l’estat d’ànim de les persones, que en molts casos asseguren estar esgotades, ansioses i desesperançades. En el cas de les persones amb menors a càrrec, la desesperació incrementa, ja que sense la formalització de la sol·licitud d’asil no comença a comptabilitzar el temps per poder treballar i no poden sostenir econòmicament les seves famílies”.
Una altra de les dificultats amb què es troben les persones migrades i refugiades a Catalunya és la dificultat d’empadronar-se. Tant la diversitat de criteris d’empadronament entre municipis com les pràctiques abusives al mercat de l’habitatge poden distorsionar la fiabilitat del padró en relació amb les persones més vulnerables, i entre elles destacadament els estrangers nouvinguts i/o amb majors dificultats d’accés a l’habitatge i d’acreditació d’un títol vàlid.
Recomanacions de la CCAR
Finalment, des de la CCAR s’han fet un seguit de recomanacions a la Generalitat: s’ha demanat ampliar la formació en matèria de Protecció Internacional i Apatrídia de tots els operadors públics; el reforç pressupostari i en recursos a les entitats socials de forma plurianual, viable i sostenible per al teixit associatiu català especialitzat en asil; programes específics per revertir la situació d’irregularitat administrativa a la qual es veuen abocades les persones que han vist denegada la seva sol·licitud de protecció internacional; i impulsar i desenvolupar polítiques de convivència, inclusió i lluita contra la discriminació a tots els nivells, des d’un enfocament comunitari i de màxima proximitat amb la ciutadania.
D’altra banda, es recomana que el model d’acollida català sigui un model flexible i adaptat a necessitats específiques, amb intervenció especialitzada i integral. Des de la CCAR es proposa comptar amb les capacitats, coneixements i experiència de les entitats catalanes d’asil per creació d’una taula de treball en el marc del Comitè d’Acollida de Persones Refugiades, actualitzar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya basat en un enfocament de drets humans. A més, cal continuar amb la tasca que està realitzant DGAIA en la identificació de menors sense referents familiars amb necessitats de protecció internacional i establir procediments per a la identificació de nens, nenes i joves amb necessitats de Protecció Internacional i/o apatrídia.
