skip to Main Content
93 301 25 39 ccar@ccar-cear.org

DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES: NI UN PAS ENRERE EN LA DEFENSA DEL DRET D’ASIL

DIA MUNDIAL DE LES PERSONES REFUGIADES: NI UN PAS ENRERE EN LA DEFENSA DEL DRET D’ASIL

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que se celebra el 20 de juny, el diluns 19 de juny des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) es va presentar l’informe sobre la situació actual de l’asil al món, a Europa, a l’estat espanyol i a Catalunya i es va destacar la dificultat d’accés al procediment d’asil. 

Durant la roda de premsa, la Pascale Coissard, copresidenta de la CCAR, va repassar les dades sobre l’asil al món: “El 2022 hi ha hagut un increment del 15% en el nombre de persones que han sol·licitat asil arreu del món, uns 13 milions de persones més que el 2021. Els motius principals de l’alça són els conflictes com la invasió russa d’Ucraïna, però també la inestabilitat política, conflictes interns a països com Sudan del Sud o Etiòpia”, va explicar. El 2022, més de 104 milions de persones es trobaven en situació de desplaçament forçat al món. Això suposa que 1 de cada 77 persones al món és desplaçada forçosa, va destacar Coissard. 

A continuació, la Dilara Ekmen, codirectora de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, va fer una radiografia de la situació de l’asil Europa: el 2022, els països europeus amb més sol·licituds de protecció internacional van ser Alemanya, Espanya, Àustria i Itàlia, i els principals països d’origen dels sol·licitants de Protecció Internacional a Europa van ser Síria, Afganistan, Turquia i Veneçuela. Tot i així, Ekmen va destacar la preocupació de la CCAR perquè “la diferència entre peticions i resolucions va ser la més gran des de 2015”. 

Dificultats en el procediment de sol·licitud d’asil a l’estat espanyol i a Catalunya

Durant el 2022, una de les principals problemàtiques entorn de l’asil van ser les dificultats que els sol·licitants es van trobar per accedir al procediment. Des de la CCAR es va traslladar la preocupació per la dificultat d’accés al procediment de Protecció Internacional, ja que amb el sistema actual de cites habilitat a l’estat espanyol és pràcticament impossible obtenir cita per a l’entrevista de sol·licitud de Protecció Internacional a la Policia Nacional, fet que genera una situació d’indefensió per a les persones sol·licitants d’asil. 

L’Elena Maya, codirectora de la CCAR, va parlar de la situació a l’estat espanyol i a Catalunya. Espanya es troba molt lluny de la mitjana europea. Tot i que l’estat espanyol és el tercer en nombre de sol·licituds de la UE, és el tercer per la cua en nombre de sol·licituds aprovades. És per això que Maya va demanar “un major compromís per part de l’Estat en la protecció de les persones que són perseguides als seus països d’origen o de residència”.

“El sistema d’asil està col·lapsat”, va assegurar Maya. “Durant l’any passat, intentar obtenir una cita a la pàgina web de la Policia Nacional era gairebé impossible i les persones havien de passar mesos intentant-ho. Va començar a haver-hi un mercat de cites digitals en què es pagaven entre 30 i 250 euros per aconseguir una cita. Per pal·liar aquesta situació s’ha fet un nou procediment, diferent a cada província”. A Barcelona, per exemple, s’ha habilitat un telèfon actiu tres hores al dia. Moltes de les persones sol·licitants d’asil expliquen que és extremadament complicat aconseguir que t’agafin la trucada. I a més, hi ha dificultats afegides: totes les persones de la unitat familiar han d’estar presents en el moment en què es duu a terme la trucada, no hi ha un sistema de traducció per a aquelles persones que no parlen català ni castellà i un cop finalitzada la trucada, les persones que demanen cita no reben cap document confirmant el dia, el lloc i l’hora. Tampoc hi ha mecanismes que adaptin la trucada per a persones amb diversitat funcional.

Gary, un advocat hondureny a qui la CCAR ha acompanyat durant el seu procés de petició d’asil, va ratificar aquesta dificultat i va explicar el seu cas personal: “No em va passar mai pel cap venir a Europa ni a Espanya. Per desgràcia, quan va començar el crim organitzat a Hondures em va tocar a mi. Va afectar també les meves filles, la meva dona i la meva vida professional. En dos dies va canviar tota la meva vida. Vaig venir l’agost de l’any passat amb la intenció d’obtenir la protecció internacional. Vaig buscar cites durant molt de temps a Barcelona, però no hi havia manera. Vaig decidir buscar cita a cada municipi d’Espanya. Buscava cita constantment i vaig començar a recórrer personalment a estrangeria, però em recomanaven que entrés a la pàgina web una altra vegada. Em deien que habilitaven de 20 a 50 places els dilluns i els divendres entre les 8 del matí fins a les 12 del migdia per aconseguir una cita. Ho intentava minut rere minut i no tenia cap èxit”. Finalment, el febrer Gary va aconseguir cita per a l’abril. “Vaig pensar que seria més fàcil. Al meu país hi ha peticions d’asil que es resolen en pocs dies”.

Pel que fa a Catalunya, Maya va explicar que no es pot saber amb exactitud quin és el trànsit total de persones que han passat per Catalunya, però que se sap que el 2022 s’han establert definitivament més de 20.000 persones. Aquestes persones han trobat moltes dificultats en l’accés laboral i en l’accés a l’habitatge, ja que hi ha preus desorbitats i és difícil que accedeixin a un cotracte de feina. Així, va instar la Generalitat perquè treballi per garantir unes condicions de vida dignes i perquè coordini un espai de treball de totes les organitzacions que treballen en aquesta matèria a Catalunya.

Finalment, la Pascale Coissard va enviar un missatge positiu i va demanar que se segueixi l’exemple del procediment que es va seguir amb les persones ucraïneses a Europa: “el que s’ha aconseguit amb l’arribada de les persones ucraïneses no s’havia vist des dels anys noranta. És la prova que quan es vol es pot. S’ha fet per Ucraïna i es podria fer per altres països en conflicte. Hem aconseguit donar protecció i permís de treball a persones que estaven arribant, mentre que altres persones poden estar anys intentant-ho i no obtenen resposta. Això vol dir que al segle XXI encara és possible”, va destacar.

Back To Top