Milions de menors pateixen persecucions i greus vulneracions de drets humans arreu del món
En el Dia Mundial dels Drets de la Infància, des de la CCAR volem denunciar que arreu del món milions d’infants i adolescents pateixen persecucions i greus vulneracions de drets humans que els aboquen a haver de fugir dels seus territoris. Alhora, un cop aquests menors arriben als suposats territoris d’acollida, segueixen patint fortes discriminacions i vulneracions de drets.
Segons dades de l’ACNUR, durant l’any 2023 el nombre de persones que es van veure obligades a fugir de les seves llars va ascendir a 117,3 milions, una xifra que suposa un fort augment respecte les dades de l’any anterior, que situaven el nombre de persones desplaçades de forma forçada en 108,4 milions. Tot i així, només 31,6 milions d’elles son considerades refugiades sota el mandat de l’ACNUR.
Atenent a aquestes xifres, cal tenir en compte que els nens, nenes i adolescents suposen el 40% del nombre total de persones refugiades desplaçades forçosament tot i que, a escala global, suposen el 30% de la població mundial. A més, cal esmentar que l’ACNUR calcula que entre 2018 i 2023 més de 2 milions de nenes i nens van néixer com a persones refugiades.
Aquestes dades visibilitzen el gran nombre de menors d’edat que pateixen persecucions i greus vulneracions de drets humans arreu del món que provoquen el seu desplaçament forçat cap a altres territoris on poder viure, crèixer i desenvolupar-se de forma digna.
Durant el 2023, 31.429 nenes, nens i adolescents van presentar una sol·licitud de Protecció Internacional a l’Estat espanyol, 2.505 de les quals es van dur a terme per part de menors sense referents familiars. Tot i així, del total de sol·licituds que es trobaven en tràmit, durant el 2023 només 2.887 nens, nenes i adolescents van rebre una resolució favorable concedint-los la Protecció Internacional.
Molts d’aquests nens, nenes i adolescents fugen amb les seves famílies, però d’altres emprenen el seu projecte migratori en solitari o acompanyats per altres menors d’edat. Estan encara més exposats a patir discriminacions i vulneracions del drets i, alhora, tenen grans dificultats per identificar-se com a persones susceptibles d’acollir-se a la Protecció Internacional.
La CCAR és l’entitat encarregada d’acompanyar jurídicament a tots aquells menors migrants sense referents tutelars acollits al sistema de protecció de la infància de Catalunya que sol·liciten la Protecció Internacional. Des de 2022 ha atès a més de 226 nens, nenes i adolescents sol·licitants de Protecció Internacional. Aquest nombre, tot i que anualment ha anat augmentant progressivament, és molt inferior al nombre total de menors migrants sense referents tutelars que es troben a Catalunya, doncs des de maig de 2022 hi han estat 2.335 infants i adolescents.
Tot i que en els últims anys s’ha produït una millora en els protocols de detecció i identificació de la infància migrant sense referents familiars amb necessitats de Protecció Internacional, aquestes dades mostren que la necessitat de seguir treballant en pro dels drets d’aquests nens, nenes i adolescents continua sent un fort repte a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. De fet, es caracteritza per ser un dels països europeus en què menys sol·licituds d’asil d’infants i adolescents migrants sense referents familiars es presenten.
La falta d’informació sobre l’accés a aquest procediment és la principal causa que la CCAR identifica d’aquesta anomalia, doncs es pot constatar que molts més nens, nenes i adolescents s’hi podrien acollir. És per això que des de la CCAR també realitzem formacions a professionals de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya sobre el sistema de Protecció Internacional. A més, des de la CCAR també participem d’un projecte europeu conjuntament amb altres 6 organitzacions de diferents països que té per objectiu promoure i salvaguardar els drets de la infància migrant sense referents familiars.
En el Dia Mundial dels Drets de la Infància volem recordar a les administracions públiques la seva obligació de protegir els nens, nenes i adolescents que migren sols i soles, garantint els seus drets i, en especial, el seu dret a sol·licitar la Protecció Internacional. A més, volem insistir que una protecció efectiva dels drets de la infància ha d’anar acompanyada de mecanismes que garanteixin la seva inclusió social un cop aquests nens, nenes i adolescents arribin a la majoria d’edat.
Tal i com estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant de 1989, tot Estat ha de protegir tots els nens, nenes i adolescents menors de 18 anys independentment de la seva nacionalitat, el seu origen o el seu estatus migratori, de manera que la condició de menor ha de prevaldre per sobre de la resta de condicions en tot moment. A més, els diferents instruments jurídics de Protecció de la Infància han d’estar determinats per l’interès superior del menor, atenent sempre als principis de no discriminació, protecció i no devolució.
En aquesta línia, volem recordar les recomanacions fetes per l’ACNUR per adaptar el procés de Protecció Internacional a les necessitats específiques dels nens, nenes i adolescents:
- Promoure un enfocament participatiu: els nens, nenes i adolescents de diferents edats han d’entendre la naturalesa i propòsit dels procediments, han de poder participar-hi de forma significativa i rebre informació sobre els avenços i resultats de manera que puguin comprendre què impliquen i suposen per a elles. Els mecanismes de denúncia han de ser aptes i accessibles sense discriminar per edat, gènere o antecedents.
- Establir processos accessibles, apropiats per la edat i oportuns: els diversos procediments han de ser accessibles en termes de localització, de diversitat funcional i idiomàtic. Cal, a més, donar prioritat als menors sense referents familiars en l’accés al procediment.
- Garantir procediments segurs i solidaris: la seguretat física i psicològica, així com el seu benestar i la seva no revictimització ha ser primordial. Els i les diferents professionals que treballen en els diferents estadis del procediment han de ser solidàries, sensibles i orientar als infants i adolescents amb cura i empatia al llarg de tot el procés.
- Assegurar la seva no discriminació, inclusió i confidencialitat: Cal reconèixer i valorar la diversitat de la infància i adolescència, adaptant-se a l’edat, el gènere, l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere, la diversitat funcional, el país d’origen, la condició socioeconòmica i la llengua, entre d’altres.
- Ser professionals i respectuosos: els procediments han de promoure i respectar la dignitat de les nenes, nens i adolescents, posant en valor les seves experiències i opinions úniques, i tenint en compte les seves contribucions i respondre sempre als seus suggeriments i comentaris.