Nou informe | Canvi climàtic, conflictes i desplaçament forçat: claus, experiències i reptes de protecció

Tornar enrere

Descàrregues

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) i l’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB presentem el nou informe Canvi climàtic, conflictes i desplaçament forçat: claus, experiències i reptes de protecció, una anàlisi en profunditat sobre com l’emergència climàtica interactua amb els conflictes armats i agreuja el desplaçament forçat de poblacions arreu del món.

L’informe parteix d’una idea clau: el canvi climàtic no és una causa directa i única del desplaçament forçat, però actua com un factor multiplicador de vulnerabilitats, intensificant desigualtats estructurals, tensions socials i conflictes armats ja existents. En aquest context, milions de persones es veuen obligades a fugir de manera forçosa, sovint sense disposar de mecanismes adequats de protecció internacional.

A partir d’un marc analític rigorós, l’estudi examina la complexa interrelació entre canvi climàtic, conflictes i mobilitat forçada, i posa especial atenció a com aquesta tríada afecta de manera desproporcionada les poblacions que ja viuen en contextos de fragilitat política, social i econòmica. Segons dades recents, tres de cada quatre persones refugiades o desplaçades viuen en països amb una exposició alta o extrema a riscos climàtics, una realitat que planteja reptes urgents en termes de drets humans i protecció internacional..

L’informe incorpora estudis de cas a diferents regions del món, com la República Democràtica del Congo, Moçambic, el Sahel Occidental, Palestina i les Filipines, que permeten il·lustrar com la convergència entre conflicte armat, degradació ambiental i emergència climàtica genera situacions de desplaçament forçat complex, amb impactes acumulatius i prolongats en el temps.

A més, el document analitza la resposta internacional davant d’aquesta realitat i identifica mancances importants en els actuals marcs de protecció, tot subratllant la necessitat d’enfocaments basats en els drets humans, la justícia climàtica i la perspectiva de gènere. Des de l’experiència de la CCAR, s’assenyalen també els principals reptes per garantir una protecció efectiva a les persones desplaçades en contextos marcats simultàniament per conflictes armats i els efectes del canvi climàtic.

Aquest informe s’ha elaborat en el marc del projecte “Sense refugi: visibilitzem el desplaçament forçat provocat per les interrelacions entre emergència climàtica i conflictes armats”, finançat per l’Ajuntament de Barcelona dins la convocatòria de Cooperació per a una Justícia Global, i vol contribuir tant al debat acadèmic com a la incidència política i social, amb l’objectiu de situar el desplaçament forçat climàtic-conflictual al centre de l’agenda pública.

📄 Consulta i descarrega l’informe complet aquí

Últimes notícies

veure totes

Quan el gènere esdevé causa de persecució: dones, violències i dret d’asil

Tornar enrere

Descàrregues

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha publicat l’informe Quan el gènere esdevé causa de persecució: dones, violències i dret d’asil, un treball que analitza com les violències masclistes, la persecució per motius de gènere, orientació sexual o identitat de gènere continuen sent causes estructurals de desplaçament forçat, sovint invisibilitzades pels sistemes d’asil i d’acollida ARTICLE DIVULGATIU DONES SPAREL….

L’informe parteix d’una mirada feminista i basada en drets humans, i posa el focus en les experiències de dones sol·licitants d’asil i refugiades a Catalunya que han fugit de violències greus als seus països d’origen: violència masclista en l’àmbit de la parella o familiar, persecució per identitat de gènere, transfòbia institucional, amenaces de mort i absència de protecció efectiva per part dels estats.

El cos com a frontera: violències estructurals i mobilitat forçada

L’anàlisi evidencia que aquestes violències no poden entendre’s com fets puntuals o estrictament privats, sinó com expressions d’un continuum de violències que connecta l’àmbit familiar, comunitari, institucional i estatal. En molts contextos, el fet de ser dona (o de desafiar els mandats de gènere) esdevé en si mateix una causa de persecució que obliga a fugir com a única estratègia de supervivència.

L’informe també assenyala les limitacions del sistema de protecció internacional, que sovint exigeix relats lineals, proves documentals difícils d’obtenir i nivells extrems de violència per reconèixer una sol·licitud. Aquest funcionament penalitza especialment les dones que fugen abans que la violència arribi al seu extrem final, així com les dones trans, racialitzades o amb fills a càrrec.

Les dificultats d’acollida a Catalunya

A partir de les entrevistes realitzades, el document identifica obstacles persistents durant els itineraris d’acollida: llargues esperes administratives, dificultats per accedir al permís de treball, problemes greus d’habitatge, manca d’acompanyament psicològic especialitzat, barreres per a la conciliació de les cures i experiències de racisme i discriminació, també dins dels propis dispositius d’acollida.

Aquestes dificultats no són neutres des del punt de vista del gènere, sinó que impacten de manera diferenciada sobre dones soles amb fills, dones trans i dones que arrosseguen situacions de violències no resoltes.

Un decàleg per avançar cap a una política pública d’acollida feminista

Com a resultat de l’anàlisi, la CCAR ha elaborat el Decàleg per a una política pública d’acollida feminista de persones refugiades a Catalunya, una eina d’orientació política i d’incidència que situa el feminisme com a principi estructural del model d’acollida, i no com un enfocament complementari

El decàleg defensa, entre d’altres, el reconeixement del desplaçament forçat com una qüestió també de gènere; la necessitat de trencar amb el subjecte masculí implícit del sistema d’asil; el dret de les dones a ser reconegudes com a subjectes plens de drets i de decisió; la incorporació d’una perspectiva feminista interseccional en totes les fases de l’acollida; l’acompanyament integral amb mirada de gènere i trauma; la centralitat de les cures; la garantia d’espais segurs lliures de violències, i l’autonomia econòmica com a condició indispensable per a una vida digna.

Cap a un canvi de paradigma

Tant l’informe com el decàleg volen contribuir a un canvi de paradigma en les polítiques d’asil i acollida, posant al centre les vivències de les dones i les persones LGTBIQ+, i evidenciant que sense una mirada feminista estructural el sistema corre el risc de reproduir les mateixes desigualtats que diu combatre.

Des de la CCAR, fem una crida a les institucions, administracions públiques i agents socials perquè incorporin aquestes propostes en el disseny i la implementació de les polítiques d’acollida, avançant cap a un model que garanteixi drets, autonomia i una vida lliure de violències per a totes les persones refugiades.

👉 Podeu descarregar aquí l’informe complet i el decàleg.

Últimes notícies

veure totes

OFERTA LABORAL TÈCNIC/A INCIDÈNCIA POLÍTICA I SOCIAL

Tornar enrere

Descripció de l’entitat

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.

Descripció del lloc de treball

La persona contractada serà la responsable de planificar, executar i fer seguiment d’ activitats de incidència política i social organitzades per l’entitat sota les directrius de la coordinació de l’àrea.

Funcions

  • Elaboració de documents d’anàlisi, recerca i posicionament en matèria d’asil, drets humans i desplaçament forçat.
  • Seguiment, anàlisi i monitoratge de polítiques públiques, iniciatives legislatives i marcs normatius a nivell local, autonòmic, estatal i europeu, amb especial atenció a l’impacte sobre els drets de les persones migrants i refugiades.
  • Participació en reunions amb actors polítics, institucionals i entitats socials, així com representació de l’entitat en espais de coordinació, plataformes i xarxes d’incidència.
  • Organització i dinamització de jornades, taules rodones, col·loquis i altres activitats de caràcter divulgatiu i d’incidència
  • Disseny, formulació, execució i seguiment de campanyes d’incidència política i social, tant pròpies com en coordinació amb altres entitats i plataformes.
  • Elaboració de continguts d’incidència (notes de premsa, articles d’opinió, comunicats, materials divulgatius, continguts digitals) alineats amb l’estratègia política de l’entitat.
  • Funcions de porteveu, quan se li sigui requerit
  • Recollida, sistematització i anàlisi d’informació qualitativa i quantitativa per processos de rendició de comptes davant ciutadania i finançadors.
  • Seguiment tècnic i econòmic dels projectes d’incidència política i social assignats, incloent la preparació d’informes narratius i justificacions.
  • Disseny, seguiment i realització de tallers, formacions i xerrades adreçades a professionals, estudiants, administracions públiques o ciutadania.
  • Coordinació interna amb altres àrees de l’entitat per garantir la coherència entre l’acció d’incidència, l’atenció directa i la defensa jurídica.

Requisits

  • Llicenciatura/grau en l ’àrea de les ciències socials, ciència política, relacions internacionals o àmbits afins.
  • Nivell C de català i nivell C1 d’anglès i/o francès
  • Formació complementària en Drets Humans, Relacions Internacionals, Asil i/o Migracions.
  • Experiència professional mínima de 3 anys desenvolupant tasques específiques d’incidència política i social en entitats socials, ONG o plataformes d’incidència.
  • Excel·lent i demostrable capacitat de comunicació oral i escrita en català i castellà, orientada a accions d’inciència i contextos institucionals i de representació en l’àmbit de les ONG d’almenys 2 anys.

 
Es valorarà:

  • Aplicació pràctica i contrastada de l’enfocament de gènere i basat en drets humans en accions d’incidència política, projectes o campanyes.
  •   Experiències vinculades a les migracions, el desplaçament forçat o la protecció internacional.
  •   Coneixements sòlids en seguiment pressupostari, control de despeses i justificació econòmica de projectes.Experiència com a treballador/a i/o voluntari/a en entitats sense ànim de lucre.
  •  Motivació i compromís amb la defensa dels drets humans i del dret d’asil.
  • Capacitat de treball en equip i autonomia en la gestió de tasques.

 
Condicions

  • Incorporació immediata
  • Jornada: 35 hores setmanals
  • Contracte indefinit
  • Remuneració: 25.642,12€ bruts anuals. Lloc de treball a Barcelona ciutat


 Informació requerida

Enviar el currículum vitae amb carta de motivació a: ccar@ccarefugi.org  amb la referència: Tècnic/a d’ incidència política i social

El termini de presentació de candidatures finalitza el 22/12/2025.
Només es contactarà amb les persones preseleccionades

Últimes notícies

veure totes

COMUNICAT 25 N: Les violències masclistes en origen persegueixen en destí: la protecció efectiva de dones i nenes continua sent una assignatura pendent

Tornar enrere

Barcelona, 25 de novembre de 2025

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones,  desde la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) alertem que les dones i nenes que es veuen obligades a fugir dels seus països continuen exposades a violències que s’arrelen en desigualtats de gènere estructurals i que es manifesten en totes les fases del procés migratori. La violència no només és un factor determinant de la fugida; és una presència constant en el trànsit i pot perpetuar-se ( i es perpetua) en territoris d’acollida.  Nomes durant el 2025, la CCAR ha atès 290 dones i ha realitzat 1.298 actuacions jurídiques d’acompanyament en el procés de sol·lixitud de Proteccuió Internacional.
Tanmateix, aquesta realitat contrasta amb un marc legal que, si bé reconeix la persecució per motius de gènere com a motiu d’asil, sovint no es tradueix en una protecció efectiva. Segons la Llei d’Asil espanyola, la persecució per motius de gènere és una causa reconeguda de protecció internacional. Darrere d’aquesta definició jurídica hi ha realitats diverses: matrimonis infantils i forçats, mutilació genital femenina, trafic amb finalitats d’explotació sexual, violències sexuals en conflictes armats, crims d’honor o violència comunitària i institucional normalitzada. Es tracta de formes específiques de persecució que constitueixen violacions greus dels drets humans i que afecten les dones pel simple fet de ser-ho.

No obstant això, aquestes violències no s’aturen en l’origen. Les rutes migratòries, agreujades per unes polítiques europees cada vegada més restrictives, exposen les dones i nenes a riscos extrems. L’absència de vies dignes i segures obliga moltes a emprendre trajectes llargs i perillosos, sovint controlats per xarxes criminals, on la violència sexual és sistemàtica i la impunitat és la norma. Les devolucions sumàries, les fronteres hermètiques, les restriccions de visats i les dificultats per accedir a procediments segurs generen un entorn en què la supervivència passa per atrevessar encara més violències.

Aquesta realitat es veu agreujada per marcs polítics que no reforcen les garanties de protecció. En aquest sentit, el Pacte Europeu de Migració i Asil, del que estem en plena implementació, reconeix la necessitat de protegir les persones en situació de major vulnerabilitat, però no estableix mecanismes que assegurin una identificació adequada de les violències de gènere o l’accés a recursos especialitzats ans el contrari manca d’un enfocament interseccional i feminista i estableix procediments en frontera accelerats que atempten contra una protecció efectiva i garantista.

D’altra banda, en el país d’arribada les violencies continúen: Moltes dones refugiades i sol·licitants d’asil s’hi troben amb noves formes de vulneració: dificultats per accedir al procediment de protecció internacional amb garanties, entrevistes d’asil sense perspectiva de gènere, falta d’intèrprets dones, revictimització en el relat i llargs etc.

Fora del procediment d’asil, moltes dones migrants i refugiades continuen trobant-se amb formes de discriminació que afecten directament la seva seguretat i dignitat. El tracte sovint varia segons el color de pell, l’accent o l’expressió de gènere, generant por, autocensura i desconfiança en serveis que haurien de ser segurs. Dones trans que eviten acudir al metge per por al maltracte, mares que modifiquen el seu relat per evitar ser jutjades, o dones que han patit mutilació genital preocupades pel tracte sanitari, exemplifiquen aquesta realitat.

En serveis essencials com la salut o l’atenció social, moltes relaten actituds racistes, paternalistes o que qüestionen la seva credibilitat. Aquestes dinàmiques, sumades al llenguatge jurídic inaccessible o la informació fragmentada, dificulten l’accés a drets bàsics. La por a la deportació en casos d’irregularitat administrativa també frena la denúncia de violències masclistes o abusos, perpetuant la invisibilitat i la impunitat.

La precarietat laboral i l’accés desigual a l’habitatge intensifiquen aquesta vulnerabilitat: moltes dones es concentren en sectors feminitzats, mal remunerats i sense protecció, o viuen en espais compartits i insegurs, sovint en zones aïllades o amb escassos recursos.

Els discursos d’odi i els estereotips racistes i sexistes afecten especialment les dones migrants i refugiades, en particular les musulmanes i afrodescendents. Aquesta violència simbòlica es tradueix en exclusió social i manca de participació real en espais de decisió, mantenint-les en la invisibilitat i dificultant que les polítiques públiques incorporin les seves experiències i necessitats.

Malgrat tot, és essencial recordar que les dones en moviment no són només víctimes: són supervivents. La seva fortalesa i capacitat d’agència són el motor que les permet sostenir els seus projectes migratoris, protegir les seves famílies i continuar reclamant els seus drets. Per això, és imprescindible escoltar-les, reconèixer-les i assegurar que no siguin infantilitzades ni revictimitzades..

La lluita per eradicar les violències masclistes no pot dissociar-se de la defensa dels drets de les dones migrants i refugiades.

Per tot això, en aquest 25N, des de la CCAR exigim:

  • Activar vies dignes i segures que permetin a les dones accedir al dret d’asil sense exposar-se a rutes mortals o a xarxes de tràfic i explotació, incloent-hi visats humanitaris i el desplegament efectiu de mecanismes contemplats en la normativa vigent.
  • Garantir l’accés al procediment d’asil amb perspectiva de gènere, assegurant entrevistes adaptades, la presència d’intèrprets dones, la no revictimització i una identificació rigorosa de les violències patides en totes les fases del procés.
  • Oferir recursos d’acollida adequats i segurs, que incloguin allotjaments lliures de riscos, suport psicosocial especialitzat, atenció en salut sexual i reproductiva i mesures d’autonomia econòmica.
  • Reforçar la formació obligatòria en perspectiva de gènere i enfocament interseccional per a tots els actors implicats: personal de fronteres, oficines d’asil, serveis socials, sanitaris i policials.
  • Millorar els mecanismes de detecció, protecció i recuperació de víctimes de tràfic i explotació, prioritzant la protecció de les dones en lloc de l’enfocament punitiu del delicte.
  • Garantir el reconeixement efectiu de la persecució per motius de gènere, evitant interpretacions restrictives i assegurant l’aplicació coherent de les obligacions internacionals.

Últimes notícies

veure totes

Nou informe sobre la frontera francocatalana

Tornar enrere

Presentació de l’informe Fronteres Invisibles

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i el Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CER-M) han publicat l’informe Fronteres Invisibles: la realitat a la frontera francocatalana, elaborat a partir de la missió d’observació de drets humans desenvolupada els mesos de juny i juliol de 2025.

L’equip va visitar La Jonquera, Figueres i Portbou, així com els punts de control de Le Perthus i Le Voló i els municipis francesos de Cerbère i Perpinyà, amb l’objectiu de documentar la gestió del control migratori dins de l’Espai Schengen.

L’informe ja és disponible per a consulta i descarrega a:
👉 https://caminsderefugi.org/frontera/frontera-hispano-francesa/informe/

Una frontera que continua essent un espai de control

Tot i que l’Espai Schengen hauria eliminat els controls sistemàtics fa dècades, l’informe evidencia que la frontera francocatalana segueix operant com un espai actiu de control migratori. Les observacions recollides mostren la persistència d’identificacions discriminatòries, retorns exprés sense garanties i pràctiques policials que desvien del marc legal europeu. Entitats socials informen, a més, que cada vegada es troben més desbordades i que moltes de les persones retornades són abandonades en zones sense serveis, com el coll entre Portbou i Cerbère.

Principals vulneracions detectades

  • Retorns i readmissions irregulars, sovint efectuats fora del que estableixen el Codi de Fronteres Schengen i l’Acord de Màlaga. Moltes persones són retornades de manera immediata, sense que se’ls expliqui el motiu, sense possibilitat de presentar al·legacions i sense accés a mecanismes de protecció.
  • Identificacions per perfil ètnic o racial en punts estratègics com estacions de tren (Portbou, Figueres i Perpinyà), carreteres i peatges. Aquestes pràctiques vulneren el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, i són aplicades de manera sistemàtica per part dels cossos de seguretat.
  • Absència de garanties i manca d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat, incloent menors, sol·licitants potencials de protecció internacional i persones amb necessitats especials. La manca d’accés a informació, interpretació i assistència jurídica impedeix que moltes puguin exercir els seus drets.
  • Forts desplegaments policials i dispositius de control intensius, que inclouen detencions arbitràries, trasllats exprés en vehicles de paisà i vigilància constant a espais de mobilitat. Aquestes pràctiques generen un clima de persecució que contradiu el principi de lliure circulació dins de l’Espai Schengen.
  • Abandonament de persones retornades en zones aïllades, especialment al coll entre Portbou i Cerbère, on no hi ha serveis bàsics ni presència institucional. L’única assistència disponible prové de ciutadania organitzada i entitats socials, que sovint es troben desbordades.
  • Increment d’internaments al Centre de Retenció Administrativa de Perpinyà (CRA), amb una clara sobrerepresentació de persones d’origen algerià, marroquí i tunisià. El nombre creixent d’internaments reflecteix una política de contenció i no d’acollida.
  • Acció creixent de grups vinculats a l’extrema dreta, que alerten la policia quan identifiquen persones que consideren “sospitoses”, contribuint així a la persecució i vulneració del dret a circular lliurement per la via pública.
  • Riscos greus per a la integritat física, incloent travesses per zones perilloses com el túnel entre Portbou i Cerbère o espais amb concertines a l’estació de Cerbère, agreujats per la manca de rutes segures i d’alternatives.
  • Opacitat institucional i manca de transparència: la inexistència de dades públiques actualitzades i de jurisprudència efectiva impedeix una supervisió real dels dispositius de control i dificulta la denúncia de les vulneracions.

Una crida urgent a un canvi de paradigma

Les entitats autores del document adverteixen que aquesta situació vulnera els principis de lliure circulació i els drets fonamentals garantits a escala europea i internacional.

Reclamen amb urgència un canvi de paradigma que deixi enrere la lògica del control i la securitització i aposti per polítiques migratòries centrades en la dignitat, les garanties i la protecció efectiva de les persones migrades i refugiades. També subratllen la importància de generar vies segures, assegurar una acollida adequada i reforçar la coordinació institucional.

Nova web del projecte Camins de Refugi

Coincidint amb la publicació de l’informe, la CCAR presenta la nova web del projecte Camins de Refugi, una plataforma renovada per visibilitzar i denunciar les vulneracions de drets humans que es produeixen a les fronteres internes i externes d’Europa. La web inclou informes, testimonis, materials pedagògics, documents de missions d’observació i un mapa interactiu que permet explorar punts fronterers i rutes migratòries.
Disponible a: 👉 https://caminsderefugi.org

Taula rodona de presentació de l’informe

Ahir, dimarts 18 de novembre, va tenir lloc al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra la taula rodona i presentació de l’informe Fronteres Invisibles: la realitat de la frontera francocatalana, organitzada per la CCAR. L’acte va comptar amb la participació de:

  • Sonia Parella, directora del departament de sociologia de la UAB i del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CER-M)
  • Maria Creixell, portaveu de la coordinadora Obrim Fronteres (COF)
  • Gisela Cardús, advocada de la CCAR
  • Dinamitza: Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR

La sessió va permetre aprofundir en les principals constatacions de l’informe i obrir un espai de reflexió col·lectiva sobre les actuals polítiques de control fronterer i els seus impactes en la vida de les persones.


Últimes notícies

veure totes

“Ribes de l’Espoli”: una mirada fotogràfica a l’impacte de l’extractivisme a Guatemala

Tornar enrere

De l’1 de desembre al 10 de gener, el Seminari Conciliar de Barcelona (carrer del Consell de Cent amb Enric Granados) acollirà l’exposició fotogràfica “Ribes de l’Espoli”, un projecte impulsat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) en el marc del Festival Internacional de Fotografia sobre Drets Humans i Justícia Global BCN-DH. L’exposició s’inaugurarà amb una visita guiada el dia 1 de desembre a les 18 h.

A través de les imatges dels periodistes Gianni Esposito, Marta Saiz i Víctor Cabo, l’exposició posa el focus en els impactes ambientals i humans de la indústria camaronera i de la pesca industrial a Guatemala, així com en les resistències de les comunitats locals per defensar el seu territori i els seus drets.

Una finestra a les riberes del Sud Global

A Guatemala, les aigües que abans sostenien comunitats senceres arrosseguen avui les conseqüències de la contaminació i l’extractivisme. A Champerico i Retalhuleu, les granges camaroneres vinculades a capitals estrangers i la pesca industrial han devastat els estuaris de Laguna Grande i El Muerto, alterant profundament l’ecosistema i la vida de les comunitats pesqueres.

Ribes de l’Espoli retrata aquesta realitat amb proximitat i respecte: la pèrdua de biodiversitat, la destrucció de la pesca de subsistència i les migracions forçades que s’hi deriven. Però també visibilitza les formes de resistència que emergeixen des del territori —especialment liderades per dones i joves— per mantenir viu el teixit comunitari i defensar els recursos naturals.

Un projecte més ampli: desplaçament forçat, violència colonial i crisi ambiental

L’exposició forma part del projecte periodístic “Desplaçament forçat, violència colonial i crisi ambiental: el paper de la indústria espanyola al Sàhara Occidental i Guatemala”, que la CCAR desenvolupa gràcies a la Beca DevReporter de Lafede.cat i l’ACCD.

El projecte té com a objectiu principal enfortir la comprensió crítica de la ciutadania europea sobre com el colonialisme contemporani, la crisi ambiental i les activitats extractives impacten en les comunitats del Sud Global i contribueixen als desplaçaments forçats.

Mitjançant la investigació periodística i la col·laboració estreta amb organitzacions i moviments socials dels territoris, el projecte analitza especialment el paper que hi tenen determinades indústries i empreses espanyoles, sobretot en el sector pesquer, i com les seves operacions alteren ecosistemes, vulneren drets i transformen la vida quotidiana de les comunitats afectades.

Aquesta recerca es tradueix en diverses eines divulgatives: una docu-sèrie, un documental, aquesta exposició fotogràfica, materials pedagògics, tallers educatius i reportatges periodístics. Amb totes aquestes accions, el projecte busca també posar en valor les alternatives i resistències comunitàries que s’articulen des de Guatemala i el Sàhara Occidental, destacant la força de les organitzacions locals, el lideratge de les dones i la importància de construir futurs més justos i sostenibles.

Volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les organitzacions i col·laboradors que fan possible aquest projecte. A les organitzacions del Sàhara Occidental; Equip Media i Juventud Activa Saharaui (JAS), pel seu compromís i suport constant, i a les organitzacions de Guatemala, com la Red de Comunicadores y Comunicadoras comunitarias del Movimiento Comité de Desarrollo Campesino CODECA, la Unión Verapacense de Organizaciones Campesinas UVOC i la Red Nacional por la Defensa de la Soberanía Alimentaria REDSAG, per compartir els seus coneixements i experiències. Agraïm també el suport de les organitzacions i col·laboradors d’aquí, com Associació Impacte. Cinema i Drets Humans, Festival BCN-DH, Centre Cívic Can Basté i l’Escola de Fotografia Espectrum, per fer possible la divulgació i difusió del projecte.


Últimes notícies

veure totes

Un Reglament per deportar més i protegir menys: la CCAR alerta davant el gir punitivista de la UE

Tornar enrere

La Unió Europea proposa un Reglament de Retorn profundament regressiu que posa en risc els drets fonamentals de les persones migrants i refugiades

Barcelona, novembre de 2025

El passat 11 de març de 2025, la Comissió Europea va presentar una Proposta de Reglament Europeu de Retorn amb la voluntat de substituir l’actual Directiva de Retorn de 2008. Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) expressem la nostra màxima preocupació davant d’un text que representa un altre gir punitivista en la gestió migratòria europea i que amenaça seriosament els drets i la dignitat de milers de persones migrants i refugiades.

La proposta s’inscriu en l’arquitectura del Pacte Europeu de Migració i Asil, aprovat el 2024, i s’alinea amb altres textos igualment lesius com el Reglament de Cribratge o el Reglament de Procediments d’Asil.

Principals preocupacions de la CCAR

1. Una arquitectura jurídica de Retorn que desmantella garanties fonamentals

La proposta crea una Ordre Europea de Retorn (ERO) automàticament executable a qualsevol Estat membre, independentment de qui l’hagi emès.
Això implica que una persona pot ser deportada sense que l’Estat que materialitza el retorn pugui revisar el seu cas, vulnerant el dret a un examen individualitzat, a un recurs efectiu i al principi de no devolució.

Paral·lelament, es pretén reforçar el paper de Frontex, que passa a coordinar i finançar deportacions, consolidant-se com un actor quasi-policial amb un historial documentat de vulneracions de drets a les fronteres.

2. Externalització encoberta i centres de retorn fora de la UE

El Reglament obre la porta a la creació de “return hubs” situats en països tercers.
Aquests centres poden convertir-se en espais de detenció o trasllat sense supervisió independent i amb riscos elevats de maltractament, reproduint models tan criticats com els centres australians a Nauru o Papua Nova Guinea.

Aquesta mesura aprofundeix en la dimensió d’externalització de fronteres, traslladant la responsabilitat europea a països amb menys garanties, debilitant de manera preocupant l’Estat de dret i la rendició de comptes.

3. Procediments accelerats que redueixen el dret de defensa

El Reglament permet dictar ordres de retorn automàtiques en el mateix moment en què es denega l’asil, elimina terminis per presentar recurs i suprimeix l’efecte suspensiu de les impugnacions.
Aquestes mesures converteixen el dret al recurs en una ficció, ja que la persona pot ser deportada abans de la resolució judicial.

Afecta especialment perfils vulnerables com persones apàtrides, víctimes de violència de masclista o infants i joves sense referents familiars.

4. Expansió de la detenció i vigilància massiva

La proposta augmenta la detenció fins a 24 mesos, n’afegeix nous motius (com la manca de domicili fix), contempla la detenció de menors i famílies i introdueix sistemes de control telemàtic i geolocalització.

La CCAR alerta que això consolida la criminalització de la irregularitat administrativa, contravé els estàndards internacionals i alimenta un mercat privat de detenció altament lucratiu i opac.

5. Penalització de les persones migrants a través de l’obligació de cooperació

El Reglament imposa noves obligacions a les persones afectades: lliurar documentació encara que no en disposin, facilitar gestions amb països tercers o sotmetre’s a inspeccions corporals.
La “no cooperació” pot comportar multes, pèrdua d’ajudes o prohibicions d’entrada.

Aquest enfocament deshumanitza les persones, converteix la vulnerabilitat en infracció i instrumentalitza els migrants com a element de negociació diplomàtica.

Una resposta que ignora els drets humans i reforça només la lògica securitària

En lloc d’impulsar vies dignes i segures, reforçar la protecció internacional i garantir procediments justos, la Unió Europea opta per una política basada en la punitivitat, la detenció i l’externalització.

Això consolida un model que prioritza la seguretat sobre els drets, demostra el doble raser europeu que mentre parla de protecció i drets humans, deixa les persones refugiades i migrants en una situació d’extrema indefensió i vulnerabilitat.

Crida de la CCAR

La CCAR se suma a les alertes d’ECRE, PICUM, Oxfam, Equinox i de nombroses entitats de l’Estat espanyol i de Catalunya, que coincideixen a assenyalar que aquesta proposta de Reglament suposa un retrocés greu en el respecte als drets humans i a les garanties bàsiques de les persones migrants i refugiades.

Davant d’aquesta situació, instem amb fermesa les institucions europees, els governs estatals i els actors parlamentaris a:

  • Rebutjar aquesta proposta, ja que consolida un model de gestió migratòria basat en la detenció, la deportació accelerada i l’externalització de responsabilitats.
  • Garantir que qualsevol reforma futura s’alineï estrictament amb el dret internacional i amb els estàndards de drets humans que la UE està obligada a respectar.
  • Prioritzar polítiques que posin al centre la protecció, la dignitat i la justícia global, i no la coerció o la punitivitat.
  • Reforçar vies dignes i segures que evitin morts, vulneracions i deportacions, i que ofereixin alternatives reals a les rutes perilloses.

La UE i els estats membres han de triar entre aprofundir en una deriva regressiva o reafirmar un compromís ferm amb els drets humans.

Últimes notícies

veure totes

Busquem una nova coordinador/a per a l’Àrea de Gestió econòmica i financera

Tornar enrere

Descàrregues

A la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) treballem per la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i migrants. Ara estem cercant una persona amb experiència i compromís per liderar una àrea clau de l’organització: la gestió econòmica i administrativa, els processos de gestió de persones i l’enfortiment institucional.

🔍 Quines seran les teves responsabilitats?

  • Coordinació econòmica i financera de l’entitat.
  • Gestió de persones i processos interns.
  • Seguiment de subvencions, convenis i projectes.
  • Suport al creixement estratègic i institucional de la CCAR.

🧾 Què busquem?

  • Formació en economia, ADE o similar.
  • Experiència en gestió econòmica i coordinació d’equips.
  • Coneixement del tercer sector i, si és possible, de l’àmbit de l’asil i els drets humans.
  • Capacitat d’organització, lideratge i visió estratègica.

📍Lloc de treball: Barcelona ( amb política de teletreball)
📅 Incorporació: primers de setembre
🕓 Jornada: completa (35 h/setmana)
💰 Salari: 32.808,79 € bruts anuals

📨 Envia el teu CV a ccar@ccarefugi.org, indicant a l’assumpte la referència: COORDINADOR/A DE L’ÀREA DE GESTIÓ I DEI

📅 Termini per presentar candidatures: 13 octubre de 2025

👉 T’agradaria formar part d’un equip compromès amb els drets humans i el treball transformador? Aquesta és la teva oportunitat!

Només contactarem amb les persones seleccionades per entrevista. La primera entrevista podrà ser en format remot.

Mira més detalls a l’oferta adjunta!

Últimes notícies

veure totes

Nova convocatòria del Programa Català de Protecció a Defensors/es DH 25-26

Tornar enrere

Descàrregues

Procés de presentació de candidatures per a l’acollida temporal de defensores i defensors dels Drets Humans

El Programa Català de Protecció a Defensors i Defensores dels Drets Humans (PCPDDH) és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya, liderada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat, i que coordina i gestiona l’entitat Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR).

Té com objectiu oferir protecció integral a defensores i defensors dels DH en situació de risc a causa de la seva activitat de defensa dels drets humans per mitjans pacífics, mitjançant una acollida de 6 mesos a Catalunya i un acompanyament integral que inclou:

• Atenció psicosocial i auto cura: acompanyament biopsicosocial des d’una perspectiva de benestar físic i emocional i de salut integral. Contempla la realització d’activitats esportives i/o artístiques, l’atenció psicològica i/o psiquiàtrica i l’abordatge de problemàtiques de salut a través de l’atenció sanitària (serveis de ginecologia, fisioteràpia, dentista, nutrició, etc.).

• Formació: enfortiment dels coneixements i capacitats a través de formacions i recursos pedagògics tenint en compte els interessos de la persona i la seva organització (formacions en feminismes, seguretat digital, formulació de projectes, drets humans, mecanismes de protecció internacional, construcció de pau, idiomes, eines informàtiques, entre d’altres).

• Accions d’incidència política i social: realització d’una agenda d’incidència a nivell català, espanyol i/o europeu per tal de donar a conèixer i sensibilitzar sobre la tasca de defensa dels drets humans i ampliar la xarxa de protecció i suport internacional a les persones defensores i les seves organitzacions.

• Acompanyament en la protecció i el retorn: suport en l’anàlisi de risc i context de cada persona i el seu col·lectiu des de la perspectiva de la protecció integral feminista posant les cures i les necessitats al centre. Suport i seguiment per afavorir un retorn segur al país d’origen.

El pes de cadascun d’aquests eixos s’estableix d’acord a les necessitats o interessos de cada persona defensora. És imprescindible que l’entitat catalana que presenti una candidatura tingui un elevat coneixement del perfil i les circumstàncies de la persona defensora, així com experiència de treball conjunt amb l’organització d’origen, per tal de dissenyar de forma idònia el seu programa d’acompanyament i garantir una bona acollida i desenvolupament dels objectius de la seva estada i el posterior retorn.

A qui va dirigit?

A activistes i persones defensores que participin en organitzacions, col·lectius o moviments socials i que tinguin un vincle previ de solidaritat o de treball conjunt amb organitzacions catalanes.

Per a l’edició del PCPDDH 2025-2026, està prevista l’acollida temporal de 3 persones defensores dels drets humans en situació de risc. Si entre les persones defensores seleccionades alguna vol venir acompanyada de familiars (persones a càrrec i/o parella), el PCPDDH disposa d’una plaça per a candidatures en aquesta situació.

Qui s’hi pot presentar?

Poden presentar candidatures les ONGD que:

• Treballin en solidaritat amb altres països o regions i que tinguin experiència de treball conjunt amb l’entitat d’origen de la persona defensora proposada.

• Estiguin inscrites al Registre d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament que preveu la Llei 26/2001 de 31 de desembre de cooperació al desenvolupament gestionat per l’ACCD o al Registre d’organitzacions no governamentals de desenvolupament adscrit a l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament.

• Disposin de seu social o delegació a Catalunya.

També poden presentar candidatures les agrupacions d’ONGD que compleixin els requisits de l’anterior apartat, com associacions, xarxes, col·legis professionals, ajuntaments, etc. sense personalitat jurídica diferenciada.

Què cobreix?

El PCPDDH cobreix l’anada i tornada des del país d’origen de la persona defensora i el seu nucli familiar, si s’escau. També cobreix l’allotjament i subministraments (llum, aigua, gas i internet), assegurança mèdica internacional, beca mensual, targeta de transport públic, suport econòmic pel retorn i la cobertura de les activitats formatives, d’incidència i psicosocials de la defensora i el seu nucli familiar, si s’escau.

El pressupost que les administracions donants han destinat al PCPDDH el gestiona en la seva totalitat la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi. Les ONGD que hagin presentat les candidatures seleccionades seran considerades subcontractades per la CCAR en el marc de la Resolució que té l’entitat amb l’ACCD. Aquestes rebran 14.000€ en concepte d’ajut per a l’acompanyament de la persona defensora acollida sola; i 17.000€ en concepte d’ajut per a l’acompanyament de la persona defensora acollida en família i que hauran de justificar en el format i termini que s’indiqui. A més, una persona de l’ONGD catalana tindrà cobertes les despeses de viatges, gires i les activitats que es realitzin sota l’organització del PCPDDH.

L’ajut per l’acompanyament està dissenyat per tal que l’entitat subcontractada (ONGD catalana) pugui contractar una persona per realitzar l’acompanyament integral a la persona defensora durant els mesos d’estada a Catalunya. L’entitat subcontractada podrà destinar els recursos econòmics com consideri per tal de garantir un bon acompanyament en el marc de les partides justificables (personal assalariat, despeses corrents de béns i serveis, imprevistos -màxim 5%- i costos indirectes -màxim 10%-), havent de destinar obligatòriament com a mínim la meitat de l’aportació a personal assalariat contractat o alliberat per a l’acompanyament de la persona defensora.

Què suposa l’acompanyament per les ONGD que presenten les candidatures?

L’acollida i acompanyament de les ONGD catalanes -entitats acompanyants- en el marc del PCPDDH requereix d’un grau elevat de dedicació i implicació donat que contempla una ampli ventall d’activitats per tal d’aprofitar les diferents possibilitats, coneixements i recursos dels quals disposa el programa i amb l’objectiu d’acollir de manera integral a la persona defensora en les diferents esferes de la vida i eixos de treball (atenció psicosocial, formació, incidència i acompanyament en la protecció i el retorn).

Durant l’execució del programa hi ha diversos espais de trobada conjunts en els quals hauran de participar la defensora i l’entitat acompanyant com són reunions mensuals de seguiment, tallers de coneixença, d’anàlisis de risc i formacions conjuntes, entre d’altres. Alhora, les entitats acompanyants tenen la responsabilitat d’elaborar i executar els 4 eixos de treball conjuntament amb la persona defensora amb el suport de la CCAR i l’ACCD. També les entitats catalanes hauran de fer un acompanyament a la defensora que inclogui coneixements de l’entorn (barri, serveis bàsics, funcionament del transport públic, inscripcions, etc.), i, si es requereix, l’acompanyament de la defensora a les activitats i reunions. També s’encarregarà d’aspectes administratius com són el suport en la justificació de les gires, la justificació de la subcontractació i l’acompanyament per a realitzar tràmits diversos, entre d’altres.


Termini de presentació:

El període de presentació de sol·licituds s’inicia el 8 de setembre de 2025 i finalitza el 10 d’octubre de 2025, inclosos.

On presentar les candidatures:

S’ha de presentar el formulari per correu electrònic a: programa.proteccio@ccarefugi.org.

Criteris de valoració de les candidatures:

  • Criteris relatius a la defensora o defensor i a la proposta de candidatura presentada: fins a 60 punts

Bloc 1: Adequació de la candidatura de la persona defensora al PCPDDH: fins a 48 punts

• Situació de risc individual del defensor/a: fins a 12 punts

• Acreditació de la situació del risc individual del defensor/a: fins a 2 punts

• Situació de risc col·lectiu del defensor/a: fins a 5 punts

• Adequació de la candidatura a la reubicació temporal de 6 mesos: fins a 5 punts

• Adequació de la candidatura als eixos de treball del PCPDDH: fins a 16 punts

• Pertinença de la persona defensora a un dels col·lectius prioritaris del PCPDDH (Defensores que pertanyen a organitzacions feministes i/o que treballen pels drets de les dones; Membres de col·lectius LGBTIQ+; Persones que treballen per la defensa dels drets civils i polítics; Persones que treballen per la defensa de la terra, el territori i el medi ambient): fins a 8 punts

Bloc 2: Organització/moviment social a la qual està vinculada la persona defensora: fins a 12 punts

• Experiència de l’organització en la defensa dels drets humans des de l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans -EGBDH-: fins a 4 punts

• Implicació de l’organització d’origen en el procés d’acompanyament i retorn del/la DDH: fins a 4 punts

• Participació en xarxes locals, nacionals o internacionals de defensa dels drets humans: fins a 4 punts

  • Criteris relatius a l’entitat que presenta la candidatura: fins a 40 punts

Bloc 3: Experiència de l’entitat que presenta la candidatura: fins a 8 punts

• Experiència de l’entitat en l’àmbit de la defensa de la protecció de defensors/es, des dels drets humans i des de la perspectiva de l’EGiBDH: fins a 8 punts

• Experiència de l’entitat al país d’origen de la persona defensora: fins a 4 punts

Bloc 4: Treball conjunt, d’acompanyament i/o suport de l’entitat sol·licitant a l’organització/moviment social d’origen de la persona defensora: fins a 10 punts

• Tipologia de treball conjunt entre l’entitat i l’organització d’origen de la persona defensora: fins a 5 punts

• Trajectòria de treball conjunt entre l’entitat i l’organització d’origen de la persona defensora: fins a 5 punts

Bloc 5: Capacitat d’acompanyament de l’entitat sol·licitant envers la persona defensora: fins a 15 punts

• Consistència i qualitat de la proposta d’acollida i acompanyament: fins a 8 punts

• Recursos humans destinats al programa per part de l’entitat sol·licitant: fins a 6 punts

• Capacitat d’acompanyament i seguiment al retorn: fins a 4 punts

En termes generals s’escolliran les candidatures per ordre de la puntuació obtinguda dels criteris de valoració. Excepcionalment el comitè de selecció pot tenir en compte altres elements per prioritzar les candidatures rebudes.

En un termini màxim de 20 dies naturals des de la finalització del període de presentació de sol·licituds es comunicaran per correu electrònic les candidatures seleccionades i s’iniciaran les gestions administratives corresponents per a la seva acollida i que determinaran la data de la seva arribada. Cal tenir en compte que la selecció d’una candidatura no garanteix la viabilitat de la seva participació al PCPDDH, ja que depèn de l’aprovació del visat de la persona DDH que es pot retardar considerablement o impedir l’acollida en cas de no compliment de requisits, no resposta o denegació per part de l’ambaixada. En aquests casos, el PCPDDH es reserva la possibilitat d’avaluar la viabilitat, podent descartar la participació d’una candidatura ja seleccionada al PCPDDH i passar a seleccionar la següent candidatura que hagi obtingut la següent puntuació més alta.

Últimes notícies

veure totes

Reglamentació, protocols i manuals interns

Tornar enrere

Descàrregues

En aquest espai trobaràs els documents interns que regeixen el funcionament, la governança i l’organització de la nostra entitat. Són eines essencials que defineixen el marc normatiu i ètic de la nostra actuació, així com les línies estratègiques que orienten el nostre treball.

Hi pots consultar els estatuts, protocols d’actuació, plans estratègics, codis ètics, reglaments interns i altres documents de referència, que garanteixen la transparència, la coherència, la responsabilitat i el compromís amb la nostra missió, valors i principis rectors.

Aquest repositori s’adreça tant a l’equip intern com a les persones col·laboradores, sòcies, voluntàries i aliades, amb la voluntat de facilitar l’accés a la informació clau i enfortir una cultura organitzativa basada en la confiança, la participació i la millora contínua.

Amb aquesta aposta per l’obertura i la sistematització, volem contribuir a un model organitzatiu democràtic, transparent i transformador, alineat amb els drets humans i els valors que ens defineixen.

Últimes notícies

veure totes