INFORME: L’Externalització de fronteres a la Unió Europea

Tornar enrere

En els darrers anys, la Unió Europea ha pagat més de cinc mil milions d’euros (5.156.600.000€) a tercers països perquè evitin l’arribada de persones migrades a les fronteres europees. Més de tres mil milions (3.220.000.000€) han estat destinats a Turquia. Hi ha falta de transparència i claredat en els pressupostos de la Unió Europea respecte a la gestió migratòria, pel qual no és possible calcular la quantitat destinada a altres despeses relacionades amb l’externalització de fronteres.     

En aquesta estratègia l’Estat espanyol ha estat pioner, establint precedents que han estat adoptats tant per altres països europeus com per la mateixa UE en les seves polítiques migratòries i d’asil. Un dels primers exemples d’externalització de fronteres a la UE és la signatura de l’Acord de Cooperació entre Espanya i el Marroc de 1991 que, encara que va estar centrat en la readmissió tant de nacionals marroquins com de ciutadans de tercers estats que haguessin passat pel Marroc en el seu trànsit cap a l’Estat espanyol, incloïa aspectes relacionats amb el control i la vigilància de les fronteres, així com de cooperació tècnica i financera per a millorar els sistemes marroquins de gestió migratòria. La signatura d’acords entre els estats membres de la UE i els països d’origen i trànsit de les persones migrades i refugiades que eventualment arriben a Europa ha estat un dels pilars de la política migratòria i d’asil europea en les últimes dècades, però s’ha anat incrementant a partir de la crisi de la gestió migratòria de 2015 i, especialment, des que van començar les negociacions per a l’aprovació del nou Pacte Europeu de Migració i Asil.

L’any 2022, les arribades a través de la ruta Mediterrània Central, la Mediterrània de l’Est i la ruta dels Balcans van augmentar un 56%, un 113% i un 134% respectivament, respecte l’any anterior. En total, es van registrar 2.411 morts o desaparicions al mar en les rutes mediterrànies, representant un augment del 18% respecte el 2021. Pel que fa a les ordres d’expulsió de la Unió Europea, n’hi va haver 340.500 l’any 2021 i se’n van ordenar 431.200 l’any 2022, un augment del 27% (Comissió Europea, 2023). 

Aquest informe analitza els pactes i acords bilaterals entre la UE i tercers Estats des de 2015 fins a l’actualitat, posant l’accent en les seves principals característiques, en les dotacions pressupostàries i de recursos, en la tipologia d’aquests, i en les conseqüències per a les persones migrades i refugiades.