Desde la CCAR denunciem el retrocés en protecció dels avantprojectes d’asil i estrangeria

La CCAR alerta que els avantprojectes de la nova Llei d’Asil i de reforma de la Llei d’Estrangeria no es limiten a adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil: en àmbits en què l’Estat conserva marge de decisió, el Govern ha optat per mesures que restringeixen drets i garanties.

Barcelona, 26 d’agost de 2026

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) alerta que els avantprojectes de la nova Llei d’Asil i de reforma de la Llei d’Estrangeria, aprovats aquest dimarts pel Consell de Ministres per adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), consoliden un canvi de paradigma en la política d’asil. D’acord amb el contingut dels textos als quals la CCAR ha pogut tenir accés a través de diversos mitjans de comunicació, la protecció perd centralitat mentre guanyen pes el control fronterer, els procediments accelerats, les restriccions a la llibertat de moviment i els mecanismes de retorn. El PEMA, que la CCAR ja va assenyalar com un greu retrocés en matèria de protecció internacional, determina bona part d’aquest nou marc i trasllada al sistema espanyol una lògica en què la gestió i el control de les fronteres s’imposen progressivament sobre les garanties pròpies del dret d’asil. Tanmateix, no totes les mesures restrictives incorporades als avantprojectes venen imposades per la normativa europea. En diversos àmbits, els estats conserven marge per preservar o reforçar garanties i, en alguns d’aquests, el Govern espanyol ha optat per les alternatives més restrictives.

No estem, per tant, davant d’una simple adaptació tècnica al PEMA. Estem davant d’una decisió sobre quin sistema d’asil tindrà l’Estat espanyol durant els pròxims anys i fins a quin punt la política de control migratori acabarà condicionant l’exercici efectiu del dret d’asil.

La reforma introdueix el denominat “triatge” per a les persones que arriben a les fronteres exteriors sense complir les condicions d’entrada. Durant aquest procés no s’autoritza formalment l’entrada al territori, malgrat trobar-se sota jurisdicció espanyola, i posteriorment es pot aplicar un procediment específic d’asil en frontera. A més, l’avantprojecte espanyol amplia l’aplicació del procediment fronterer a supòsits que van més enllà dels casos en què el PEMA l’estableix obligatòriament. Davant la possibilitat de limitar un mecanisme que restringeix significativament la llibertat i les garanties de les persones sol·licitants, l’Estat opta per ampliar-lo. La reforma també amplia els períodes de privació de llibertat. Durant el triatge, les 72 hores podran ampliar-se fins a set dies amb autorització judicial i, durant el procediment fronterer, el període màxim de detenció passaria dels vuit dies actuals a dues setmanes. Així mateix, tot i mantenir-se el termini actual de 60 dies d’internament, es preveu la possibilitat d’un nou internament de fins a 120 dies quan la persona sol·liciti protecció internacional.La privació de llibertat ha de ser excepcional i no pot normalitzar-se com una eina de gestió de les fronteres i del sistema d’asil.

La reforma reforça també la connexió entre el sistema de protecció internacional i la política d’expulsions. La denegació d’una sol·licitud d’asil podrà incorporar una decisió de retorn i es crea un procediment fronterer específic de retorn, de fins a dotze setmanes, per a les persones que no hagin obtingut protecció. Alhora, es reforcen els procediments accelerats i s’elimina amb caràcter general el recurs administratiu previ davant les resolucions negatives. Es configura així una cadena cada vegada més integrada de triatge, procediment accelerat, denegació i retorn, que pot reduir la capacitat efectiva de les persones per defensar la seva necessitat de protecció.

Per a la CCAR, eficiència administrativa no pot significar eficiència per expulsar. Una decisió errònia en matèria d’asil pot comportar el retorn d’una persona al lloc on és perseguida o on la seva vida, llibertat o integritat estan en risc. El principi de no-devolució i l’examen individualitzat han de ser límits efectius de qualsevol política de retorn.

Un dels retrocessos més flagrants és la desaparició de la possibilitat prevista en l’actual Llei d’Asil d’autoritzar la permanència a Espanya per raons humanitàries. Aquesta figura permet donar resposta a situacions que, sense encaixar estrictament en l’estatut de persona refugiada o en la protecció subsidiària, requereixen una resposta per circumstàncies humanitàries. Eliminar aquesta garantia no és una exigència del PEMA. Fer desaparèixer un instrument de protecció que l’Estat podia preservar significa rebaixar els estàndards existents més enllà del que exigeix la normativa europea. La mateixa preocupació genera la decisió d’incorporar llistes estatals de països d’origen segurs i excepcions al dret d’asil en situacions de crisi o força major, mesures que el marc europeu permet però que els estats membres no estan obligats a aplicar.

Per a la CCAR,  les situacions de crisi no poden convertir-se en espais d’excepció als drets, ni les llistes de països segurs substituir l’examen individualitzat de cada sol·licitud. Cap país és segur de la mateixa manera per a totes les persones: el dret d’asil protegeix persones, no nacionalitats.

Més vies dignes i segures, no més obstacles per arribar a la protecció

Aquest gir restrictiu és encara més contradictori davant la manca de vies dignes i segures suficients per accedir a la protecció internacional. Cada vegada es despleguen més instruments per identificar, retenir i retornar les persones que arriben irregularment, mentre continuen sent extraordinàriament limitades les possibilitats d’arribar legalment a Europa per demanar protecció.

La CCAR reclama que les ambaixades i consolats espanyols puguin facilitar efectivament el trasllat a Espanya de persones que necessiten protecció, juntament amb el reforç del reassentament i la reagrupació familiar, figura que també pateix nous obstacles per tal de que es pugui sol·licitar.

La tramitació ha de posar fre a aquest retrocés

Els avantprojectes inicien ara la seva tramitació. La CCAR reclama al Govern espanyol i als grups parlamentaris que diferenciïn entre les obligacions que imposa el PEMA i les opcions restrictives que l’Estat ha decidit incorporar dins del seu marge de maniobra, i que aquestes últimes siguin revisades. En particular, reclamem mantenir la possibilitat d’autoritzar la permanència per raons humanitàries; limitar els procediments fronterers i la privació de llibertat; renunciar a ampliar les llistes estatals de països segurs i a reduir garanties en situacions de crisi; garantir l’examen individualitzat, l’assistència jurídica efectiva i el principi de no-devolució; i reforçar les vies dignes i segures d’accés a la protecció.

Adaptar-se al Pacte Europeu de Migració i Asil no pot convertir-se en una excusa per desmantellar garanties del sistema de protecció espanyol més enllà del que exigeix la normativa europea.