Tornar enrere

La CCAR presenta les dades del desè informe de CEAR sobre la situació de les persones refugiades a Espanya

El desè informe de CEAR sobre la situació de les persones refugiades a Espanya demostra que la responsabilitat de protegir les persones refugiades recau sobre els països menys desenvolupats.
Actualment, més de 47,3 milions de persones es troben en situació de desplaçament forçat. Davant d’aquest fet, els països de la Unió Europea, Espanya inclosa, estan implementant polítiques de control dels fluxos migratoris que dificulten l’arribada de persones refugiades a territori europeu.
A l’any 2011, es va constatar un augment de les sol·licituds d’asil. A EUA és on van registrar-se més sol·licituds, amb 74.020, i als països europeus del nostre voltant es percep un augment generalitzat, on hi destaquen; França amb 51.910, Alemanya amb 45.740 i Itàlia amb 34.120.
Una de les raons de l’increment de sol·licituds d’asil a Europa és l’espectacular augment de sol·licitants  d’origen tunisià i libi, en un 769% (de 910 l’any 2010 a 7.907 a el 2011) i un 365% (de 823 a 3.825) respectivament, per al conjunt de països industrialitzats. Un altre augment significatiu és el de les persones originàries de Costa d’Ivori, amb un increment del 180%, passant de 1.852 sol·licitants a 5.192.
Això no obstant,el control de fronteres, a la UE, ha augmentat. De fet, el mar Mediterrani és un dels punts on el control de fronteres es va intensificar per a intentar frenar l’arribada de persones refugiades de Tunísia i Líbia a les costes italianes.

L’escàs nombre de concessions de l’estatut de refugiat i de la protecció subsidiària actua dissuadint a les persones refugiades de triar Espanya com a destinació. Si es compara amb el nombre de sol·licituds a la resta de països Europeus, Espanya ocuparia actualment la posició número 13, caient a la posició 24 si la comparació es fa per milió d’habitants.
Pel que fa a Catalunya, de les 3414 sol·licituds d’asil que es van registrar a Espanya  a l’any 2011, 267 –aproximadament el 7.8%- tenien lloc a Catalunya. Si tenim en compte la comparació a nivell de províncies dins l’estat Espanyol, Barcelona ocuparia la tercera posició després de Madrid i Ceuta. Tarragona cauria a la posició 16, i Lleida i Girona ocuparien els llocs 33 i 35 respectivament.
Ben segur, les retallades en les polítiques socials han suposat un veritable retrocés, tant en l’exercici com en la garantia dels drets socials i econòmics. Pel que fa a la política social dirigida al col·lectiu, és de ressaltar que s’han mantingut les garanties a la fase inicial de l’arribada a Espanya, posant a l’abast un sistema d’acollida en diversos punts del territori espanyol per  a un període que oscil·la entre els 12 i els 18 mesos. Però, una vegada han abandonat aquests dispositius d’acollida, s’està demostrant una clara incapacitat per part de l’estat , per fer front a les situacions de vulnerabilitat  del col·lectiu.
Una mostra d’aquest fet és que a finals de març de 2012, just abans del tancament d’aquest informe, el Consell de Ministres va presentar els Pressupostos Generals de l’Estat on, a la pràctica, desapareixia el Fons per a la Integració, Acollida i Reforç Educatiu dels Immigrants.
Resum Executiu (Informe CEAR 2012)
Informe 2012