La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat lamenta el contingut del Nou Pacte de Migracions i Asil de la Unió Europea i el qualifica d’oportunitat perduda per defensar els Drets Humans
23/09/2020
Avui s’ha presentat el nou pacte sobre Migracions i Asil de la Unió Europea. Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat considerem que l’acord suposa una ‘oportunitat perduda per garantir el respecte als Drets Humans’ i al Dret d’asil de moltes persones, segons ha expressat avui el president de l’entitat, Miguel Pajares.
L’anunciat pacte, que podria suposar la constitució d’un mecanisme de solidaritat, contempla en canvi l’eliminació del sistema de quotes de repartiment obligatòries que funcionava fins ara a la UE. Si la mesura d’haver de repartir les persones sol·licitants d’asil entre els Estats membres ja era vergonyosa, ara s’ha cedit a la pressió d’alguns dels Estats que es neguen a acollir persones refugiades i migrants i s’ha endurit la política conjunta. D’ara endavant, els Estats membres de la Unió podran triar a la carta si acullen les persones sol·licitants d’asil o patrocinen el seu retorn. Aquesta darrera opció no és més que un eufemisme per parlar de devolucions, que ara es podran fer amb col·laboració d’aquells Estats Membres que no tenen frontera externa.
Així, l’acord donat a conèixer avui se centra en mesures per facilitar el retorn, l’expulsió en fronteres i a través d’acords de readmissió. Si abans l’eix de la política europea estava en el repartiment de persones sol·licitants d’asil i en la seva acollida, ara el centre de l’acord es basa en l’expulsió i l’externalització de fronteres. ‘Des de la CCAR creiem que aquest pacte s’allunya de la necessitat de vertebrar un sistema comú d’asil a la Unió Europea que garanteixi els plens drets de les persones migrants i refugiades’, ha valorat avui Miguel Pajares.
Respecte a les mesures en frontera, ressalta la incorporació d’un sistema de cribratges que hauran de passar els sol·licitants d’asil i que comportarà un procés de control d’identitat, de seguretat i mèdic en menys de 5 dies. Tot i que és necessària una agilització dels processos, des de la CCAR veiem amb preocupació que l’incompliment d’alguna d’aquestes mesures signifiqui la devolució de la persona migrant. La pèrdua de la documentació durant el procés migratori és quelcom normal i no hauria de ser motiu de retorn o expulsió. També veiem amb preocupació les conseqüències que pot tenir el fet de patir determinades patologies mèdiques. Creiem que aquestes mesures poden allunyar-se de garantir l’accés al procediment d’asil amb totes les garanties.
En el mateix sentit, creiem que el fet que els Estats estiguin obligats a executar les devolucions abans de vuit mesos (el Pacte estableix que en el cas de no fer-ho s’assumeix la relocalització de les persones refugiades), implicarà que possiblement es produeixen vols de devolucions massives en detriment de possibles relocalitzacions.
D’altra banda, ens preocupa que la Unió Europea segueixi apostant per instrumentalitzar l’ajuda de Cooperació al Desenvolupament condicionant-la al control dels fluxos migratoris per part dels països tercers i vinculant-la a la capacitació dels cossos de seguretat en aquesta matèria. Aquesta política s’ha demostrat ineficient i en molts casos còmplice de la vulneració dels Drets Humans. Es necessita potenciar una política de cooperació vinculada al respecte d’aquests drets i al benestar de les persones sol·licitants d’asil.
L’anunciada continuïtat de l’acord amb Turquia per retornar migrants i sol·licitants d’asil demostra que la UE segueix actuant amb una mirada a curt termini. L’Acord donat a conèixer avui vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans, així com la Directiva relativa a normes i procediments comuns en els Estats membres pel retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular de 2008. També respecte als pactes que mantenen amb altres països on no es respecten els Drets Humans.
La rúbrica d’aquest Pacte ha estat una oportunitat perduda per acordar protocols i establir vies migratòries segures i protocols de desembarcament i reubicació concrets i de compliment obligatori per tots els Estats membres.
També hem perdut l’oportunitat d’avançar en el compromís d’oferir vies legals i segures per obtenir protecció internacional que no comportin exposar la vida de les persones migrants.
