L’aplicació de vies legals i segures és fonamental per a la protecció de persones refugiades a Europa
La CCAR presenta l’informe de “bones pràctiques en matèria de reassentament i corredors humanitaris”, amb l’objectiu de comprendre i millorar els mecanismes d’acollida i protecció de persones en mobilitat internacional, amb una perspectiva centrada en el respecte pels Drets Humans i la cooperació internacional.
Barcelona, 30 d’octubre de 2024
En el marc de les Jornades internacionals “Vies legals i segures per garantir el Dret d’Asil”, celebrades a Barcelona el 28 i 29 d’octubre, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha presentat un informe sobre els mecanismes legals que poden facilitar l’accés segur a la protecció internacional per a persones refugiades i en situació de risc. L’estudi, desenvolupat en col·laboració amb el Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CER-Migracions), destaca els programes de reassentament i corredors humanitaris com a eines centrals per garantir el dret d’asil i ofereix recomanacions per ampliar el seu abast a Europa.
A través de l’estudi comparatiu de casos d’èxit a països com Canadà, Alemanya, Itàlia i Espanya, l’informe analitza com les Vies Legals i Segures (VLIS) poden ajudar a protegir persones vulnerables que no poden accedir al territori europeu de manera segura. Així mateix, anticipa també l’impacte del Pacte Europeu de Migració i Asil, en concret el referent al reglament 2024/1350 sobre Reassentament i Admissió Humanitària, previst per al 2024, i reforça la necessitat de consolidar el compromís de la Unió Europea amb el dret d’asil i els drets humans.
L’anàlisi es centra en els processos de reassentament i corredors humanitaris com a mecanismes legals i segurs per a facilitar l’accés a la protecció internacional des de l’exterior. Aquests mecanismes es consideren vies estables d’accés a protecció internacional, i són uns procediments que garanteixen el dret d’asil per aquelles persones que no han pogut accedir al territori d’algun país membre de la UE i, es troben en una situació de desprotecció en paises de trànsit o d’origen.
Els programes de reassentament ofereixen una protecció estable per a persones refugiades, traslladant-les de països en trànsit a països d’acollida permanents. Es tracta d’una via de migració legal i segura que respon a les necessitats de les persones refugiades en situacions de risc o vulnerabilitat, tot i que l’accés a la mateixa està subjecte a processos rigorosos de selecció i preparació.
Per altra banda, els corredors humanitaris són mecanismes urgents per protegir persones en alt risc que, tot i no tenir l’estatus formal de refugiades, pateixen greus violacions de drets humans en països d’origen o de trànsit. Aquests programes s’han configurat com una alternativa a les rutes d’arribada insegures, oferint una via d’accés legal i segura al territori europeu, sense posar la vida en risc.
Diego Boza, autor de l’informe, destaca que “els programes de Vies legals i segures són una eina indispensable per evitar que les persones refugiades hagin d’emprendre viatges perillosos. La UE i els seus estats membres han de reforçar aquestes vies de protecció per garantir una acollida digna.”
En aquesta línia, segons l’article 18 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, el dret d’asil és fonamental, però amb un abast territorial limitat, ja que tradicionalment aquest dret es considera exigible un cop la persona ha arribat al territori d’un Estat membre. Això limita les opcions de protecció per a les persones que encara es troben fora del territori de la UE. L’informe assenyala que aquest dret sovint es limita i davant l’augment de les crisis humanitàries globals, cal reconsiderar les Vies legals i segures com a part central de les polítiques d’acollida a la UE i Espanya.
L’estudi conclou amb una crida a reconsiderar el concepte de Vies legals i segures com a eix central de les polítiques migratòries de la UE i dels seus estats membres, incloent-hi Espanya. Aquest enfocament, hauria d’incloure no només persones refugiades, sinó també aquelles que fugen de situacions de risc o necessiten una resposta humanitària urgent. Amb aquest informe, la CCAR posa en relleu la necessitat de promoure les Vies legals i segures dins de les polítiques migratòries i fa una crida a consolidar un sistema europeu de protecció internacional compromès amb la solidaritat i la defensa dels drets humans.
Les jornades van comptar amb la participació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament durant l’acte de benvinguda i amb la Direcció General d’Antiracisme, Migracions i Refugi a l’acte de clausura. En els diferents panells destaca la participació del Govern del Canadà (pioner en la matèria). També hi van participar persones expertes de l’àmbit acadèmic o de l’investigació que van compartir els seus estudis i anàlisis sobre les vies legals i segures. Es va comptar amb el testimoni del refugiat sudanès David Yambio, co-fundador de l’organització Refugees in Libya, qui va exposar les conseqüències de l’absència de vies legals i segures per les vides de les persones migrades, tant per les vulneracions de drets que pateixen als països de trànsit com pel risc d’utilitzar rutes perilloses.
