L’augment de les persecucions LGTBIQ-fòbiques a Rússia 

Tot i l’avenç generalitzat en matèria de drets i llibertats LGTBIQ+ arreu del món, encara hi ha avui dia un gran nombre de països on les persones LGTBIQ+ no tenen garantida una vida lliure de discriminacions. A més, el fort augment de l’extrema dreta en les diverses institucions de molts països està provocant que en molts indrets s’estigui retrocedint en aquest àmbit, aplicant noves lleis i legislacions que restringeixen i eliminen els drets de les persones LGTBIQ+ de nou, i abocant-les a situacions d’indefensió legal i social.  

N’és un clar exemple Rússia que, tot i què l’any 1993 va prohibir la criminalització directa de les persones LGTBIQ+, ens últims 10 anys ha anat aplicant i aprovant diferents polítiques i lleis que les criminalitza de facto, doncs limiten altament els seus drets fonamentals, així com la possibilitat de viure i expressar lliurement les seves orientacions sexuals o identitats de gènere no normatives.  

El novembre de 2023, el Tribunal Superior rus va emetre una sentència on es dictava el moviment LGTBIQ+ com a “organització extremista”. Aquest fet, promogut pel propi Ministeri de Justícia de Rússia, suposa la prohibició de qualsevol activitat promoguda pel col·lectiu LGTBIQ+ en territori rus.  

Es tracta d’un pas més cap a una clara estratègia política que té per propòsit cercar mecanismes que permetin exercir de forma legitima una repressió directa vers les persones LGTBIQ+ i, més en concret, cap a persones activistes pels drets del col·lectiu, abocant-les a no poder ocupar i utilitzar lliurement els espais públics de les seves ciutats i pobles, limitant de forma directa la seva llibertat d’expressió i, alhora, fomentant i legitimant l’augment de discursos i actes LGTBIQ-fòbics arreu del país. 

De fet, ja l’any 2012 el Parlament rus va aprovar una llei que obligava a qualsevol associació a presentar informació constant sobre les activitats que duien a terme, un fet que es va començar a utilitzar per obstaculitzar la feina de les organitzacions que treballaven sobre diversitat sexual i de gènere i, a més, impedia que aquestes rebessin subvencions d’entitats internacionals, de les quals en depenien per poder desenvolupar la seva tasca. Tres anys més tard, es va afegir una esmena a aquesta llei que permetia declarar també a les organitzacions LGTBIQ+ internacionals amb seus fora de Rússia com “indesitjables”.      

A més, l’any 2013, es va aprovar una llei que prohibia directament la sensibilització i difusió d’informació entre menors d’edat sobre orientacions sexuals i identitat de gènere no normatives, argumentant que aquestes podien promoure l’interès cap a “relacions íntimes no tradicionals”. Aquesta llei va iniciar una sèrie de persecucions i detencions a diferents activistes LGTBIQ+, com la Yulia Tsvetkova, una activista que, tot i que finalment va poder ser absolta, es va haver d’afrontar a varis anys de presó per, suposadament, haver “difós pornografia i propaganda de relacions sexuals no tradicionals” entre menors d’edat. 

A aquests fets, cal afegir que les persones LGTBIQ+ que viuen a Rússia tenen molts altres drets ja restringits, tals com la possibilitat d’adoptar o contraure unions matrimonials, el no reconeixement de les persones trans, o la possibilitat d’intervenir quirúrgicament en menors intersexuals. A més, a Rússia no estan prohibides les mal anomenades “teràpies de conversió”, provocant que moltes persones LGTBIQ+ siguin abocades a rebre aquests suposats “tractaments” que posen en alt risc la seva integritat física, psicològica i emocional. 

Des de la CCAR denunciem que aquests fets poden abocar a moltes persones LGTBIQ+ russes a patir persecucions i vulneracions de drets humans, així com discriminacions en l’accés a drets i serveis bàsics com son l’habitatge, l’accés a feines dignes o a una atenció psicològica i sanitària  adequada. Tot això pot posar en risc la seva integritat física i emocional i, consegüentment, provocar que moltes es vegin obligades a haver de fugir de les seves llars per cercar refugi en altres països on puguin tenir garantits els seus drets i, així, poder viure lliurement sense por a rebre persecucions. 

De fet, ja al 2023, 1.694 persones van sol·licitar Protecció Internacional a l’Estat espanyol i, tot i no existir dades al respecte, des de l’equip jurídic de la CCAR -el qual en els últims mesos ha atès a més de 23 persones provinents de Rússia-, es constata que moltes d’aquestes persones fugien, entre d’altres motius, per la repressió patida per motius d’orientació sexual i/o identitat de gènere.  

Per tot això, exigim l’establiment de vies legals i segures per a totes les persones LGTBIQ+ que han de fugir de la LGTBIQ-fòbia, així com l’establiment de polítiques d’acollida que atenguin a les necessitats específiques del col·lectiu i garanteixin la seva inclusió sociolaboral de forma segura i digna.