Les dones refugiades son les grans oblidades en les politiques d’asil
En el marc del Dia Internacional de la dona, la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) vol posar de relleu la situació de les dones refugiades, un col·lectiu massa sovint invisible en les polítiques de migració i asil. Actualment les dones refugiades ja representen el 50% del col·lectiu de persones refugiades. En un context de conflictes armats, persecucions per raons de gènere i violència masclista, les dones es veuen forçades a abandonar els seus països d’origen per garantir la seva seguretat.
Durant el 2024, 70.784 dones van presentar una sol·licitud de Protecció Internacional a l’Estat espanyol, una xifra inferior a la de l’any anterior (77.423). Tot i que aquestes xifres representen gairebé la meitat del nombre total de sol·licituds presentades al 2024 (167.366), les dones refugiades segueixen estan altament invisibilitzades en l’imaginari col·lectiu i institucional.
Tanmateix, el sistema d’acollida espanyol i català continua sense oferir garanties amb taxes de reconeixement de sol·licituds de protecció internacional que només arriben al 10,21%. Aquesta xifra, cada vegada més a la baixa en comparació amb altres col·lectius, reflecteix la manca de perspectiva de gènere en els processos de sol·licitud i reconeixement d’asil.
Dificultats particulars que enfronten les dones refugiades
A nivell mundial hi ha milions de dones i nenes que han hagut de fugir de les seves llars i països de forma forçada degut a persecucions i greus vulneracions de drets humans. Les dones, a més de poder patir les mateixes persecucions que els homes, son susceptibles de patir-ne d’altres degut al masclisme i la misogínia imperant en la majoria dels països del món. El Patriarcat és una realitat innegable que provoca l’establiment d’estructures institucionals i socials que permeten i legitimen les persecucions a les dones arreu del món.
Les dones que fugen de les seves terres ho fan sovint per escapar de violències específiques com la violència sexual en conflictes armats, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, les esterilitzacions forçades o les persecucions ideològiques a dones dissidents dels règims fortament patriarcals on viuen. Algunes d’aquestes persecucions es donen en els entorns més íntims, i moltes d’altres per la ciutadania en general o per les mateixes institucions estatals, les quals més enllà de no poder garantir la seva seguretat, en molts casos promouen aquestes persecucions. Aquests obstacles, afegits a la discriminació per raó de gènere, dificulten el seu accés a la protecció internacional i als drets bàsics un cop arriben a territori espanyol.
El sistema d’acollida actual, tant a nivell estatal com català, presenta deficiències importants, com la manca de formació i sensibilització en la perspectiva de gènere. Les dones refugiades, a més de les violències que pateixen en els seus països d’origen, continuen exposades a la violència social i institucional en els països d’acollida, amb condicions de vida precàries i treballs informals que les deixen en situació de vulnerabilitat, i susceptibles a rebre actituds racistes, xenòfobes i masclistes.
La necessitat d’un sistema d’asil que integri la perspectiva de gènere
Des de la CCAR hem atès a un total de 256 dones migrades i refugiades durant l’últim any, en tots aquells tràmits i gestions que han necessitat, tals com l’assessorament general sobre el procediment d´asil, la preparació per la formalització de l’entrevista de Protecció Internacional, acompanyaments a comissaria per realitzar les entrevistes o derivacions a serveis d’orientació laboral, psicològic i social.
Tal com exposa l’equip jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), les dones refugiades segueixen tenint grans dificultats per poder sol·licitar la Protecció Internacional, fet que provoca un fort augment del temps que han d’esperar per poder obtenir un permís de treball, generant que moltes d’elles hagin de recórrer a treballs informals que molts cops comporten internaments, condicions salarials per sota del mínim legal i/o falta d’assegurança laboral. Així mateix, la CCAR exigeix que s’estableixin vies segures per a l’accés europea, que ajudin a evitar el tràfic de persones que posa en perill la vida de les dones i les nenes refugiades.
