Al llarg de 2019, a l’Estat espanyol es van presentar un total de 118.264 sol·licituds d’asil, més que el doble respecte a 2018.
El permís per raons humanitàries, gairebé concedit exclusivament a persones de nacionalitat veneçolana, es va concedir a prop de 40.000 persones.
Eliminar els obstacles per a presentar sol·licituds d’asil a persones provinents de països en conflicte com Iemen, Palestina o Síria, garantir l’accés al procediment i augmentar l’agilitat en les resolucions, assignatures pendents del sistema d’asil.
(Barcelona, 5 de febrer de 2020). La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat-CEAR lamenta que la taxa d’aprovació de sol·licituds d’asil va descendir fins al 5% durant 2019, prop de 20 punts menys respecte al 2018, de manera que poc més de tres mil persones van obtenir protecció internacional a l’Estat. Aquestes dades oficials sobre l’evolució del sistema d’asil en 2019 es reflecteixen
a la publicació de CEAR “Más que Cifras”.
D’un total de més de 60.000 resolucions, es va atorgar l’estatut de refugiat en 1.653 ocasions i es van oferir 1.503 proteccions subsidiàries. No obstant això, cal destacar com un clar avanç respecte a períodes anteriors, la concessió de 39.776 permisos per raons humanitàries, la immensa majoria a persones de nacionalitat veneçolana, i de forma molt residual també d’Ucraïna, El Salvador, Hondures o Colòmbia.
“ És increïble que persones nacionals de Iemen, Palestina o Síria es trobin obstacles obstacles
com el visat de trànsit per poder sol·licitar asil, i no tinguin un altre remeï que arriscant les seves vides posant-les en mans de traficants de persones per poder arribar a un territori segur”, destaca Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
En aquest sentit, des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat assenyalen que és molt preocupant veure com només el 6% de les sol·licituds d’asil es van presentar en llocs fronterers (7.020), i únicament 307 en Ambaixades i Consolats, limitades exclusivament a extensions familiars. “Lamentablement les persones refugiades segueixen sense tenir la possibilitat de demanar el trasllat des de les nostres ambaixades per a sol·licitar asil, una mesura contemplada en la llei i que evitaria viatges amb un infinit cost humà per a milers de persones”, expliquen des de l’entitat. Així mateix, només un 2% de les peticions es van realitzar en els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE).
“Les dades generals no són bones, però resulten particularment escandaloses si enfoquem les denegacions de protecció a les persones que fugen de la violència de les maras o la no concessió del permís per raons humanitàries a les persones que van arribar al nostre país procedents de Líbia a través dels vaixells
Aquarius i
Open Arms.”
Rècord de sol·licituds: noves i pendents
En 2019 l’Estat va viure un nou any rècord de peticions d’asil, amb un total de 118.264, més que el doble respecte a 2018. Les 5 nacionalitats amb major nombre de sol·licituds van ser: Veneçuela (40.906), Colòmbia (29.369), Hondures (6.792), Nicaragua (5.931) i El Salvador (4.784). D’aquesta manera, el 80% de les sol·licituds van ser presentades per persones d’Amèrica Llatina.
Catalunya és el segon territori en nombre de sol·licituds a escala estatal. Així mateix, Barcelona és la segona província amb major nombre de sol·licituds en tot l’Estat: 11.711 (10% del total que s’ha registrat), i la primera província entre les 4 que conformen la Comunitat Autònoma (88% del total autonòmic).
Malgrat el reforç material i humà en l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR), l’acumulació d’expedients pendents de resolució va seguir en augment, i segons dades del Ministeri de l’Interior, al final de 2019 havien arribat a un total de 124.025.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat destaca que una de les principals causes que han provocat aquesta situació és l’absència d’unes polítiques migratòries adequades. En aquest sentit, la falta de disponibilitat i flexibilitat de vies de migració legals i segures, està provocant que l’única via disponible per a poder accedir i romandre a l’Estat sigui a través del procés de sol·licitar protecció internacional, la qual cosa ha provocat una sobresaturació en el sistema d’asil que ha col·lapsat.
Informació complementària
En 2019, el 55% dels sol·licitants d’asil van ser homes i el 45% dones.
Els menors d’edat (22.373) van representar prop d’un 20% del total dels sol·licitants, mentre que la meitat (59.311) tenien una edat d’entre els 18 i els 34 anys.
Per Comunitats Autònomes, el nombre de sol·licituds d’asil va ser: Madrid 55.118, Catalunya 13.270, Andalusia 10.422, Comunitat Valenciana 7.501, Euskadi 4.826, Ciutat Autònoma de Melilla 4.273, Galícia 3.668, Canàries 3.095, Regió de Múrcia 2.748, Castella i Lleó 2.745, Aragó 2.651, Castella-la Manxa 1.612, Principat d’Astúries 1.269, Illes Balears 882, Navarra 709, Ciutat Autònoma de Ceuta 577, Cantàbria 514, Extremadura 468, La Rioja 344.
Materials:
– Podeu consultar totes les infografies al web
www.masquecifras.org.
Les dades proporcionades estan basades en els informes del Ministeri d’Interior. No es disposa d’aquestes dades disgregades per nacionalitat de les persones sol·licitants a cadascuna de les províncies, nombre de sol·licituds a altres províncies que no siguin Barcelona, motius de concessió o denegació de les sol·licituds o més detalls dels que es proporcionen en aquesta nota.
]]>
