La situació de les persones LGTBIQ+ al Marroc
La situació de les persones LGTBIQ+ al Marroc
Tot i que en els darrers anys 16 països han deixat de perseguir a les persones LGTBIQ+ i criminalitzar-les per la seva orientació sexual i/o identitat fe gènere, com ara Moçambic (l’any 2015) o Angola (l’any 2019), encara avui 1 de cada 3 països continua criminalitzant les persones del col·lectiu LGTBIQ+, tal com mostra el darrer informe de l’Associació Internacional de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex (ILGA). Més concretament, 11 països (Brunei, Iran, Mauritània, Nigèria, Aràbia Saudita, Somàlia, Emirats Àrabs Units, Iemen, Sudan, Uganda, Qatar) continuen mantenint règims on és possible aplicar la pena de mort a les persones que tenen relacions sexo-afectives amb altres del seu mateix sexe-gènere. A més, també hi ha altres països, com Egipte, que duen a terme una persecució implacable a les persones del col·lectiu LGTBIQ+ mitjançant el rastrejament dels dispositius mòbils, o d’altres, on les persones LGTBIQ+ pateixen una forta persecució social, com son Afganistan, Txetxènia o el Marroc. A més, tot i que hi ha molts països que en l’àmbit legislatiu penalitzen la discriminació i els delictes d’odi, els Estats no són capaços de garantir la integritat de les persones LGTBIQ+, ja que el context social encara és altament LGTB-fòbic.
Des de la CCAR duem gairebé 20 anys acompanyant a aquestes persones de forma integral. L’any 2022 la CCAR va acompanyar en els procediments d’asil a 55 persones i, al llarg del 2023 ha fet més de 300 actuacions d’acompanyament jurídic a un total de 77 persones LGTBIQ+, entre les quals 18 dones i 6 persones no binàries. Les persones LGTBIQ+ acompanyades des de la CCAR en el seu procés d’acollida i de sol·licitud de Protecció Internacional per persecucions LGTBI-fòbiques son de diferents regions del món, entre les quals, el Marroc.
Marroc: el biaix entre drets ratificats i drets efectius
La monarquia constitucional del Marroc penalitza les relacions entre persones del mateix sexe-gènere des de 1962, any en què va tipificar aquests relacions com a delictes a l’article 489 del seu Codi Penal. Alhora els dos articles següents del mateix Codi Penal, estableixen condemnes de presó a persones que practiquin relacions sexuals extramatrimonials. D’altra banda, la normativa marroquí no menciona a les persones transsexuals i no binàries, fet que les situa en situació d’indefensió legal.
L’any 2017 el Marroc va recollir algunes orientacions rebudes per part de l’ONU en les quals es sol·licitava la despenalització de les relaciones sexo-afectives entre persones del mateix sexe-gènere, i, alhora, els diversos governs dels últims anys han anat ratificant fins a 11 convenis i tractats sobre Drets Humans. Malgrat això, realitzar actes sexo-afectius amb persones del mateix sexe-gènere està castigat de forma penal al Marroc i, a més, el matrimoni i la adopció per part de persones del mateix gènere estan prohibides. De fet, la homosexualitat està catalogada socialment com una ideologia.
Aquests fets possibiliten que la violència cap a les persones LGTBIQ+ estigui legitimada i que, encara avui dia, les persones LGTBIQ+ marroquines segueixin estan perseguides a nivell social i legal arreu del país.
Tant és així que més de ¾ parts de la població marroquina va expressar no acceptar a les persones homosexuals en una sèrie d’enquestes realitzades entre 2016 i 2018 i, a més, segons l’informe Study of the Needs of Sexual and Gender Diversity Population in Morocco, elaborat per l’Associació Akaliya, més del 70% de les persones que formen part del col·lectiu LGTBIQ+ enquestades l’any 2020 van manifestar haver rebut algun tipus de violència. Més en detall, les persones no binàries i transsexuals són les que reben més violència.
Tot i així, existeixen diverses entitats que treballen de forma clandestina en el territori per salvaguardar els drets del col·lectiu LGTBIQ+ al Marroc, i són moltes les persones que dia a dia lluiten per poder viure la seva vida de forma lliure i plena. Malgrat això, el rebuig social i les persecucions LGTBI-fòbiques provoquen centenars de desplaçaments forçats de persones que han de fugir cap a altres territoris segurs, tals com l’Estat espanyol.
L’Asil al Marroc
Segons dades de l’ACNUR, a nivell mundial l’any 2022 hi va haver un augment del 54% de les sol·licituds de Protecció Internacional per part de persones marroquines, havent-hi més de 23.000.
En l’àmbit Estatal, l’any 2022 es van registrar 3.905 sol·licituds de Protecció Internacional de persones marroquines, sent el quart país d’origen amb més sol·licituds a l’Estat espanyol. D’altra banda, al llarg dels primers 9 mesos de del 2023, el Marroc va passar a ser el sisè país d’origen amb més persones que han sol·licitat Protecció Internacional. En aquest sentit, a 30 de setembre de 2023 s’han registrat un total de 2.274 sol·licituds noves. Tot i aquest descens, l’Estat espanyol ha augmentat el nombre de resolucions.
Tanmateix, l’equip de la CCAR constata que al llarg dels darrers mesos s’han seguit rebent sol·licituds de Protecció Internacional a Catalunya per part de persones marroquines que sol·liciten protecció per motius de gènere i orientació sexual.
Propostes de la CCAR
- Promoure l’eliminació de la LGTBI-fòbia a escala local i global
- Establir mesures per lluitar contra la discriminació racista i lgtbi-fòbica als àmbits de l’habitatge, del treball, de l’assistència sanitària, de l’accés als serveis socials i al de la participació social i ciutadana, amb sancions per a aquelles persones, organitzacions i institucions que vulnerin el principi d’igualtat de tracte i la prohibició de discriminació.
- Visibilitzar la presència de persones refugiades del col·lectiu LGTBI en els diferents sectors productius i àmbits laborals.
- Establir més recursos a la formació de les persones sol·licitants de protecció internacional, que s’ampliï l’oferta de cursos formatius i que s’ofereixin facilitats per a aquelles persones que encara no han aprés el idioma.
- Habilitar vies legals i segures per demanar protecció internacional, tals com la possibilitat de realitzar les sol·licituds en consolats i ambaixades de tercers països; la concessió de visats humanitaris, l’enfortiment de les polítiques de reassentaments i, en general, totes aquelles que facilitin l’accés al procediment de protecció internacional d’una manera segura.
- Formar sobre gènere, interculturalitat i diversitat a totes els i les professionals que participin al procediment d’asil en qualsevol de les seves fases (Policia Nacional, intèrprets, tècnics d’intervenció, instructors, etc.)
- Tenir en compte les recomanacions d’ACNUR i d’altres organitzacions especialistes en protecció internacional, sobre com realitzar les entrevistes i la valoració de les proves documentals i dels expedients.
- Derivar a les persones refugiades del col·lectiu LGTBIQ+ a dispositius amb entorns segurs i protectors en els quals puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i que estiguin ubicats en entorns on disposin dels recursos que necessitin.
- Elaborar i posar en marxa protocols contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en els diferents dispositius d’acollida per a persones refugiades.
