Mutilació genital femenina i desplaçament forçat
La mutilació genital femenina (MGF) és una forma de violència contra les dones i les nenes reconeguda internacionalment com una greu vulneració de drets humans, en constituir una pràctica que es perfila com una estratègia de control violent de la vida, el cos i la sexualitat de les dones i les nenes amb conseqüències de per vida.
Als països on es practica, la mutilació genital femenina genera desplaçament forçat. Les nenes i dones afectades per aquesta pràctica es poden acollir a la Protecció Internacional per risc de patir o per haver patit una violació greu dels seus drets per aquesta persecució fonamentada en el gènere.
S’estima que la mutilació genital femenina es concentra, com a mínim, a 31 països d’Àfrica i Orient Mitjà, a Indonèsia, i que també persisteix a països asiàtics com l’Índia, l’Iraq o el Pakistan, en algunes comunitats indígenes a Llatinoamèrica i en poblacions d’Oceania, Amèrica i Europa. Les raons o causes que s’addueixen per realitzar-la són variades i mostren la seva connexió amb la violència estructural contra les dones:
- Socials: es realitza com un ritu d’iniciació de les nenes a l’edat adulta, un pas per a la integració en la comunitat.
- Sexuals: és un mètode per controlar la sexualitat de les dones i un requisit indispensable per poder casar-se.
- Terapèutiques: existeix la creença que augmenta la fertilitat, facilita el part i protegeix la vida del fetus.
- Higièniques i estètiques: els genitals externs femenins són considerats bruts i lletjos, i per tant eliminar-los fa que la dona sigui més neta i bella.
- Espirituals: la mutilació s’associa a la puresa espiritual.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) més de 200 milions de dones i nenes al món han patit mutilació genital femenina, especialment entre els cinc i els catorze anys.
Encara que aquesta pràctica s’ha reduït amb el temps, continua sent molt alta i moltes dones que van patir la MGF durant la seva infància o adolescència actualment estan organitzades i defensen arreu del món l’abolició d’aquesta pràctica.
Cal esmentar que l’impacte que aquesta pràctica suposa per les dones és integral i les seves conseqüències poden anar des de dolors intensos a modificació de la sensibilitat sexual, infeccions cròniques i/o depressió o altres problemes de salut mental derivats.
Des del Servei Jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) fem assessorament i acompanyament jurídic sobre Protecció Internacional a dones que han patit o que estan en risc de patir MGF al seu país d’origen. Durant el 2023 vam atendre 2 dones que es trobaven en aquesta situació i, a més, el 2024 hem començat un acompanyament a 3 noies més, algunes d’elles menors d’edat en el moment que van arribar a l’Estat espanyol.
Des de la CCAR demanem que l’Estat espanyol faciliti l’accés al procediment de sol·licitud d’asil per a les dones que han patit o estan en risc de patir MGF, i que ofereixi serveis especialitzats d’acompanyament jurídic i psicosocial amb enfocament de gènere interseccional.
