Nou informe sobre la frontera francocatalana
Presentació de l’informe Fronteres Invisibles
La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i el Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CER-M) han publicat l’informe Fronteres Invisibles: la realitat a la frontera francocatalana, elaborat a partir de la missió d’observació de drets humans desenvolupada els mesos de juny i juliol de 2025.
L’equip va visitar La Jonquera, Figueres i Portbou, així com els punts de control de Le Perthus i Le Voló i els municipis francesos de Cerbère i Perpinyà, amb l’objectiu de documentar la gestió del control migratori dins de l’Espai Schengen.
L’informe ja és disponible per a consulta i descarrega a:
👉 https://caminsderefugi.org/frontera/frontera-hispano-francesa/informe/
Una frontera que continua essent un espai de control
Tot i que l’Espai Schengen hauria eliminat els controls sistemàtics fa dècades, l’informe evidencia que la frontera francocatalana segueix operant com un espai actiu de control migratori. Les observacions recollides mostren la persistència d’identificacions discriminatòries, retorns exprés sense garanties i pràctiques policials que desvien del marc legal europeu. Entitats socials informen, a més, que cada vegada es troben més desbordades i que moltes de les persones retornades són abandonades en zones sense serveis, com el coll entre Portbou i Cerbère.
Principals vulneracions detectades
- Retorns i readmissions irregulars, sovint efectuats fora del que estableixen el Codi de Fronteres Schengen i l’Acord de Màlaga. Moltes persones són retornades de manera immediata, sense que se’ls expliqui el motiu, sense possibilitat de presentar al·legacions i sense accés a mecanismes de protecció.
- Identificacions per perfil ètnic o racial en punts estratègics com estacions de tren (Portbou, Figueres i Perpinyà), carreteres i peatges. Aquestes pràctiques vulneren el dret a la igualtat de tracte i a la no discriminació, i són aplicades de manera sistemàtica per part dels cossos de seguretat.
- Absència de garanties i manca d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat, incloent menors, sol·licitants potencials de protecció internacional i persones amb necessitats especials. La manca d’accés a informació, interpretació i assistència jurídica impedeix que moltes puguin exercir els seus drets.
- Forts desplegaments policials i dispositius de control intensius, que inclouen detencions arbitràries, trasllats exprés en vehicles de paisà i vigilància constant a espais de mobilitat. Aquestes pràctiques generen un clima de persecució que contradiu el principi de lliure circulació dins de l’Espai Schengen.
- Abandonament de persones retornades en zones aïllades, especialment al coll entre Portbou i Cerbère, on no hi ha serveis bàsics ni presència institucional. L’única assistència disponible prové de ciutadania organitzada i entitats socials, que sovint es troben desbordades.
- Increment d’internaments al Centre de Retenció Administrativa de Perpinyà (CRA), amb una clara sobrerepresentació de persones d’origen algerià, marroquí i tunisià. El nombre creixent d’internaments reflecteix una política de contenció i no d’acollida.
- Acció creixent de grups vinculats a l’extrema dreta, que alerten la policia quan identifiquen persones que consideren “sospitoses”, contribuint així a la persecució i vulneració del dret a circular lliurement per la via pública.
- Riscos greus per a la integritat física, incloent travesses per zones perilloses com el túnel entre Portbou i Cerbère o espais amb concertines a l’estació de Cerbère, agreujats per la manca de rutes segures i d’alternatives.
- Opacitat institucional i manca de transparència: la inexistència de dades públiques actualitzades i de jurisprudència efectiva impedeix una supervisió real dels dispositius de control i dificulta la denúncia de les vulneracions.
Una crida urgent a un canvi de paradigma
Les entitats autores del document adverteixen que aquesta situació vulnera els principis de lliure circulació i els drets fonamentals garantits a escala europea i internacional.
Reclamen amb urgència un canvi de paradigma que deixi enrere la lògica del control i la securitització i aposti per polítiques migratòries centrades en la dignitat, les garanties i la protecció efectiva de les persones migrades i refugiades. També subratllen la importància de generar vies segures, assegurar una acollida adequada i reforçar la coordinació institucional.
Nova web del projecte Camins de Refugi
Coincidint amb la publicació de l’informe, la CCAR presenta la nova web del projecte Camins de Refugi, una plataforma renovada per visibilitzar i denunciar les vulneracions de drets humans que es produeixen a les fronteres internes i externes d’Europa. La web inclou informes, testimonis, materials pedagògics, documents de missions d’observació i un mapa interactiu que permet explorar punts fronterers i rutes migratòries.
Disponible a: 👉 https://caminsderefugi.org
Taula rodona de presentació de l’informe
Ahir, dimarts 18 de novembre, va tenir lloc al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra la taula rodona i presentació de l’informe Fronteres Invisibles: la realitat de la frontera francocatalana, organitzada per la CCAR. L’acte va comptar amb la participació de:
- Sonia Parella, directora del departament de sociologia de la UAB i del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions (CER-M)
- Maria Creixell, portaveu de la coordinadora Obrim Fronteres (COF)
- Gisela Cardús, advocada de la CCAR
- Dinamitza: Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR
La sessió va permetre aprofundir en les principals constatacions de l’informe i obrir un espai de reflexió col·lectiva sobre les actuals polítiques de control fronterer i els seus impactes en la vida de les persones.
