Per un medi ambient lliure d’espoli extractivista i desplaçaments forçats 

Avui 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, des de la CCAR reivindiquem la necessitat de posar en marxa mecanismes jurídics que permetin a les persones desplaçades forçosament dels seus territoris a causa de l’emergència climàtica i/o pels macroprojectes extractius  acollir-se a la Protecció Internacional. 

L’actual context d’emergència climàtica i crisis eco-social exigeix mesures urgents a molts nivells i en múltiples regions per tal de canviar el model productiu i de consum desmesurat, el que suposa posar en marxa polítiques que vagin des de l’establiment de mecanismes que assegurin un ús adequat i sostenible de l’aigua i altres recursos de primera necessitat fins a l’aturada de macroprojectes que responen a l’actual lògica capitalista, que resulta incompatible amb la vida a un planeta amb recursos finits.  

Aquest context d’emergència s’accentua de forma exponencial en moltes regions del Sud Global com Hondures, Colòmbia, Perú, el Pakistan o les Filipines, on la globalització, el colonialisme i el capitalisme ferotge han provocat una situació insostenible social i mediambientalment. Aquestes regions, a més de patir els efectes directes del canvi climàtic, veuen la seva conjuntura agreujada per l’acció extractivista d’empreses multinacionals i oligopolis del Nord Global, abocant a moltes persones que viuen directament dels béns naturals dels seus territoris a desplaçar-se forçosament i, per tant, a haver d’abandonar les seves llars i els seus mitjans de vida. 

Aquesta situació no només ve provocada per l’acció de les grans empreses extractivistes, si no també pels patrons de consum desmesurats que les persones del Nord Global practiquem en el nostre dia a dia, uns patrons legitimitats per les nostres institucions que ens garanteixen i promouen l’accés a productes generats mitjançant l’espoli dels territoris del Sud Global. 

Es tracta d’una problemàtica que cal abordar amb extremada urgència, amb una perspectiva local-global, per tal d’aturar i acabar amb aquestes lògiques capitalistes i colonialistes que estan provocant l’eliminació completa de la flora i fauna de molts territoris i, a més, forçant a milers de persones a haver de desplaçar-se per cercar altres llocs on poder viure sense patir de forma directa l’espoli dels seus territoris i mitjans de vida. 

Es fa necessari, alhora, l’establiment de mecanismes jurídics de protecció, per tal que totes aquelles persones que hagin de fugir de les seves llars per la vulneració dels drets ambientals puguin acollir-se a la Protecció Internacional i puguin viure de forma digna als territoris on s’han vist obligades a desplaçar-se. Com que la Convenció de Ginebra no reconeix la vulneració dels drets ambientals com a motiu per acollir-se a l’asil, aquestes persones es troben en una situació d’indefensió legal i de desprotecció social, un fet que no les permet tenir accés a acompanyaments i suports que garanteixin la seva inclusió real i digna als nous països, veient-se sense la possibilitat d’aconseguir una regularització administrativa “àgil i eficaç” i a viure en condicions altament precàries. 

Per tot això, denunciem la necessitat que el Nord Global assumeixi la seva responsabilitat front aquesta situació. És de vital urgència acabar amb les pràctiques colonialistes i capitalistes de les grans multinacionals, així com aplicar mecanismes ràpids i accessibles que permetin denunciar i sancionar aquests fets i establir l’accés a una figura jurídica que permeti a les persones forçades a desplaçar-se forçosament fruit de l’extractivisme i la degradació mediambiental a acollir-se a la Protecció Internacional. 

Més en concret, exigim: