© Gabriel Pecot
Catalunya, amb 13.270 sol·licituds d’asil rebudes el 2019, és la segona comunitat autònoma després de Madrid, que va registrar-ne 55118.
El dret d’asil és l’últim que els queda a moltes de les persones que arriben a Catalunya. Des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) treballem per garantir que es respecti aquest dret i per la restitució d’altres drets humans que no gaudeixen moltes de les persones migrades que demanen asil.
Qüestionem la suposada voluntarietat de les migracions. Entenem que en l’actual context és imprescindible pensar en la justícia global i ser conscients que són les desigualtats i els interessos econòmics i socials les que provoquen els desplaçaments forçats i les migracions.
Des d’aquest punt de vista, fem una crida a la mobilització i el treball conjunt entre ciutadania i organitzacions que defensem els drets humans, per tal de poder fer incidència política i sensibilització social, en un context d’enduriment de les lleis que afecten les migracions i l’asil, que es gestionen amb una mirada securitària i no pas humanitària
