[vc_row full_width=”stretch_row” typography_style=”white” wpex_bg_overlay=”dark” css=”.vc_custom_1590570456826{margin-bottom: 3% !important;padding-top: 10% !important;padding-bottom: 10% !important;background-image: url(http://www.ccar.cat/wp-content/uploads/2020/05/mon-ccar.jpg?id=8790) !important;background-position: center !important;background-repeat: no-repeat !important;background-size: cover !important;}” wpex_bg_overlay_color=”#000000″ wpex_bg_overlay_opacity=”0.3″][vc_column width=”1/6″][/vc_column][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]

Món

[/vc_column_text][vcex_spacing size=”20px”][vc_column_text font_size=”16px”]

A escala mundial, més de 70 milions de persones s’han vist obligades a fugir per la guerra, la violència i greus violacions dels seus drets fonamentals. Això suposa el número més alt mai registrat des de la II Guerra Mundial.

[/vc_column_text][vcex_spacing size=”20px”][vc_separator color=”custom” border_width=”10″ el_width=”10″ accent_color=”#5e931f”][/vc_column][vc_column width=”1/6″][/vc_column][/vc_row][vc_row full_width=”stretch_row_content_no_spaces”][vc_column][vc_column_text]

© Olmo Calvo

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row content_placement=”middle” css=”.vc_custom_1579868008472{padding-top: 3% !important;padding-right: 7% !important;padding-bottom: 1% !important;padding-left: 7% !important;background-color: #5e931f !important;}”][vc_column][vc_column_text color=”#ffffff” font_size=”22px”]

Síria és el primer país d’origen de persones refugiades al món. A causa d’un conflicte que dura ja més de 9 anys, han fugit del país més de 6,7 milions de persones.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row content_placement=”middle” css=”.vc_custom_1579867948919{padding-top: 2% !important;padding-bottom: 2% !important;}”][vc_column width=”1/6″][/vc_column][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]

Al voltant del 80 per cent de les persones que han fugit dels seus països d’origen ha buscat refugi als països veïns. Turquia, amb 3,7 milions de persones refugiades, és el principal país on es queden atrapades a causa de les polítiques de tancament i externalització de fronteres d’Europa, com l’acord il·legal signat entre la UE i el país otomà. Pakistan (1,4 milions), Uganda (1,2 milions), Sudan (amb 1,1 milions) i Alemanya (1,1 milions) també estan entre els principals països d’acollida.

Segons dades d’ACNUR, al món hi ha actualment 41,3 milions de persones que són desplaçades internes, i gairebé 26 milions de refugiades. Les persones sol·licitants d’asil arriben a 3,5 milions. 37,000 persones fugen de casa seva cada dia.

Els principals punts fronterers pels quals les persones intenten entrar a la UE es troben a Itàlia, Grècia i Espanya.

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/6″][/vc_column][/vc_row][vc_row css=”.vc_custom_1588851109510{padding-right: 8% !important;padding-left: 8% !important;}”][vc_column][vc_single_image image=”8793″ alignment=”center”][/vc_column][/vc_row][vc_row content_placement=”middle”][vc_column width=”1/6″][/vc_column][vc_column width=”2/3″][vc_column_text]

Al llarg de 2019, més de 5300 de persones en tot el món van morir en els seus trajectes migratoris, principalment a les rutes marítimes, segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions.

La decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per a sol·licitar asil provoca que la majoria de persones que volen demanar asil o refugi hagin d’arriscar la seva vida al Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut. Només al 2019, 110.669 persones van creuar el Mediterrani per arribar a Europa. D’aquestes, almenys 1.283, segons la Organización Internacional para las Migraciones (OIM) van morir en el seu intent de creuar la ruta migratòria més mortal del món. S’estima que almenys 40.000 persones haurien perdut la vida en aquesta ruta en el que portem de segle.

Mentre la política de migració i asil europea segueix centrada en el reforç de l’externalització de fronteres i dels retorns, la posada en marxa de vies legals i segures per a obtenir protecció continua sent feble. D’altra banda, la consecució d’un Sistema Europeu Comú (SECA) d’asil eficaç i respectuós amb els drets de les persones refugiades continua sent una assignatura pendent: les perspectives de les persones sol·licitants d’asil continuen sent diferents en funció del país on s’examina la seva sol·licitud.

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/6″][/vc_column][/vc_row]