Preocupació pel retorn forçat de milers de refugiats afganesos després de l’ultimàtum del Pakistan perquè abandonin el país

Tornar enrere

Milers de ciutadans afganesos estan fugint del Pakistan després de l’amenaça del govern pakistanès d’expulsar forçosament els més d’1.7 milions de refugiats afganesos que es troben actualment al país sense haver pogut regularitzar la seva situació. Des del 3 d’octubre -dia de l’anunci- fins al 15, almenys 59.780 ciutadans afganesos van tornar al seu país, segons dades de l’ONU, i els últims dies aquesta xifra s’ha multiplicat ja que aquest dimecres dia 1 de novembre acaba l’ultimàtum de les autoritats pakistaneses per abandonar el país. 

El Govern pakistanès va anunciar a principis d’octubre que a partir de l’1 de novembre començaria a deportar forçosament aquells refugiats que no haguessin regularitzat la seva situació al país, una problemàtica que afecta especialment més d’1.7 milions d’afganesos, atès que ni les autoritats pakistaneses ni ACNUR han registrat a la totalitat de persones que van travessar la frontera amb l’Afganistan des de la presa del poder per part dels talibans a causa dels seus fundats temors de sofrir persecució. 

En aquest sentit, un grup d’experts de l’ONU ha advertit que moltes famílies, dones i nens correrien el risc de sofrir danys irreparables, inclosos greus abusos i violacions de drets humans, i insten el Govern pakistanès a defensar el principi de no devolució i a impedir l’expulsió col·lectiva i el retorn forçat, recordant-li que la prohibició de la devolució està inclosa explícitament en la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, de la qual el Pakistan és Estat part. 

Des de la presa del poder per part dels talibans al juliol de 2021 milers d’afganesos han creuat la frontera pakistanesa per intentar sol·licitar asil a les ambaixades dels diferents països. No obstant això, milers de persones continuen atrapades sense possibilitat de concertar una cita per iniciar el procediment d’obtenció d’un visat i ser eventualment traslladades a algun país de la UE, els Estats Units o el Canadà. Moltes altres han aconseguit iniciar els tràmits per a l’obtenció dels visats, però es troben a l’espera d’una resolució que es pot allargar fins a 24 mesos. Des de l’estiu de 2021 a la CCAR hem rebut nombroses peticions d’ajuda per part de persones que s’havien vist obligades a fugir de l’Afganistan, es trobaven atrapades al Pakistan i desitjaven sol·licitar protecció internacional i ser traslladades a un país segur. L’Estat espanyol va posar en marxa l’operació Antígona per evacuar de l’Afganistan 3900 col·laboradors: l’agost de 2021, Espanya va traslladar 2.181 persones afganeses; l’octubre de 2021 a 244; el juliol de 2022 a 63 i l’agost de 2022 a 297. No obstant això, milers de persones continuen atrapades al Pakistan sense possibilitat de concertar una cita a l’ambaixada. 

La situació dels Drets Humans a l’Afganistan ha empitjorat enormement els dos últims anys, especialment per a les dones i les nenes, a les qui s’ha apartat de la vida pública i prohibit cursar fins i tot l’educació secundària. A més del greu retrocés per als drets de les dones, que ha suposat el tancament de totes les institucions creades per a combatre la violència de gènere, Amnistia Internacional ha denunciat fortes restriccions a la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i el dret de reunió i manifestació. S’han documentat casos d’execucions extrajudicials, detencions arbitràries, tortura i desaparicions forçades d’oponents. Durant el 2023, 911 afganesos i afganeses han sol·licitat protecció en l’Estat espanyol, dels quals 768 van rebre alguna forma de protecció, el que suposa una taxa de reconeixement del 84%. 

Des de la CCAR mostrem la nostra preocupació per les milers de persones que es troben atrapades al Pakistan i en risc de ser expulsades a un país del qual han fugit per fundats temors de ser perseguides per les autoritats o per la situació de crisi humanitària que travessa; i instem el Govern del Pakistan que respecti les seves obligacions internacionals i protegeixi els drets humans de les persones desplaçades que es troben en el seu territori, abstenint-se de realitzar deportacions col·lectives i assegurant l’accés als drets bàsics. L’Estat espanyol hauria de posar en marxa l’aplicació de l’article 38 de la Llei d’Asil, que permet sol·licitar protecció a les ambaixades, així com augmentar el seu compromís amb les polítiques de reassentament.