NI UN PAS ENRERE EN LA DEFENSA DEL DRET D’ASIL: PROPOSTES D’ACCIÓ

PROPOSTES PER A LA GENERALITAT DE CATALUNYA I ENS MUNICIPALS CATALANS.

1. Davant l’imminent descentralització del sistema d’acollida i inclusió de persones refugiades a les Comunitats Autònomes: creació d’una taula de treball en el marc del Comité d’Acollida de Persones Refugiades amb la participació activa de les entitats catalanes especialitzades en protecció internacional per a treballar en la definició i disseny del model català. Aquest model ha d’estar basat en:

• • Intervenció especialitzada i integral: jurídica, social, laboral, sanitària, amb especial èmfasi a la salut mental, aprenentatge de les llengües, la creació de xarxa social, foment de l’oci i d’activitats culturals, d’entre d’altres, on la persona i l’acompanyament en el seu procés d’inclusió sigui el centre de la seva intervenció.
  • Model flexible i adaptat a les necessitats específiques del col·lectiu, amb especial atenció a les persones i famílies amb necessitats especials.
  • Comptar amb les capacitats, coneixements i experiència de les entitats catalanes d’asil. Apostem per un model públic-privat sense ànim de lucre on la viabilitat i la sostenibilitat estigui garantida.

2. Actualitzar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya basat en un enfoc de drets humans, en el que s’inclogui el programa català d’acollida d’entre altres accions, que aquest compti amb accions definides amb indicadors mesurables i amb dotació pressupostària per a la seva correcta implementació. Independentment de les transferències que es puguin rebre de l’Administració Central de l’Estat.
3. Continuar amb la tasca que està realitzant DGAIA en la identificació de menors sense referents familiars amb necessitats de protecció internacional. En aquests sentit:

• • Que s’estableixin procediments per a la identificació de nens, nenes i joves amb necessitats de Protecció Internacional i/o apatrídia.
  • Que l’acollida dels i les menors es realitzi en models alternatius al de grans centres que permetin desenvolupar els seus projectes vitals i tinguin un acompanyament holístic amb professionals de la intervenció formats en interculturalitat, protecció internacional i gènere, i que tinguin una immediata i constant atenció psicològica i jurídica.

4. La formació en matèria de Protecció Internacional i Apatrídia de tots els operadors públics tant de la Generalitat de Catalunya, com de les agències i institucions que en depenen, així com dels diferents ens municipals, amb especial èmfasi a Mossos d’Esquadra i policies locals.
5. Reforç pressupostari i en recursos a les entitats socials de forma plurianual, viable i sostenible per al teixit associatiu català especialitzat en asil.
6. Reforç al treball que estan realitzant els municipis catalans en l’acollida i inclusió de persones refugiades
7. Programes específics per revertir la situació d’irregularitat administrativa a la que es veuen abocades les persones que han vist denegada la seva sol·licitud de protecció internacional però que no obstant això són supervivents de tortura i de greus violacions dels drets humans.
8. Enfortir tot el treball que ja s’està realitzant des de la cooperació internacional catalana i l’educació al desenvolupament orientada a eradicar les causes que generen el desplaçament forçat al món així com per al treball d’incidència política i social en defensa del dret d’asil i dels drets de les persones refugiades.
9. Generar un relat amb una línia clara de comunicació política positiva que neutralitzi el discurs de l’odi, acompanyant-lo d’accions que minimitzin la conflictivitat social.
10. Impulsar i desenvolupar polítiques de convivència, inclusió i lluita contra la discriminació a tots els nivells, des d’un enfocament comunitari i de màxima proximitat amb la ciutadania.

PROPOSTES PER A LA MILLORA DE LA PROTECCIÓ A LES PERSONES REFUGIADES

1. En el context marcat per la pandèmia global de la Covid-19, garantir que les mesures adoptades restrictives de la llibertat de circulació siguin concordes amb el dret internacional dels drets humans i del dret d’asil.
2. Activar vies segures i legals que permetin accedir a la protecció internacional a totes les persones que la necessitin. Recordar la sentència del Tribunal Suprem de novembre de 2020 que estableix que es pot aplicar l’article 38 de la Llei d’Asil, promovent el trasllat de sol·licitants de protecció internacional des d’ambaixades i representacions consulars a territori espanyol per a que formalitzin la seva petició a l’Estat espanyol. Cal incrementar la concessió de visats humanitaris i flexibilitzar els requisits per a la reagrupació familiar.
3. Eliminar l’exigència del visat de trànsit per a les persones originàries de països en conflicte com Síria, Palestina, Iemen, Gàmbia i Camerun. La població d’aquests països està sofrint greus violacions dels drets humans i és susceptible a rebre protecció internacional.
4. En matèria de reassentament de persones refugiades: elevar la quota acordada i respectar els acords assumits. Recordem que és una solució duradora per a les persones refugiades, especialment per aquelles tenen necessitats especials que no poden cobrir en els països on han rebut protecció.
5. Sobre el Nou Pacte de la UE sobre Migració i Asil proposat per la Comissió Europea:
6. Eliminar l’enfocament excessiu que té sobre els retorns i sobre l’externalització de fronteres.
7. Establir un mecanisme de responsabilitat compartida que estableixi quotes de reubicació obligatòries entre els Estats.
8. Garanteixi plenament el compliment de les obligacions de protecció dels drets humans en relació amb el nou procediment de control previ a l’entrada i al procediment accelerat en frontera. S’ha d’analitzar cada cas individualment respectant el principi de no devolució.
9. Finalitzar amb la política d’externalització de fronteres en la gestió dels fluxos migratoris, així com a la política de condicionar la cooperació al desenvolupament al control de fronteres.
10. Davant els increments d’arribades de persones desplaçades forçosament, – en situacions tals com les viscudes a Canàries, Ceuta, Melilla o al litoral sud peninsular -, definició de polítiques públiques ben planificades i coordinades amb els diferents agents al territori i a diferents nivells administratius, que evitin mesures reactives i d’emergències, que responguin a la complexitat de la realitat i tinguin un enfoc a mig/llarg termini. Algunes propostes:
    • Activar mecanismes de solidaritat territorial, amb criteris de redistribució a tot el territori de l’Estat.
    • Garantir una política de trasllats àgil, transparent i sistematitzada, sense discriminació, que tingui especial cura de les persones amb perfils en situació de vulnerabilitat, evitant els grans camps de retenció.
    • Redimensionar el programa d’acolliment humanitari dotant-lo d’estructura estable i flexible, que doni una resposta integral a les persones desplaçades forçosament que arriben per via marítima.
11. Posar fi a les devolucions il·legals de persones que arriben a Ceuta, Melilla i Illes com les Chafarinas.
12. Millorar els protocols d’atenció a nenes i nens que arriben per costes, a Ceuta o Melilla, especialment als que arriben sense referents familiars; identificar si tenen necessitats de protecció internacional o són víctimes de tràfic amb fins d’explotació sexual i/o laboral; garantir una distribució territorial en el que els seus interessos estiguin al centre de l’actuació.
13. El tancament definitiu dels Centres d’Internament per a estrangers.
14. Posar en marxa de mesures de regularització extraordinària amb la finalitat de garantir els drets de les persones estrangeres a l’Estat espanyol i l’articulació d’un nou model de gestió migratòria flexible, àgil i eficaç, amb mesures permanents i accessibles que permetin a les persones desplaçades forçoses i a les sol·licitants d’asil denegades accedir a un estatus legal regular.
15. En relació als i les menors no acompanyats/des, reformar el reglament d’estrangeria per a garantir que tots els menors tutelats puguin obtenir un permís de residència i treball i rebaixar els requisits per a la seva renovació després dels 18 anys per a evitar situacions d’irregularitat sobrevinguda
16. Estudiar de forma individualitzada les sol·licituds de protecció internacional sense aplicar criteris estàndard per nacionalitat. L’agilitat en l’estudi i en la resolució d’expedients no pot repercutir en la seva qualitat.
17. Avançar en el reconeixement del dret d’asil en casos de persecució realitzada per agents no estatals quan manca la protecció efectiva per part de les autoritats del país d’origen.
18. Assegurar la flexibilitat i sostenibilitat del sistema d’acolliment per a garantir a totes les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades un procés d’atenció integral i personalitzada a través d’itineraris d’inclusió efectius, que s’adeqüin a les canviants necessitats sanitàries, socials i laborals i proporcionar els mitjans necessaris per atendre a les persones amb necessitats especials així com a les diversitats de gènere, preferència sexual, religiosa, cultural i d’edat, d’entre d’altres.
19. Garantir que el nou model de sistema d’acollida descentralitzat que s’està conformant mantingui l’especialització, que les persones sol·licitants de protecció internacional i refugiades siguin tractades igual amb independència del territori on siguin ateses, evitant l’aparició d’operadors privats amb ànim de lucre en la seva gestió, posant en valor el model actual de col·laboració amb entitats socials especialitzades.