Quan el gènere esdevé causa de persecució: dones, violències i dret d’asil

La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) ha publicat l’informe Quan el gènere esdevé causa de persecució: dones, violències i dret d’asil, un treball que analitza com les violències masclistes, la persecució per motius de gènere, orientació sexual o identitat de gènere continuen sent causes estructurals de desplaçament forçat, sovint invisibilitzades pels sistemes d’asil i d’acollida ARTICLE DIVULGATIU DONES SPAREL….

L’informe parteix d’una mirada feminista i basada en drets humans, i posa el focus en les experiències de dones sol·licitants d’asil i refugiades a Catalunya que han fugit de violències greus als seus països d’origen: violència masclista en l’àmbit de la parella o familiar, persecució per identitat de gènere, transfòbia institucional, amenaces de mort i absència de protecció efectiva per part dels estats.

El cos com a frontera: violències estructurals i mobilitat forçada

L’anàlisi evidencia que aquestes violències no poden entendre’s com fets puntuals o estrictament privats, sinó com expressions d’un continuum de violències que connecta l’àmbit familiar, comunitari, institucional i estatal. En molts contextos, el fet de ser dona (o de desafiar els mandats de gènere) esdevé en si mateix una causa de persecució que obliga a fugir com a única estratègia de supervivència.

L’informe també assenyala les limitacions del sistema de protecció internacional, que sovint exigeix relats lineals, proves documentals difícils d’obtenir i nivells extrems de violència per reconèixer una sol·licitud. Aquest funcionament penalitza especialment les dones que fugen abans que la violència arribi al seu extrem final, així com les dones trans, racialitzades o amb fills a càrrec.

Les dificultats d’acollida a Catalunya

A partir de les entrevistes realitzades, el document identifica obstacles persistents durant els itineraris d’acollida: llargues esperes administratives, dificultats per accedir al permís de treball, problemes greus d’habitatge, manca d’acompanyament psicològic especialitzat, barreres per a la conciliació de les cures i experiències de racisme i discriminació, també dins dels propis dispositius d’acollida.

Aquestes dificultats no són neutres des del punt de vista del gènere, sinó que impacten de manera diferenciada sobre dones soles amb fills, dones trans i dones que arrosseguen situacions de violències no resoltes.

Un decàleg per avançar cap a una política pública d’acollida feminista

Com a resultat de l’anàlisi, la CCAR ha elaborat el Decàleg per a una política pública d’acollida feminista de persones refugiades a Catalunya, una eina d’orientació política i d’incidència que situa el feminisme com a principi estructural del model d’acollida, i no com un enfocament complementari

El decàleg defensa, entre d’altres, el reconeixement del desplaçament forçat com una qüestió també de gènere; la necessitat de trencar amb el subjecte masculí implícit del sistema d’asil; el dret de les dones a ser reconegudes com a subjectes plens de drets i de decisió; la incorporació d’una perspectiva feminista interseccional en totes les fases de l’acollida; l’acompanyament integral amb mirada de gènere i trauma; la centralitat de les cures; la garantia d’espais segurs lliures de violències, i l’autonomia econòmica com a condició indispensable per a una vida digna.

Cap a un canvi de paradigma

Tant l’informe com el decàleg volen contribuir a un canvi de paradigma en les polítiques d’asil i acollida, posant al centre les vivències de les dones i les persones LGTBIQ+, i evidenciant que sense una mirada feminista estructural el sistema corre el risc de reproduir les mateixes desigualtats que diu combatre.

Des de la CCAR, fem una crida a les institucions, administracions públiques i agents socials perquè incorporin aquestes propostes en el disseny i la implementació de les polítiques d’acollida, avançant cap a un model que garanteixi drets, autonomia i una vida lliure de violències per a totes les persones refugiades.

👉 Podeu descarregar aquí l’informe complet i el decàleg.