Qui som?

A Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) desenvolupem la nostra tasca a Catalunya des de l’any 2004 amb l’objectiu de defensar el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, apàtrides, sol·licitants de protecció internacional i/o d’apatrídia, així com de les persones migrades que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Acompanyem les persones refugiades arribades a Catalunya en el seu procés d’inclusió social mitjançant un suport integral i professional. Treballem per transformar la realitat social i política, sempre al seu costat, fent d’altaveu.
En aquest sentit, i a causa de la nostra tasca, l’any 2021 vàrem ser declarades com a associació d’Utilitat Pública.

Què ens mou?

Des de la CCAR, ens qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions, amb la finalitat d’obrir el debat i posar el focus en les diverses formes de persecució i les vulneracions de drets humans que requereixen algun tipus de protecció.

A la vegada, treballem per afavorir la inclusió social de les persones desplaçades forçosament que es troben a Catalunya. La nostra activitat està inspirada per un profund sentit ètic i per valors com la justícia, la solidaritat, la llibertat i la igualtat.

La defensa d’aquests principis és la nostra raó de ser.

On som?

On ens podeu trobar? Barcelona, Reus, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Sabadell.

Tenim punts d’informació i Orientació en Protecció Internacional a:

En què creiem?

  • Creiem en defensar els drets de les persones refugiades i el dret de cercar asil.

  •  Creiem en canviar el sistema perquè sigui just, inclusiu i garant amb els drets humans, a través de la incidència política i social. 

  • Creiem en erradicar les situacions que generen persones refugiades i desplaçaments forçats al món.

  • Creiem en tenir polítiques públiques sobre la mobilitat humana garants amb els drets humans, dret d’asil i altres.

  • Creiem en què les persones refugiades han de liderar el seu propi procés d’inclusió.

  • Creiem en el dret a rebre un acolliment i acompanyament digne, exigint a les administracions públiques que la garanteixin.