Reclamem vies legals i segures per evitar més morts com la de la Lilia, la nena algeriana de 8 mesos trobada en una platja de Roda de Berà

Tornar enrere

Ahir, dia 18 de juliol, es confirmava que el cos sense vida trobat el dimarts de la setmana passada a una platja de Roda de Berà (Tarragona) correspon al d’una nena de 8 mesos que havia sortit el passat 21 de març d’Algèria amb el seu pare i la seva mare en una embarcació neumàtica que va acabar naufragant a pocs quilòmetres de la costa de Dénia (Alacant) en l’intent d’arribar a l’estat espanyol.  S’ha pogut confirmar la seva identitat en realitzar les pertinents proves d’ADN i trobar coincidències amb un cos sense vida corresponent a una dona trobat el passat 6 d’abril i que resultaria ser la seva mare.

A l’est del mar d’Alboran s’ha anat consolidant en els últims anys el que s’anomena la Ruta algeriana, que registra cada vegada més morts i desaparicions. Si bé inicialment l’objectiu de les persones que sortien de les costes algerianes era arribar a Almeria, les travessies són cada vegada més llargues en un intent de les persones migrants i refugiades d’escapar de la violència del control migratori. Així doncs, ja fa temps que s’estan produint arribades a les costes alacantines i a les Illes Balears.

Durant el 2022, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) van morir o van desaparèixer un total de 402 persones en 32 naufragis en aquesta ruta. La majoria d’aquests corresponia a pasteres que havien sortit d’ Oran (140 persones), Tipaza (70 persones) i Mostaganem (69 persones) i es dirigien cap a l’estat espanyol.

Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) denunciem que aquestes morts no són tragèdies ni són accidentals, sinó que són el resultat directe d’unes polítiques migratòries basades en el control i en l’externalització de fronteres que no permeten a les persones refugiades arribar a territori europeu per vies legals i segures; així com la impassivitat dels Estats Membres de la UE davant les morts de manera sistemàtica a les fronteres europees i a les rutes marítimes i terrestres que arriben al continent.

Per tot això, una vegada més, exigim que:

S’habilitin vies legals i segures per evitar que les persones posin la seva vida en risc i puguin accedir al dret a sol·licitar protecció internacional.

Acabar amb la necropolítica a les fronteres de la UE; canviar la visió securitària cimentada en les polítiques de control i externalització de fronteres  per una que posi les vides i els drets humans al centre.

– Que es destinin els recursos necessaris per a les operacions de rescat  marítim per part dels estats; i que no es criminalitzi i dificulti el treball de les organitzacions  que fan la tasca que els estats no estan assumint.