Reivindiquem el dret d’asil del col·lectiu LGBTIQ+
Barcelona, 27 de juny – En el marc del dia de l’orgull LGBTIQ+, des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) reivindiquem el dret a la protecció internacional de les persones que formen part del col·lectiu.
Actualment, al món encara hi ha 61 països que criminalitzen les persones LGBTIQ+ en les seves legislacions:
- 56 països habiliten l’aplicació de penes de presó;
- 10 països legitimen els càstigs com les flagel·lacions, els treballs forçats o els tractaments psiquiàtrics contra la voluntat d’aquestes persones;
- 9 països poden aplicar la pena perpètua;
- 7 països poden aplicar la pena de mort.
Més enllà dels països que criminalitzen explícitament les identitats de gènere i/o orientacions sexuals no normatives, només hi ha 59 països que compten amb lleis que protegeixen el col·lectiu homosexual i bisexual contra els delictes d’odi i 38 països que protegeixen el col·lectiu transsexual i no binari.
Les persones LGBTIQ+ poden acollir-se al dret a la protecció internacional, ja que formen part d’un col·lectiu susceptible de rebre persecucions i vulneracions de drets humans. Durant el 2024 l’equip jurídic de la CCAR va acompanyar a 78 persones (50 homes, 26 dones i 2 no binaris) que van sol·licitar asil a l’estat espanyol per motius de persecució d’identitat de gènere i/o orientació sexual. Entre els països d’origen destaquen Colòmbia, Perú, Marroc, Geòrgia i Rússia.
Les sol·licitants d’asil que formen part del col·lectiu s’enfronten a nombroses dificultats. D’una banda, les polítiques d’externalització de fronteres de la Unió Europea posen obstacles a l’arribada de les persones a territori, forçant-les a transitar rutes perilloses per accedir a l’estat espanyol. La impossibilitat de poder sol·licitar protecció internacional a les ambaixades i consolats als països d’origen també provoca que les persones es vegin obligades a recórrer viatges que les posen en perill durant el trànsit. A més, un cop les persones arriben a l’estat espanyol es troben amb obstacles per aconseguir la cita amb Policia Nacional que els hi permeti formalitzar la sol·licitud.
D’altra banda, els procediments d’asil i el sistema d’acollida no tenen en compte les necessitats específiques de les persones del col·lectiu LGBTIQ+, ja que compten amb processos estandarditzats. El personal que intervé en aquests procediments no compta amb formació específica i això provoca que en moltes ocasions posin en dubte la credibilitat del relat de les persones sol·licitants o se’ls exigeixi aportar proves documentals que no estan contemplades a la legislació.
No existeixen dades específiques sobre les sol·licituds i resolucions de protecció internacional per motius d’orientació sexual o identitat de gènere, el qual dificulta poder fer una diagnosi completa de la situació i incidir en l’aplicació de polítiques que garanteixin els drets de les persones LGBTIQ+.
Des de la CCAR reivindiquem que:
- Que s’habilitin vies legals i segures per demanar protecció internacional, tals com la possibilitat de realitzar les sol·licituds en consolats i ambaixades de tercers països; la concessió de visats humanitaris, l’enfortiment de les polítiques de reassentaments i, en general, totes aquelles que facilitin l’accés al procediment de protecció internacional d’una manera segura.
- Que totes els i les professionals que participin al procediment d’asil en qualsevol de les seves fases (Policia Nacional, intèrprets, tècnics d’intervenció, instructors, etc.) tinguin formació específica en gènere i diversitat així com competències interculturals.
- Que es tinguin en compte les recomanacions d’ACNUR i d’altres organitzacions especialistes en protecció internacional, sobre com realitzar les entrevistes i la valoració de les proves documentals i dels expedients.
- Que es posin en marxa protocols contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere en els diferents dispositius d’acollida per a persones refugiades.
- Que es visibilitzi la presència de persones refugiades del col·lectiu LGTBIQ+ en els diferents sectors productius i àmbits laborals.
- Que les persones refugiades del col·lectiu LGTBIQ+ siguin derivades a dispositius que siguin entorns segurs i protectors en els quals puguin expressar lliurement la seva orientació sexual i/o identitat de gènere i que estiguin ubicats en entorns on disposin dels recursos que necessitin.
- Que es dediquin més recursos a la formació de les persones sol·licitants de protecció internacional, que s’ampliï l’oferta de cursos formatius i que s’ofereixin facilitats per a aquelles persones que encara no han aprés el idioma.
- Que es comparteixin dades específiques sobre el nombre de persones LGTBIQ+ desplaçades forçosament sol·licitants de Protecció Internacional, així com sobre les resolucions que s’hi apliquen al respecte.
- Que s’estableixin mesures per lluitar contra la discriminació racista i LGTBIQ-fòbica als àmbits de l’habitatge, del treball, de l’assistència sanitària, de l’accés als serveis socials i al de la participació social i ciutadana, amb sancions per a aquelles persones, organitzacions i institucions que vulnerin el principi d’igualtat de tracte i la prohibició de discriminació.
