Jornada europea: "Les dones també som refugiades"

Tornar enrere

Article revisat a 27 d’octubre: Podeu trobar la relatoria de la jornada als següents enllaços:
CatalàCastellàAnglés
 
El proper 23 d’octubre de 2017, tindrà lloc la jornada europea “Les dones també som refugiades“. Comptarem amb diversos experts d’Alemanya, Àustria i Itàlia així com experts de l’àmbit estatal per donar una visió global de les persecucions per motius de gènere i per reflexionar sobre els reptes en l’acollida de les dones refugiades.
Consulta el programa aquí
Inscripcions aquí

XIVè Curs de Cooperació i Solidaritat Internacional “Les persones refugiades: causes i conseqüències”

Tornar enrere

Un any més, i van catorze, que Rubí Solidari celebra el curs de Cooperació i Solidaritat Internacional. Aquesta edició serà el proper cap de setmana, el divendres 27, el dissabte 28 i el diumenge 29 de novembre, a l’edifici Rubí + D de la Rambla de Joan Miró de Rubí.

Aquest any el tema es, LES PERSONES REFUGIADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES, plena i trista actualitat. Hi participem des de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
Pots fer la inscripció a través d’aquest full d’ inscripció 
Cartell-XIV1_rubisolidari

La reubicació de 120 mil refugiats: un “pas endavant, però insuficient”

Tornar enrere

Qualifiquem la decisió adoptada ahir pel Consell de Ministres de l’Interior de la Unió Europea com “un pas endavant, però clarament insuficient” per solucionar la situació de les persones refugiades que busquen asil a Europa.
La reubicació d’aquests 120 mil sol·licitants d’asil ha de realitzar-se de forma immediata i garantint una adequada protecció i acollida. Al mateix temps, els líders de la UE han de prendre mesures perquè el Sistema Europeu Comú d’Asil sigui una realitat.
“És el primer pas ferm de la Unió Europea per afrontar el drama dels refugiats en mesos, però per descomptat no és suficient, ni per a les persones que ja estan a Europa, ni pels quals arribaran pròximament” va afirmar Estrella Galán, secretària general de CEAR.
Només durant aquest any haurien arribat a Itàlia i Grècia més de 470 mil persones a la recerca de refugi, per la qual cosa la xifra de 120 mil “no es correspon a l’abast de la situació que viuen els refugiats a Europa”. Actualment, la mitjana d’arribades diària per mar a països europeus és de 6.000, segons ACNUR, per la qual cosa la xifra acordada de reubicació només cobriria l’equivalent a 20 dies.
A més a més, recordem la necessitat d’aprovar mesures per a l’obertura de vies legals i segures perquè els refugiats no hagin d’arriscar la seva vida al Mediterrani per sol·licitar asil en la Unió Europea.

The Land Between, 27 de maig a Tarragona

Tornar enrere

El cicle “De fronteres a murs” a Tarragona vol analitzar la realitat que viuen milions de persones que al llarg del planeta es veuen aïllades, separades o atrapades per un mur, una realitat física que és el reflex d’un model social que estem construint sobre l’apartheid, la desigualtat i la segregació. El cicle gira entorn de cinc d’aquests murs: Palestina, Ceuta i Melilla, Mèxic- EUA, Sàhara Occidental i Belfast. A través de diferents activitats, es pretén presentar la realitat d’aquests pobles i la tendència del nostre món a convertir les fronteres, de mica en mica, en murs infranquejables.
THE LAND BETWEEN, de David Fedele. Una mirada íntima a les vides ocultes i la desesperació dels migrants subsaharians que viuen a les muntanyes del nord del Marroc. Per a la majoria, el seu somni és arribar a Europa, i per a això els cal saltar la tanca
altament militaritzada per entrar a Melilla. El documental també explora preguntes universals, incloent-hi com i per què les  persones estem disposades a arriscar-ho tot, fins i tot la nostra vida, a abandonar la nostra família i amics, per buscar una vida nova i millor. En aquest marc, La projecció del documental comptarà amb la presència del seu director, David Fedele, i la responsable d’Incidència de lam Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Pascale Coissard.
Us esperem a l’Antiga Audiència (PLaça del Pallol, 3 , Tarragona), Dimecres 27 de maig, a les 18.30!
lanbetween_tarragona

#UErfanos, No permetis que l'Europa dels valors s'enfonsi en el Mediterrani

Tornar enrere

L’any 2014 el Mediterrani es va convertir en la travessia més mortal del món. Segons dades de l’ACNUR, almenys 3419 persones van perdre la seva vida en aigües d’aquest mar. La majoria d’elles, persones refugiades procedents de Síria i Eritrea. Lamentablement no es tracta d’un fet aïllat: en els últims 15 anys més de 22.000 persones han perdut la vida en el Mediterrani. Una tragèdia que, lluny d’arribar a la seva fi, es cobra cada any un major nombre de víctimes mentre els líders europeus miren cap a un altre costat engegant mesures ineficaces i insuficients per resoldre aquest drama humà.
Exigim a la Unió Europea i als seus Estats membre que engeguin amb caràcter urgent les següents mesures:
– Una nova política d’asil i migració europea en la qual es prioritzi a les persones i els drets humans en coherència amb els valors fundacionals de la UE, de democràcia, dignitat humana i drets humans.
– Que s’engegui amb caràcter urgent una operació de rescat i salvament eficaç, amb els mitjans i l’abast necessari, complint amb el deure de socors.
– Que s’habilitin vies legals i segures que garanteixin l’accés al dret d’asil a les persones refugiades evitant que hagin d’emprendre travessies mortals per obtenir protecció en un país segur. Això és, reforçant els programes de reassentament en coherència amb el nombre de refugiats existent, garantint la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats als països d’origen i trànsit, activant polítiques de concessió de visats humanitaris i eliminant l’exigència del visat de trànsit per a aquelles persones que procedeixen de països en conflicte.
– Que es faci efectiva la Directiva Europea de Protecció Temporal activant el mecanisme contemplat per fer front a emergències humanitàries.
– Abordar les causes que provoquen els desplaçaments forçats als països d’origen i de trànsit, sense que això suposi delegar la vigilància de fronteres ni la responsabilitat dels estats amb les persones refugiades en països on no estan garantits els drets humans.

Amb la finalitat de sumar la veu de totes i tots els ciutadans a aquestes exigències dirigides a la Unió Europea i els seus estats membre, CEAR ha presentat la campanya #UErfanos, No permetis que l’Europa dels valors s’enfonsi en el Mediterrani les signatures del qual seran presentades a les institucions europees plantejant alternatives realitzables a les mesures i polítiques actuals. El control de les fronteres no pot suposar, en la pràctica, la violació de drets humans.

Imagen campaña uerfanos

Construint una fortalesa a la UE, alimentem el tràfic de persones

Tornar enrere

En el transcurs de la mitjanit entre el passat dissabte 18 i el diumenge 19 d’abril es va produir la pitjor tragèdia de la història recent al Mediterrani. Les informacions recents pronostiquen que unes 800 persones morien ofegades al mar Mediterrani, a les quals hem de sumar les altres 400 que es produïen al principi de la setmana, superant així el drama succeït a Lampedusa a l’octubre de 2013 on 400 persones varen perdre la vida. A més a més, durant el primer quadrimestre d’enguany el nombre de morts assoleix l’esfereïdora xifra de més de 1600, essent un registre sense precedents.
Des de la CCAR, volem evidenciar i denunciar, el fracàs de les polítiques migratòries impulsades en el sí de la Unió Europea i la malmesa imatge davant la comunitat internacional. La dèria de la comunitat d’oferir una resposta regressiva de caire coercitiu i policial a través del blindatge de fronteres, ha anat en detriment de solucionar les causes estructurals que incideixen en aquests desplaçaments forçosos.
Partint d’aquesta base, considerem que s’ha d’abordar la problemàtica sota una lògica humanitària, entenent que aquest drama afecta a milers d’éssers humans. És per això, que s’hauria d’apostar per un retorn a l’enfocament de seguretat humana centrada en l’individu, en lloc de la seguretat en el sentit més convencional del terme que identifica l’Estat com l’actor exclusiu. En aquest sentit, cal dir que aquestes conseqüències són generades per un sistema estructural, on la riquesa del Nord espolia els recursos del Sud propiciant un paisatge devastador en què les persones refugiades fugen dels conflictes armats, la fam i la misèria. No podem obviar doncs, que aquesta relació desigual entre Nord-Sud és l’obstacle principal per al desenvolupament i el factor essencial que genera dependència entre els anomenats països del centre i la perifèria.
No obstant això, la UE se centra en ampliar aquestes polítiques de gestió dels fluxos migratoris, impedint l’entrada d’immigració irregular mitjançant el dispositiu Frontex. Un dels punts importants a valorar, és l’efecte causat envers les xarxes de tràfic que han optat per procediments i rutes més arriscades i mortíferes fruit de l’escassa eficàcia de les tàctiques repressives de Frontex.
Una bona mostra de l’escassa responsabilitat de la UE en relació amb aquesta problemàtica, és la manca de suport que va rebre  Itàlia en l’operatiu de salvament Mare Nostrum que va permetre rescatar a 190.000 persones. En contrapartida, la UE va posar en marxa l’Operació Tritó amb un terç del pressupost de l’anterior i, consegüentment, amb un impacte limitat.
Convé subratllar, l’ús discursiu del presumpte “efecte crida” que ha permès adduir aquesta violació sistemàtica dels drets humans. En aquest context, el ministre de l’interior Fernández Díaz es va oposar el darrer març a una operació de rescat europea aprofundit en la manca de credibilitat per dur a terme devolucions il·legals i implementar concertines.
Tanmateix, la notícia no ha rebut tota l’atenció informativa, mediàtica ni política que requereix. El perfil de persones ofegades que cercaven un futur menys inhòspit no és prou suculent per a albirar l’enorme desafiament que tenim davant dels nostres ulls. En el marc de la Unió Europea, el Parlament Europeu pensa establir cap nova llei ni modificat cap anterior, a fi d’evitar que torni a succeir. Mentre que la Comissió Europea només ha convocat una reunió de ministres d’Interior i Exterior per a fer front al repte migratori, tot i així, s’estima un reforçament de l’agència europea de fronteres, alhora els governs nacionals tampoc han estimat adient canviar els seus posicionaments previs. La credibilitat del continent i la preservació dels valors democràtics en pro dels drets i llibertats fonamentals està en entredit.
Amb tot plegat, des de la CCAR exhortem a prendre les següents mesures:
– una nova política d’asil i immigració on el respecte als drets humans sigui el pal de paller.
– aplicar programes de reassentament, tot garantint l’accés per via diplomàtica i en frontera al procediment de protecció internacional, com també habilitant vies segures per a les persones que fugen de la violència generalitzada
– reconsiderar les polítiques de visats relatives als països que generen aquests fluxos de persones
– emprendre esforços pel que fa a encarar les causes estructurals que propicien aquests desplaçaments forçosos.
 
Foto: Rein-e-art

La Red Asil.Cat se reunió con la Consejera de Bienestar Social y Familia Neus Munté

Tornar enrere

Las entidades miembros esperan que el reconocimiento de la carencia de fondo y de medios para la buena acogida de las personas refugiadas se traduzca por una partida consecuente al 2015 para el despliegue del Plan de Protección Internacional en Cataluña
Jueves 12 de febrero, las entidades de la Red Asil.cat se reunieron con la Consejera de Bienestar Social y Familia, la Sra. Neus Munté y el Director General para la Inmigración, el Sr. Xavier Bosch.
El objetivo de la reunión, además de presentar la Red Asil.Cat y las entidades que la conforman, era trasladar la preocupación de las entidades ante la inacción del Gobierno de la Generalitat un año después de la aprobación del Plan de Protección Internacional en Cataluña, en enero de 2014.
Las entidades miembros de la Red Asil.Cat obtuvieron un compromiso de reunión con el Director General por la Inmigración, Xavier Bosch, de aquí un mes para valorar los adelantos efectuados en los puntos más importantes del plan de protección internacional. Además, la Consejera informó las entidades de la creación de una línea específica en protección internacional a la próxima convocatoria de subvenciones a entidades de la Dirección general para la Inmigración, aunque no precisó el importe.
La Consejera recalcó que hay voluntad política de desplegar el Plan de Protección Internacional en Cataluña, y que no quedará sólo en un documento. Asegura que aunque los Presupuestos de la Generalitat no están aprobados, habrá una partida por el Plan de Protección Internacional.
Comparte con las entidades el hecho que este Pla tiene que ser transversal a los otros Departamentos de la Generalitat, y considera fundamental el plan interdepartamental que empezaron a definir. Tanto la Consejera de Bienestar Social y Familia como el Director General para la Inmigración reconocen que de las 6 medidas definidas al Plan de Protección Internacional, hay que priorizar la medida relativa a la Acogida. Y así garantizar en primera instancia el bienestar de las personas refugiadas, especialmente en salud y vivienda. Las entidades de la red Asil.cat esperan que este reconocimiento de hechos se traduzca para la creación de una partida consecuente para el despliegue del Plan de Protección Internacional para las entidades que trabajan la protección internacional. En efecto, las entidades de la red reclamaron a través de unas enmiendas al proyecto de Presupuestos 2015 aumentar hasta 100.000€ la cantidad económica que actualmente reciben en conjunto las entidades de la Red Asil.Cat. A fecha de hoy, la Dirección general para la Inmigración subvenciona la tarea de 5 de las 7 entidades de la Red Asil.Cat que reciben en conjunto un total de 29.000 € (destinando así sólo un 0,31% del presupuesto global que gestiona esta Dirección general a las necesidades de las personas que solicitan asilo a nuestro país y/o son traficadas para su explotación).
reunioconsellera
 
 
 
Firman esta nota de prensa:
Accem – T.934099074 barcelona@accem.es
ACATHI – T.933147947 acathi@acathi.org
CCAR – T.933012539 – ccar@cear.es
Fundació ACSAR – T.933043023 facsar@fundacioacsar.org
PEN Català – T.933183298 pen@pencatala.cat
SICAR cat – Adoratrius – T.661861875 sicar@adoratrius.cat

La Xarxa Asil.Cat es va reunir amb la Consellera de Benestar Social i Família Neus Munté

Tornar enrere

Les entitats membres esperen que el reconeixement de la mancança de fons i de mitjans per a la bona acollida de les persones refugiades es tradueixi per una partida conseqüent al 2015 per al desplegament del Pla de Protecció Internacional a Catalunya
 
Dijous 12 de febrer, les entitats de la Xarxa Asil.Cat es van reunir amb la Consellera de Benestar Social i Família, la Sra. Neus Munté i el Director General per a la Immigració, el Sr. Xavier Bosch.
L’objectiu de la reunió, a més de presentar la Xarxa Asil.Cat i les entitats que la conformen, era traslladar la preocupació de les entitats davant la inacció del Govern de la Generalitat un any després de l’aprovació del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, al gener de 2014.
Les entitats membres de la Xarxa Asil.Cat van obtenir un compromís de reunió amb el Director General per la Immigració, Xavier Bosch, d’aquí un mes per tal de valorar els avenços efectuats en els punts més importants del pla de protecció internacional. A més a més, la Consellera va informar les entitats de la creació d’una línia específica en protecció internacional a la propera convocatòria de subvencions a entitats de la Direcció General per a la Immigració, encara que no en va precisar el import.
La Consellera va recalcar que hi ha voluntat política de desplegar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, i que no quedarà només en un document. Assegura que encara que els Pressupostos de la Generalitat no estan aprovats, hi haurà una partida pel Pla de Protecció Internacional.
Comparteix amb les entitats el fet que aquest Pla ha de ser transversal als altres Departaments de la Generalitat, i considera fonamental el pla interdepartamental que van començar a definir. Tant la Consellera de Benestar Social i Família com el Director General per a la Immigració reconeixen que de les 5 o 6 mesures definides al Pla de Protecció Internacional, cal prioritzar la mesura relativa al ’Acollida. I així garantir en primera instància el benestar de les persones refugiades, especialment en salut i habitatge. Les entitats de la xarxa Asil.Cat esperen que aquest reconeixement de fets es tradueixi per a la creació d’una partida conseqüent per al desplegament del Pla de Protecció Internacional per a les entitats que treballen la protecció internacional. En efecte, les entitats de la xarxa van reclamar a través d’unes esmenes al projecte de Pressupostos 2015 augmentar fins a 100.000€ la quantitat econòmica que actualment reben en conjunt les entitats de la Xarxa Asil.Cat. A data d’avui, la Direcció General per a la Immigració subvenciona la tasca de 5 de les 7 entitats de la Xarxa Asil.Cat que reben en conjunt un total de 29.000 € (destinant així només un 0,31% del pressupost global que gestiona aquesta Direcció General a les necessitats de les persones que sol·liciten asil al nostre país i/o són traficades per a la seva explotació).
reunioconsellera
 
 
 
 
 
 
 
Signen aquesta nota de premsa:
Accem – T.934099074 barcelona@accem.es
ACATHI – T.933147947 acathi@acathi.org
CCAR – T.933012539 – ccar@cear.es
Fundació ACSAR – T.933043023 facsar@fundacioacsar.org
PEN Català – T.933183298 pen@pencatala.cat
SICAR cat – Adoratrius – T.661861875 sicar@adoratrius.cat

Concert solidari amb les persones refugiades! 1 de març al Harlem Jazz Club

Tornar enrere

Torna el concert solidari amb les persones refugiades! Herència ens faran gaudir de les seves cançons i el seu so ska, seguits dels brillants rockers The Sick Boys al Harlem Jazz Club!  Vine a acabar el cap de setmana musicalment al Harlem Jazz Club amb nosaltres!

Lloc: Harlem Jazz Club, Comtessa de Sobradiel, 8, Barcelona
Data i Hora: Diumenge 1 de març, 19:00
Bo d’ajut: 10€. Els fons recaptats van a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

sickboys

herència

Sentència del tribunal suprem contra els CIE: la CCAR ho explica a BTV

Tornar enrere

Ahir als informatius de BTVNOTÍCIES, Anna Figueras, de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, explicava com la sentència del Tribunal Suprem, anul·lant quatre articles del reglament dels CIE, és un pas endavant pels drets dels interns. També fa un recordatori del que són, com funcionen, i en què vulneren els drets humans de les persones internades.