En el transcurs de la mitjanit entre el passat dissabte 18 i el diumenge 19 d’abril es va produir la pitjor tragèdia de la història recent al Mediterrani. Les informacions recents pronostiquen que unes 800 persones morien ofegades al mar Mediterrani, a les quals hem de sumar les altres 400 que es produïen al principi de la setmana, superant així el drama succeït a Lampedusa a l’octubre de 2013 on 400 persones varen perdre la vida. A més a més, durant el primer quadrimestre d’enguany el nombre de morts assoleix l’esfereïdora xifra de més de 1600, essent un registre sense precedents.
Des de la CCAR, volem evidenciar i denunciar, el fracàs de les polítiques migratòries impulsades en el sí de la Unió Europea i la malmesa imatge davant la comunitat internacional. La dèria de la comunitat d’oferir una resposta regressiva de caire coercitiu i policial a través del blindatge de fronteres, ha anat en detriment de solucionar les causes estructurals que incideixen en aquests desplaçaments forçosos.
Partint d’aquesta base, considerem que s’ha d’abordar la problemàtica sota una lògica humanitària, entenent que aquest drama afecta a milers d’éssers humans. És per això, que s’hauria d’apostar per un retorn a l’enfocament de seguretat humana centrada en l’individu, en lloc de la seguretat en el sentit més convencional del terme que identifica l’Estat com l’actor exclusiu. En aquest sentit, cal dir que aquestes conseqüències són generades per un sistema estructural, on la riquesa del Nord espolia els recursos del Sud propiciant un paisatge devastador en què les persones refugiades fugen dels conflictes armats, la fam i la misèria. No podem obviar doncs, que aquesta relació desigual entre Nord-Sud és l’obstacle principal per al desenvolupament i el factor essencial que genera dependència entre els anomenats països del centre i la perifèria.
No obstant això, la UE se centra en ampliar aquestes polítiques de gestió dels fluxos migratoris, impedint l’entrada d’immigració irregular mitjançant el dispositiu Frontex. Un dels punts importants a valorar, és l’efecte causat envers les xarxes de tràfic que han optat per procediments i rutes més arriscades i mortíferes fruit de l’escassa eficàcia de les tàctiques repressives de Frontex.
Una bona mostra de l’escassa responsabilitat de la UE en relació amb aquesta problemàtica, és la manca de suport que va rebre  Itàlia en l’operatiu de salvament Mare Nostrum que va permetre rescatar a 190.000 persones. En contrapartida, la UE va posar en marxa l’Operació Tritó amb un terç del pressupost de l’anterior i, consegüentment, amb un impacte limitat.
Convé subratllar, l’ús discursiu del presumpte “efecte crida” que ha permès adduir aquesta violació sistemàtica dels drets humans. En aquest context, el ministre de l’interior Fernández Díaz es va oposar el darrer març a una operació de rescat europea aprofundit en la manca de credibilitat per dur a terme devolucions il·legals i implementar concertines.
Tanmateix, la notícia no ha rebut tota l’atenció informativa, mediàtica ni política que requereix. El perfil de persones ofegades que cercaven un futur menys inhòspit no és prou suculent per a albirar l’enorme desafiament que tenim davant dels nostres ulls. En el marc de la Unió Europea, el Parlament Europeu pensa establir cap nova llei ni modificat cap anterior, a fi d’evitar que torni a succeir. Mentre que la Comissió Europea només ha convocat una reunió de ministres d’Interior i Exterior per a fer front al repte migratori, tot i així, s’estima un reforçament de l’agència europea de fronteres, alhora els governs nacionals tampoc han estimat adient canviar els seus posicionaments previs. La credibilitat del continent i la preservació dels valors democràtics en pro dels drets i llibertats fonamentals està en entredit.
Amb tot plegat, des de la CCAR exhortem a prendre les següents mesures:
– una nova política d’asil i immigració on el respecte als drets humans sigui el pal de paller.
– aplicar programes de reassentament, tot garantint l’accés per via diplomàtica i en frontera al procediment de protecció internacional, com també habilitant vies segures per a les persones que fugen de la violència generalitzada
– reconsiderar les polítiques de visats relatives als països que generen aquests fluxos de persones
– emprendre esforços pel que fa a encarar les causes estructurals que propicien aquests desplaçaments forçosos.
 
Foto: Rein-e-art