Un any després de la gran manifestació #VolemAcollir: Quin balanç fem de la situació de les persones refugiades?
Un any després de la gran manifestació #VolemAcollir organitzada per la plataforma Casa Nostra, Casa Vostra, que va mobilitzar mig milió de ciutadans a Barcelona a favor de l’acollida de persones refugiades i en rebuig a les polítiques de control de fronteres que causen la mort de milers de persones al Mediterrani, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat fa un balanç agredolç de la situació del dret d’asil i de les persones en cerca de refugi: 2017 ha estat l’any d’una societat civil compromesa, contra uns Estats orgullosos d’incomplir.
-Frontera mortífera i “orgull d’incomplir” a tota la Unió Europea
Al 2017, 3119 persones van perdre la vida al Mediterrani, i en tan sols un mes i mig de 2018, ja es compten més de 401 persones mortes. Mentre el Mediterrani continua essent la frontera més mortífera del món, a desembre 2017 només 2661 persones havien estat reubicades o reassentades a l’Estat espanyol, quan el compromís espanyol adquirit amb la Unió Europea era de 17337. L’Estat espanyol només havia complert amb el 15% del seu compromís. La resta d’Estats de la Unió Europea tampoc ha brillat pel seu compromís: de les 182504 persones que havien d’estar reubicades o reassentades, només el 32% han vist efectiu el seu procés.
L’“orgull d’incomplir” els seus compromisos amb les persones refugiades per part de les autoritats espanyoles i europees fa difícil pensar que el 2018 serà un any de “bones notícies” per a les persones refugiades.
-Empitjorament de les condicions d’accés al procediment d’asil a l’estat espanyol
L’any 2017 ha vingut marcat per un rècord de sol·licituds d’asil a l’estat espanyol, amb un total de més de 31700 sol·licituds. Aquests nombres, més elevats que els anys anteriors, presenten un repte per a l’accés a la formalització de la sol·licitud: actualment a la província de Barcelona les persones han d’esperar fins i tot cinc mesos per poder formalitzar aquesta sol·licitud d’asil, el que retarda la seva entrada en el programa estatal d’acollida i per conseqüent l’inici del seu procés d’inclusió a la societat d’acollida. “Aquests retards afecten el funcionament del sistema d’acollida i per tant, l’inici del seu procés d’adaptació i d’inclusió”, ha lamentat Estel·la Pareja, directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
Les nacionalitats més nombroses han estat Veneçuela (el 33,5% del total de sol·licituds el 2017), Síria (13,5%) i Colòmbia (7,9%).
Pel que fa a la concessió de protecció internacional al 2017, el percentatge de concessions de protecció ha estat del 32,85%. Tanmateix, aquest era del 59,38% al 2016: aquest descens en les concessions de protecció s’explica pel fet de que l’estat “limita al màxim” el dret d’asil a les persones refugiades que no fugen de Síria.
-Primers passos cap a un món local del refugi a Catalunya
A Catalunya, el impacte del crit #VolemAcollir ha estat més palès: l’any 2017 ha vist la mobilització d’actors institucionals i civils a favor de la inclusió de les persones refugiades a la societat d’acollida amb diverses iniciatives.
2017 és l’any de posada en marxa del Programa Català de Refugi per la Generalitat de Catalunya, en el que participa la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat des de setembre 2017 a través de la gestió del programa de mentoria. Com a resultat, 76 persones han participat del programa de mentoria a través de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, fet que ha reforçat els vincles socials de les persones refugiades involucrades.
“El meu grup de mentors m’ha portat a llocs que desconeixia de la ciutat. Amb ells practico la llengua, conec millor com funciona la ciutat i la societat en general: tinc més perspectives de futur”, explica Mohammed, usuari del programa de mentoria de la CCAR.
A nivell municipal, la CCAR destaca la creació i consolidació de programes municipals d’acollida complementaris al programa estatal: les ciutats de Barcelona (programa Nausica), Sabadell (Tenderol) i Sant Boi de Llobregat (Benvingudes Refugiades) s’han compromès a través d’iniciatives que han permès que la CCAR gestionés 30 places complementàries per a les persones refugiades en situacions més vulnerables.
El compromís ciutadà també s’ha sentit a la CCAR, amb un augment del 102% del nombre de persones voluntàries a l’entitat (actualment 156 persones) durant l’any 2017.
-Un balanç agredolç i una crida al compromís de la premsa
“Si bé constatem que la ciutadania està preparada per un compromís més alt amb les persones refugiades, les autoritats europees i espanyoles no han estat a l’alçada”, declara Estel·la Pareja. La directora de la CCAR ressalta també el rol cabdal que ha tingut la premsa en donar a conèixer la situació de les persones refugiades, i desitja que els mitjans de comunicació no aparquin la qüestió dels desplaçaments forçats com un tema que s’ha acabat amb l’anomenada “crisi dels refugiats”. “Parlem de vides humanes, parlem de desigualtats i injustícies globals quan parlem de persones refugiades; hem de continuar treballant amb els mitjans per donar a conèixer les causes d’aquest desplaçament forçat que no para d’augmentar i la falta de compromís per part de les autoritats competents, així com la situació de les persones que han de fugir de casa seva sense poder mirar enrere”.