Un Reglament per deportar més i protegir menys: la CCAR alerta davant el gir punitivista de la UE
La Unió Europea proposa un Reglament de Retorn profundament regressiu que posa en risc els drets fonamentals de les persones migrants i refugiades
Barcelona, novembre de 2025
El passat 11 de març de 2025, la Comissió Europea va presentar una Proposta de Reglament Europeu de Retorn amb la voluntat de substituir l’actual Directiva de Retorn de 2008. Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) expressem la nostra màxima preocupació davant d’un text que representa un altre gir punitivista en la gestió migratòria europea i que amenaça seriosament els drets i la dignitat de milers de persones migrants i refugiades.
La proposta s’inscriu en l’arquitectura del Pacte Europeu de Migració i Asil, aprovat el 2024, i s’alinea amb altres textos igualment lesius com el Reglament de Cribratge o el Reglament de Procediments d’Asil.
Principals preocupacions de la CCAR
1. Una arquitectura jurídica de Retorn que desmantella garanties fonamentals
La proposta crea una Ordre Europea de Retorn (ERO) automàticament executable a qualsevol Estat membre, independentment de qui l’hagi emès.
Això implica que una persona pot ser deportada sense que l’Estat que materialitza el retorn pugui revisar el seu cas, vulnerant el dret a un examen individualitzat, a un recurs efectiu i al principi de no devolució.
Paral·lelament, es pretén reforçar el paper de Frontex, que passa a coordinar i finançar deportacions, consolidant-se com un actor quasi-policial amb un historial documentat de vulneracions de drets a les fronteres.
2. Externalització encoberta i centres de retorn fora de la UE
El Reglament obre la porta a la creació de “return hubs” situats en països tercers.
Aquests centres poden convertir-se en espais de detenció o trasllat sense supervisió independent i amb riscos elevats de maltractament, reproduint models tan criticats com els centres australians a Nauru o Papua Nova Guinea.
Aquesta mesura aprofundeix en la dimensió d’externalització de fronteres, traslladant la responsabilitat europea a països amb menys garanties, debilitant de manera preocupant l’Estat de dret i la rendició de comptes.
3. Procediments accelerats que redueixen el dret de defensa
El Reglament permet dictar ordres de retorn automàtiques en el mateix moment en què es denega l’asil, elimina terminis per presentar recurs i suprimeix l’efecte suspensiu de les impugnacions.
Aquestes mesures converteixen el dret al recurs en una ficció, ja que la persona pot ser deportada abans de la resolució judicial.
Afecta especialment perfils vulnerables com persones apàtrides, víctimes de violència de masclista o infants i joves sense referents familiars.
4. Expansió de la detenció i vigilància massiva
La proposta augmenta la detenció fins a 24 mesos, n’afegeix nous motius (com la manca de domicili fix), contempla la detenció de menors i famílies i introdueix sistemes de control telemàtic i geolocalització.
La CCAR alerta que això consolida la criminalització de la irregularitat administrativa, contravé els estàndards internacionals i alimenta un mercat privat de detenció altament lucratiu i opac.
5. Penalització de les persones migrants a través de l’obligació de cooperació
El Reglament imposa noves obligacions a les persones afectades: lliurar documentació encara que no en disposin, facilitar gestions amb països tercers o sotmetre’s a inspeccions corporals.
La “no cooperació” pot comportar multes, pèrdua d’ajudes o prohibicions d’entrada.
Aquest enfocament deshumanitza les persones, converteix la vulnerabilitat en infracció i instrumentalitza els migrants com a element de negociació diplomàtica.
Una resposta que ignora els drets humans i reforça només la lògica securitària
En lloc d’impulsar vies dignes i segures, reforçar la protecció internacional i garantir procediments justos, la Unió Europea opta per una política basada en la punitivitat, la detenció i l’externalització.
Això consolida un model que prioritza la seguretat sobre els drets, demostra el doble raser europeu que mentre parla de protecció i drets humans, deixa les persones refugiades i migrants en una situació d’extrema indefensió i vulnerabilitat.
Crida de la CCAR
La CCAR se suma a les alertes d’ECRE, PICUM, Oxfam, Equinox i de nombroses entitats de l’Estat espanyol i de Catalunya, que coincideixen a assenyalar que aquesta proposta de Reglament suposa un retrocés greu en el respecte als drets humans i a les garanties bàsiques de les persones migrants i refugiades.
Davant d’aquesta situació, instem amb fermesa les institucions europees, els governs estatals i els actors parlamentaris a:
- Rebutjar aquesta proposta, ja que consolida un model de gestió migratòria basat en la detenció, la deportació accelerada i l’externalització de responsabilitats.
- Garantir que qualsevol reforma futura s’alineï estrictament amb el dret internacional i amb els estàndards de drets humans que la UE està obligada a respectar.
- Prioritzar polítiques que posin al centre la protecció, la dignitat i la justícia global, i no la coerció o la punitivitat.
- Reforçar vies dignes i segures que evitin morts, vulneracions i deportacions, i que ofereixin alternatives reals a les rutes perilloses.
La UE i els estats membres han de triar entre aprofundir en una deriva regressiva o reafirmar un compromís ferm amb els drets humans.
