Presentem el informe anual de CEAR: situació de les persones refugiades a Espanya i Europa

Presentem el informe anual de CEAR: situació de les persones refugiades a Espanya i Europa

El dret d’asil pateix una greu reculada a Espanya i Europa

Resum executiu en català aquí

informe2016

Presentem el Informe Anual 2016 “Les persones refugiades a Espanya i a Europa” on s’alerta que malgrat el fort increment del nombre de persones que van buscar l’any passat refugi a Europa, tant la Unió Europea com Espanya van adoptar mesures que han posat en greu perill un dret humà com l’asil.
La continuïtat dels conflictes en països com Síria, l’Iraq o Afganistan va provocar que centenars de milers de persones veiessin en Europa l‘última possibilitat per salvar les seves vides i les de les seves famílies. Així, el nombre de sol·licitants d’asil a Europa es va duplicar en 2015 respecte al passat any, arribant a 1.321.600 i només es van resoldre favorablement poc més 300.000.
La decisió dels països de la UE de blindar les fronteres i no oferir vies legals per sol·licitar asil va provocar que la majoria dels refugiats hagués d’arriscar la seva vida en el Mediterrani, sortejar tanques de filferro i allargar el seu recorregut a causa dels tancaments de frontera. Més de 3.700 persones van perdre la vida en aquest periple, mantenint-se com la ruta més mortal del món.
La distribució de les sol·licituds d’asil a Europa va ser molt desigual. Alemanya va rebre prop de mig milió, mentre que Espanya malgrat l’increment es va mantenir entorn al 1% del total. Països com Hongria o Àustria van donar a les seves polítiques d’asil un clar segell xenòfob i autoritari.
Malgrat el moviment de solidaritat sense precedents que es va iniciar a Europa des de setembre cap a les persones que fugen de la guerra o la persecució, els líders de la UE van ser incapaces d’oferir una resposta comuna i de complir els compromisos que ells mateixos havien establert.

Espanya: rècord i reculada
En 2015, Espanya va rebre prop de 14.881 sol·licituds d’asil, la xifra més alta mai registrada, encara que segueix representant un any més només el 1% de les quals van atendre els països de la UE. Un any més, les persones de nacionalitat siriana encapçalen el llistat de sol·licitants, seguides de les quals procedeixen d’Ucraïna i Palestina.
No obstant això, només es van resoldre poc més de 3.200 sol·licituds, de les quals es va acceptar el 31%, molt allunyada de la mitjana europea que es va situar entorn del 50%.
A més, l’organització critica en el seu informe la “congelació” dels expedients procedents d’Ucraïna o Mali tot esperant que els conflictes arribin a la seva fi, la continuïtat de les anomenades “devolucions en calenta” a Ceuta i Melilla, la il·legalitat de la qual han establert diferents organismes internacionals; així com les dificultats d’accés al procediment d’asil als Centre d’Internament d’Estrangers (CIE).
Mesures urgents
Sol·licitem al nou Govern i al futur Parlament que amb caràcter urgent en la propera legislatura s’engeguin les següents mesures:
1. La retirada del suport d’Espanya a l’acord entre la UE i Turquia, instant de forma immediata a la suspensió de la seva aplicació i a la seva impugnació davant les vies existents a aquest efecte.

2. L’acollida de forma immediata a Espanya de les persones refugiades que es troben a Grècia i Itàlia en compliment dels acords de reubicació adoptats pel Consell Europeu.

3. L’engegada de vies legals i segures d’accés al procediment d’asil:
– Habilitar la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats espanyols.
– Facilitar l’emissió de visats humanitaris.
– Complir els compromisos adquirits en matèria de reasentamiento i aprovació d’un programa ambiciós i permanent de reasentamiento.
– Flexibilitzar els requisits de reagrupació familiar.
4. L’eliminació dels obstacles per a l’accés al dret d’asil:
– Posar fi a les devolucions il·legals de persones migrants i refugiades a les fronteres de Ceuta i Melilla.
– Suprimir l’exigència de visat de trànsit aeroportuari impost en 2011 a persones de nacionalitat siriana.
5. La trasposició immediata de les directives europees en matèria d’asil i l’aprovació urgent del Reglament que desenvolupi normativament la Llei d’Asil, pendent des de fa gairebé set anys.