Debat electoral 12M I Propostes dels partits catalans pel que fa al dret d’asil, l’acollida i la garantia dels drets humans a Catalunya

Aquest matí ha tingut lloc el debat electoral organitzat per la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR) al Col·legi de Periodistes de Catalunya per tractar propostes d’acollida i de garantia del dret d’asil i els drets humans de les persones refugiades i migrades a Catalunya.

Hi han participat Ousman Jangana Kabba, candidat de la CUP-DT a comarques gironines; Andres García Berrio, candidat independent per Comuns Sumar; Carlos Remacha, candidat del Partit Popular de Catalunya; Rocío García, candidata del Partit Socialista de Catalunya; Francesc Dalmases, candidat de Junts + Puigdemont per Catalunya; i José Rodríguez Fernández, candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya per a les eleccions del 12M. El debat ha estat presentat per Dilara Ekmen, codirectora de la CCAR, i moderat per Estel·la Pareja, membre de la junta directiva de la CCAR.

Des de la CUP, Ousman Jangana Kabba ha exposat que defugen de la idea paternalista de l’acollida i que no defensen polítiques que impliquen models de segregació i no aposten per l’apoderament real de les persones refugiades. A més, aposten per un model en què la idea d’acollida vagi molt més enllà i que afronti les situacions de la identitat i la pertinença de les persones que venen al nostre país. També posen el focus en la necessitat de donar suport a moviments socials que estan lluitant per trencar amb el model actual d’acollida i creuen que cal fer un blindatge clar amb el tema de permetre l’empadronament de les persones migrades i refugiades, perquè suposa la porta d’accés a drets com educació, sanitat, serveis socials i cultura, així com accedir als permisos de residència. Pel que fa a vies legals i segures, la CUP aposta per enfortir els requisits perquè les persones puguin arribar de manera segura i insisteixen que cal sobrepassar les competències actuals de la Generalitat. Finalment, denuncien la falta de reconeixement dels drets dels menors i creuen que cal potenciar els centres per tal que els menors migrants sense referents familiars tinguin autonomia i puguin gaudir d’una infància plena.

El candidat de Comuns Sumar (independent), Andres García Berrio, ha valorat la necessitat de garantir l’accés a l’empadronament, proposant la sanció als municipis que no compleixin amb aquest dret, així com pel model del SAIER i el projecte Nausica, que veu necessari traspassar a la resta de províncies i municipis. Amb relació a les vies legals i segures, ha destacat la importància de garantir que es pugui demanar protecció internacional a consolats i ambaixades, i ha exposat la necessitat de traslladar l’activació de la directiva de protecció temporal com s’ha fet en el cas d’Ucraïna a altres casos com el de Gaza. Els comuns també aposten per la creació d’una unitat per cercar persones desaparegudes al Mediterrani en el seu trajecte migratori cap a l’estat, que pogués treballar conjuntament amb policia nacional, per promoure una investigació sobre frontera nord i per poder tramitar el permís de treball en oficines de Catalunya a l’exterior. A més, creuen que a nivell de Catalunya es podria demanar la competència en matèria de salut per a que es protegeixi millor la gent en els CIEs. Pel que fa als menors sense referents familiars, defensen revertir el grau d’institucionalització dels centres de menors i l’enfocament d’adults del sistema de protecció.

Carlos Remacha, candidat del Partit Popular, ha exposat que cal assegurar l’acollida de les persones des del principi de la solidaritat, però també de la responsabilitat, respectant la legalitat en tot moment i garantint que es faci de forma ordenada. Des del PP proposen fer programes de formació lingüística en català i castellà, així com establir un suport psicosocial i laboral, i promoure la integració de les persones migrants i refugiades al sector públic i privat. Alhora, defensen el Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), ja que atorga una harmonització de les normatives d’asil i migracions en la Unió Europea. Els populars exposen que en el supòsit de la cessió de les competències en acollida a Catalunya és necessari tenir les eines i recursos per poder-les gestionar de forma adequada i creuen que cal donar recursos als municipis més petits perquè puguin fer efectiva l’acollida. Sobre vies legals i segures, promouen la garantia de la seguretat en el procés migratori, exigint un control de les persones que volen entrar en territori espanyol per mitjà de mecanismes que combinin criteris humanitaris i seguretat i ordre a la frontera. Pel que fa a l’acollida de menors sense referents familiars, el PP proposa garantir els drets humans de tots els menors, independentment del seu estatus migratori, i posa el focus en la necessitat que els municipis rebin més pressupostos i suport per acollir correctament.

La candidata del Partit Socialista de Catalunya, Rocío García, ha posat de manifest que el partit mira de cara a la UE i que el PEMA es va proposar com una primera solució i implica un punt de partida per ampliar la solidaritat. Creuen que cal posar el focus en les competències que no s’estan exercint i tornar a tenir l’horitzó del 0,7% en cooperació. Des del PSC asseguren que cal posar tots els camins i vies possibles per assegurar els drets humans. Pel que fa als menors sense referents familiars, aposten per complir les competències que es tenen de manera adequada, tant des de la Generalitat com des dels ajuntaments, ja que la DGAIA no arriba a atendre totes les necessitats que tenen els menors. D’altra banda, consideren que a més de la feina que es fa en l’àmbit formatiu caldria fer un treball per a la inserció laboral. A més, creuen que calen més mesures de suport a les professionals dels CRAE, així com evitar la institucionalització dels menors i infants, assegurar un acolliment familiar. Finalment, destaquen que no es pot permetre que els partits d’ultradreta ocupin el discurs xenòfob i racista.

El candidat de Junts + Puigdemont per Catalunya, Francesc Dalmases, ha remarcat al llarg del debat la necessitat de transferir competències en immigració des del govern central al govern de la Generalitat. Pel partit, una bona acollida només es pot garantir amb les competències, els recursos i els mitjans necessaris, que defensen que no tenen actualment. Des de Junts + Puigdemont per Catalunya destaquen que els ajuntaments demanen més mitjans i recursos i vinculen la manca d’aquests als 20 milions d’euros de dèficit fiscal. A més, consideren que el no reconeixement de les vies legals i segures provoca una fàbrica de morts, directament relacionada amb la militarització creixent i l’Europa fortalesa. Creuen que Catalunya pot més i que s’ha d’incrementar el dret d’asil, donar suport a ajuntaments, no criminalitzar els rescats i buscar organitzacions d’aquí que tenen més experiència. D’altra banda, ressalten la importància de la llengua catalana en la integració i consideren rellevant reconèixer que cap societat té una capacitat d’acollida il·limitada per evitar que l’extrema dreta es faci un forat.

José Rodríguez Fernández, candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya, ha exposat que cal seguir un model d’acollida com el que es va donar arran del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna. A més, ERC proposa un model on es combinin l’acollida, la inclusió i l’accés a la ciutadania, i recorda els avenços en la matèria que s’han fet durant el govern del seu partit com l’impuls de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació o l’impuls del programa de mentoria social. D’altra banda, els republicans han apostat per assegurar que tots els ajuntaments vetllin perquè l’accés a l’empadronament sigui viable per totes les persones, ja que és una porta d’entrada a la resta de drets, i creuen que falten eines per poder desplegar polítiques d’acollida efectives, ja que moltes competències són estatals. També han posat el focus en què cal derogar la llei d’estrangeria. Pel que fa a les vies legals i segures, des d’ERC proposen garantir els drets de les persones que arriben, en especial fomentant l’empadronament i l’accés al permís de treball. Finalment, pel que fa a l’acollida de menors migrants creuen que el model d’atenció a la infància te unes tensions enormes i que els adolescents venen amb una perspectiva de vida molt diferent. A més, denuncien la falta d’informació per part de l’Estat espanyol del nombre d’arribades de menors.