8M: Reclamem que es protegeixi les dones refugiades

Aquest fet, encara força invisibilitzat en els imaginaris de la ciutadania i institucions, demostra que cada cop hi ha més dones que han de fugir de les seves llars i països per cercar refugi en altres indrets del món. Les causes que poden generar que les dones hagin de fugir de les seves llars i països poden ser les mateixes que les que pateixen els homes sumades a aquelles persecucions fundades en el masclisme i la misogínia. Entre altres causes que provoquen desplaçaments forçats per motius de gènere destaquem la violència sexual en conflictes armats, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, les esterilitzacions forçades o les persecucions a dones dissidents dels règims fortament patriarcals on viuen.

Aquestes discriminacions i persecucions estan promogudes per persones conegudes per elles, per la ciutadania en general o per les mateixes institucions dels seus països, que més enllà de no poder garantir la seva seguretat, en molts casos en promouen les persecucions.

Malgrat que el nombre de sol·licituds de Protecció Internacional presentades per dones a l’Estat espanyol creix any rere any, els processos de resolució són cada cop més lents. A més, la taxa de reconeixement de les sol·licituds de dones és més baixa que mai, situant-se només en el 10% del total de sol·licituds. Cal esmentar, però, que pel que fa a les sol·licituds d’apatrídia, aquestes han disminuït en una tercera part respecte a l’any anterior i, alhora, hi ha hagut un augment del nombre de resolucions favorables (77 més que l’any 2022).

Les administracions locals, autonòmiques i estatals han de crear i aplicar noves polítiques d’acollida que incloguin una perspectiva de gènere interseccional

La manca de vies legals i segures d’accés a Europa posa en especial risc les dones i les menors d’edat refugiades, ja que pel seu gènere estan més exposades a patir violència i abusos durant el trànsit cap als “suposats” territoris segurs. Alhora, un cop arriben als països d’acollida, tenen grans dificultats per presentar les seves sol·licituds de Protecció Internacional i continuen sent molt susceptibles de seguir rebent violència social i institucional racista, xenòfoba i masclista.

Tal com exposa l’equip jurídic de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi (CCAR), les dones refugiades tenen grans dificultats per sol·licitar la Protecció Internacional. Això fa que augmenti el temps que han d’esperar per poder obtenir un permís de treball i provoca que moltes d’elles hagin de recórrer a treballs informals que molts cops comporten internaments, condicions salarials per sota del mínim legal i/o falta d’assegurança laboral. A més, les dones refugiades presenten una forta exposició a rebre assetjament laboral i/o sexual, així com una gran vulnerabilitat davant els mecanismes de denúncia d’aquest, en especial, en els casos de dones que es troben en situació d’irregularitat administrativa. Aquests fets, sumats al fort enduriment que suposarà l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migracions i Asil, exposen les dones refugiades a una situació d’especial indefensió legal i social.

Tot i que el passat mes de gener el Tribunal de Justícia de la Unió Europa va aprovar una resolució que permetria que una dona pogués acollir-se a la Protecció Internacional si ha patit violència de gènere en origen, encara és necessari millorar el sistema d’acollida i asil per totes les dones i menors refugiades. Des de la CCAR reivindiquem la necessitat d’establir processos d’acollida que facilitin la conciliació familiar, en especial pel que fa a les dones refugiades amb famílies monomarentals. A més, denunciem la indefensió legal i social que pateixen les dones refugiades i demanem que les administracions locals, autonòmiques i estatals apliquin noves polítiques d’acollida que incloguin una perspectiva de gènere interseccional per tal de reforçar la institució de l’asil i els drets humans de les persones refugiades.