Vuit conclusions que evidencien el fracàs de les respostes del Consell Europeu al desafiament migratori

La CCAR rebutja les mesures acordades a la Cimera del Consell Europeu celebrada ahir, en resposta a una suposada crisi migratòria que serveix com a excusa per “donar l’esquena a les persones que fugen de fugen dels seus països”. Aquests són els vuit motius pels quals l’entitat rebutja les mesures acordades pels Estats europeus:
1. Una vegada més, la política migratòria de la UE segueix centrada en l’externalització, el control i el retorn de les persones migrants i refugiades que aspiren arribar a Europa, abans que a abordar les causes i el respecte dels drets i la vida d’aquestes persones.
2. Els fons europeus d’asil han d’emprar-se exclusivament a garantir el dret d’obtenir refugi pels qui fugen de la guerra i de la persecució, no per impedir que arribin a territori segur de la UE, com es planteja en les propostes de la Cimera d’ahir.
3. Els líders europeus proposen que les persones que desembarquin en territori de la UE siguin transferides a “centres controlats” on a través d’un procediment ràpid es determinarà aquelles persones que poden necessitar protecció internacional i els qui no seran retornades. En cas que aquesta proposta s’orienti cap al model “hotspot”, l’experiència de Grècia demostra el fracàs d’aquest model que provoca greus conseqüències en la vida de les persones. A més, en cap cas s’ha de permetre la detenció en “centres controlats” a persones que no han comès cap delicte.
4. El 2015 les arribades per mar a la UE van superar el milió, mentre que en el que va d’any són menys de 45.000 i les sol·licituds d’asil presentades l’any passat van ser pràcticament la meitat de les formulades en 2015. En un moment en què les arribades a la UE són particularment baixes, els líders de la UE han aconseguit traslladar una sensació injustificada d’alarma per saltar-se la llei i posar en pràctica el seu ideari.
5. Les mesures proposades per allunyar als que busquen refugi a Europa són clares i contundents, mentre que les d’acollida depenen de la voluntat de cada país. No obstant això, cal dubtar de la voluntat d’uns Estats que amb prou feines han complert amb un terç de l’acollida obligatòria a la qual es van comprometre fa més de dos anys.
6. Les mesures proposades la Cimera no contemplen la creació de vies legals i segures, ni la necessitat d’avançar en un sistema comú d’asil centrat a garantir els drets de les persones migrants i refugiades, i basat en la solidaritat entre els Estats membres.
7. La proposta de crear plataformes de desembarcament genera moltes inquietuds i dubtes. Si aquestes plataformes s’estableixen fora de la UE es traslladaria la responsabilitat a països on no es garanteixen el respecte als Drets Humans i no es comptaria amb un marc legal que garantís el principi de no devolució a països on les seves vides poden córrer perill. En cas que s’establissin les plataformes en espais de la UE, s’aplicarien procediments accelerats per determinar qui podrien obtenir asil, la qual cosa pot suposar un minvament de la garantia en els drets tant en la tramitació de la sol·licitud, com en l’accés a la tutela judicial efectiva.
8. La falta de coresponsabilitat i solidaritat entre els Estats membres ha tingut greus conseqüències. Moltes persones s’han vist atrapades en condicions de desprotecció a Grècia com a conseqüència dels acords de reubicació. A més a més, en els casos dels vaixells de el ‘Aquarius’ i ‘Lifeline’, hem vist com es posava en perill la vida de milers de persones a causa de l’incompliment d’alguns Estats de les seves obligacions de rescat i de l’absència de solidaritat d’altres països europeus.
Amb tot l’anterior, resulten sorprenents les declaracions de satisfacció del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, després de la cimera amb aquests resultats i que només ofereixen major finançament als països del sud per aplicar polítiques que segueixen traslladant la responsabilitat als països del sud, la qual cosa ja ha demostrat el seu fracàs i posa la vida de persones migrants i refugiades en perill.