És hora d’exigir un pacte que protegeixi les persones refugiades
13/09/2023
Les mesures del Pacte reforcen tots els aspectes de la gestió de les migracions i l’asil que atempten els drets de les persones refugiades i migrades amb un enfortiment del sistema de retorns, el blindatge de l’externalització de les fronteres i el deteriorament de les garanties processals en frontera, posant en perill fins i tot el principi de no devolució. Amb la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (UE) durant el segon semestre de 2023, ens trobem en un moment decisiu en les negociacions que determinaran si el Pacte protegeix i garanteix els drets de les persones migrades i refugiades o si suposarà greus riscos per a les seves vides.
Com s’ha gestionat l’asil a la Unió Europea fins ara?
Les polítiques que gestionen l’asil a la Unió Europea s’emmarquen dins el Sistema Europeu Comú d’Asil (SECA). Aquesta estructura va sorgir de la necessitat de tenir un sistema comú que solucionés els problemes provocats per les diferències dels sistemes d’asil nacionals dels Estats Membres, com és el denominat “asylum shopping”, en el qual una persona sol·licita protecció internacional en més d’un Estat o tria un Estat sobre uns altres preferentment perquè aquest té un millor sistema d’acollida, millors serveis socials o que compta amb una taxa de reconeixement de sol·licituds superior. En definitiva, les diferències dels sistemes d’asil comporten que no es puguin garantir les mateixes condicions d’acollida ni el mateix tractament en les sol·licituds d’asil en els diversos països de la UE.
Les negociacions per establir el SECA es van iniciar a finals dels anys noranta, després d’un augment de sol·licituds d’asil per part de persones que fugien de la guerra dels Balcans i del col·lapse dels règims de l’Europa de l’Est. Al llarg de la dècada hi havia hagut diverses iniciatives entre els Estats Membres en matèria d’asil, com les Resolucions de Londres de 1992 (en matèria de definició d’un tercer país segur), el Reglament de Dublín (signat el 1990 i en vigor des del 1997) i el Tractat d’Amsterdam (signat el 1997 i en vigor des del 1999). L’any 1999 es crea l’Àrea de Llibertat, Seguretat i Justícia i s’adopta el Programa de Tampere (1999-2004), iniciant formalment les negociacions per a la creació del SECA.
El sistema està conformat per les directives i reglaments següents:
- Directiva de qualificació: defineix què és una persona refugiada.
- Directiva de procediment: estableix estàndards comuns de procediment i les respectives salvaguardes.
- Directiva d’acollida: estableix unes normes mínimes d’acollida.
- Directiva de protecció temporal: utilitzada per donar resposta a situacions de crisi (en virtut de la qual s’han acollit les persones que fugien de la invasió russa d’Ucraïna).
- Reglament de Dublín: determina quin estat és responsable d’examinar una sol·licitud de protecció internacional i suposa una de les grans deficiències de l’actual sistema d’asil, ja que no contempla les diferents realitats d’afluència d’arribades de sol·licitants entre els estats membres.
- Reglament Eurodac: estableix el sistema biomètric europeu de recollida de dades de sol·licitants d’asil.
El 2015, després de l’evident fracàs de la UE en la gestió de la crisi de persones refugiades arribades majoritàriament de Síria, la Comissió Europea va anunciar l’inici de la reforma del SECA per tal de fer-lo “més equitatiu, eficient i sostenible”. Per tal de donar un impuls a la reforma, la Comissió va presentar el setembre de 2020 la sèrie de mesures legislatives que conformen el Nou Pacte Europeu de Migració i Asil.
Com funcionen les negociacions del nou Pacte i per què són importants?
Segons el funcionament de la Unió Europea, el Parlament Europeu i el Consell de la UE han d’aprovar el conjunt de propostes. Des de l’inici van decidir arribar a un acord abans de les eleccions europees del juny de 2024.
Tant el Parlament com el Consell ja han adoptat la seva posició en relació a les diferents mesures proposades per la Comissió (el Parlament ho va fer a l’abril i el Consell al juny), i ara s’han obert les negociacions entre les tres institucions per arribar a un acord sobre el Pacte. En aquest procés és clau el paper que pot tenir Espanya, ja que presideix el Consell des de juliol fins al desembre de 2023 (la presidència és rotativa entre els diferents estats membres i té una durada de sis mesos). Una de les quatre prioritats que Espanya ha definit per la seva presidència del Consell és la de “reforçar la unitat europea”, dins de la qual s’emmarquen les negociacions del nou Pacte.
El repartiment de responsabilitats és un dels punts més controvertits del Pacte. Els estats fronterers de la Unió Europea (Espanya, Itàlia, Grècia, Malta i Xipre – MED5), en els quals recau la responsabilitat de processar milers de sol·licituds d’asil segons les normatives vigents, advoquen per un model de responsabilitat compartida entre els diferents estats membres de la UE. Però la proposta de la Comissió Europea del setembre de 2020 no donava resposta a aquesta demanda. Ja fa anys que les organitzacions en defensa dels Drets Humans reclamem que s’harmonitzi la política migratòria a nivell europeu, principalment perquè el tracte dispensat als sol·licitants d’asil sigui el mateix als diferents estats membres de la UE i perquè l’acolliment d’aquests sol·licitants, així com l’estudi de les seves demandes, no recaigui únicament en els països amb fronteres exteriors.
Què proposa el Pacte Europeu de Migració i Asil i quins riscos comporta?
Els objectius principals del Pacte són harmonitzar els procediments de migració i asil entre els diversos estats membre de la UE i establir mecanismes per compartir les responsabilitats en l’acollida. No obstant això, no posa al centre a les persones migrades i refugiades, sinó que amb l’argument de comptar amb procediments més “eficaços”, enforteix el control fronterer, facilita els retorns de les persones refugiades deixant-les en una situació de desprotecció i no soluciona la problemàtica de la pressió migratòria als països d’arribada. No fa cap referència a programes d’inclusió i integració de les persones migrades i refugiades a Europa ni soluciona l’absència de vies legals i segures, fet que suposa que les persones hagin d’arriscar la seva vida per arribar a territori europeu i enriquir les xarxes de tràfic de persones.
Les diferents propostes que conformen el Pacte Europeu de Migració i Asil són:
- Proposta de Reglament sobre la gestió de l’asil i la migració (RAMM)
El RAMM és la proposta legislativa central del Pacte i té l’objectiu d’establir un marc comú de gestió de les migracions i l’asil al conjunt de la UE. El reglament planteja vàries propostes però no es resolen les deficiències fonamentals del sistema d’asil europeu. La proposta de la Comissió per establir quin estat membre té la responsabilitat d’examinar una sol·licitud d’asil no dóna resposta a les problemàtiques que presenta l’actual sistema de Dublín. Es manté la obligació del sol·licitant d’asil de presentar la sol·licitud al primer país d’arribada o bé al país on resideixi legalment. Això suposa una forta pressió migratòria pels estats fronterers de la UE i que els sol·licitants d’asil no rebin el mateix tracte en els diversos estats membres.
Addicionalment, es proposa un mecanisme voluntari de solidaritat a la carta que només és obligatori en cas de ”situacions de pressió migratòria” i de desembarcaments per operacions de salvament marítim. Els estats podran triar entre tres mesures de solidaritat: reubicacions, patrocini de retorns o “altres mesures destinades a reforçar la capacitat dels estats membres en l’àmbit de l’asil, l’acollida i el retorn, i en la dimensió exterior”. El més greu és que el Pacte proposa la possibilitat que un Estat pugui pagar fins a 20.000€ per cada persona refugiada que no vulgui acollir, eludint la seva responsabilitat internacional. Aquestes últimes mesures no alleugereixen la pressió migratòria de l’estat en qüestió, sinó que serveixen per enfortir encara més els obstacles que no permeten garantir els drets de les persones refugiades. A més a més, el fet que existeixi la possibilitat de participar en retorns o en altres capacitats implica que els estats no contribueixen amb reubicacions, ja que no són obligatòries, i que es reforci el sistema de deportacions.
Un altre dels pilars d’aquest reglament són les relacions que s’estableixen amb tercers països, el qual es tradueix en reforçar encara més la tendència europea cap a la externalització de les fronteres, mantenint a les persones refugiades en països on no es pot garantir la seva protecció i condicionant la cooperació al desenvolupament a la gestió migratòria. Els pactes amb tercers països impliquen que les persones migrades s’hagin de quedar en països on es vulneren els drets humans i on es presenta una pressió migratòria que fa que no es tinguin en compte les seves necessitats específiques.
- Proposta de Reglament pel que s’introdueix un control de nacionals de tercers països a les fronteres exteriors
Les persones migrades i sol·licitants de protecció internacional majors de 12 anys seran detingudes a les fronteres per realitzar una “avaluació prèvia”. Aquest procediment, que també s’aplicarà a persones rescatades en operacions de salvament marítim, te els següents objectius: identificació, controls sanitaris i de seguretat, i registre en la base de dades Eurodac. Durant el procés d’avaluació, es denegarà l’entrada a les persones sol·licitants, tot i trobar-se en territori europeu, i se’ls aplicarà la directiva de retorn immediat en cas de denegació. La detenció en fronteres i el control previ a realitzar la sol·licitud de protecció internacional suposa una vulneració a les garanties d’accés a aquest dret i augmenta el risc de devolucions. Haver de mantenir les persones a la frontera mentre es realitzi el procediment provoca que hi hagi risc d’una detenció prolongada. A més, el Pacte també proposa que el control previ no només es pugui efectuar a fronteres sinó que també es pugui aplicar a persones en situació irregular dins del territori, incrementant el control migratori.
El procediment a la frontera soscava les garanties de que es realitzarà una valoració adequada de les condicions de vulnerabilitat de les sol·licitants, l’obligació d’aplicar un tractament diferenciat i el principi de no devolució. El fet que les sol·licituds d’asil no es registrin fins que no s’hagi dut a terme el procediment a la frontera suposa un clar obstacle al dret a sol·licitar protecció internacional. A més, el control previ a l’entrada suposarà un enfortiment de les agències destinades al control migratori fronterer i incrementarà la pressió migratòria envers els països fronterers.
- Proposta de Reglament per la que s’estableix un procediment comú en matèria de protecció internacional a la Unió
Aquest reglament te l’objectiu d’establir un procediment comú per cohesionar les condicions d’acollida i estàndards de protecció a la UE en qüestions de protecció internacional, però el reglament està realment enfocat en establir un vincle directe entre el procediments d’asil i el de retorn.
Els procediments d’asil fronterers es faran obligatoris, enlloc d’enfocar els esforços en millorar els sistemes d’asil regulars per tal que siguin eficients i garanteixin els drets de les persones refugiades. Els procediments accelerats minven les garanties procedimentals i la valoració de possibles vulnerabilitats al no permetre una avaluació adequada de les condicions personals i del país d’origen del sol·licitant.
A nivell europeu es designaran països que es consideren segurs per tal de rebutjar sol·licituds de persones d’aquella nacionalitat. Aquesta consideració hauria de tenir en compte la situació de respecte dels drets humans al país, però l’historial d’acords de la UE amb països que vulneren els drets més fonamentals qüestiona el compliment d’aquesta mesura. A més a mes, una de les propostes del Pacte per tal “d’agilitzar” la revisió de les sol·licituds és la denegació de les sol·licituds de persones que provinguin de països amb una taxa de reconeixement inferior al 20% i l’aplicació del procediment accelerat de fronteres als sol·licitants d’asil la nacionalitat dels quals tingui una taxa de reconeixement inferior al 75%. Aquesta mesura vulnera clarament el principi de no discriminació per raons d’origen recollit a la Convenció de Ginebra i obvia la necessitat de realitzar una anàlisi individualitzada de cada sol·licitud.
- Proposta de Reglament relatiu a les situacions de crisi i força major
Aquesta proposta té l’objectiu de gestionar situacions de gran afluència migratòria i es tractaria d’adaptar els procediments d’asil i mecanismes aprovats per tal que els Estats puguin donar resposta a aquestes situacions. Entre d’altres mesures, es deroga la Directiva de Protecció Temporal (DPT), incorporant el concepte de protecció immediata. També es proposa una adaptació del mecanisme de solidaritat per aquestes situacions. Novament, els Estats Membre podran contribuir a través del patrocini de retorns, el qual dona un pes excessiu a les situacions del retorn posant en risc la cohesió del SECA.
Les mesures proposades obvien el fet que la majoria de persones que arriben a la UE en situacions de crisi estan en necessitat de protecció internacional. Al document del pacte no queda definit què es considera situació de crisi o de risc imminent, deixant-ho a la interpretació de la UE i els Estats Membres, fet que podria comportar que no compleixin amb les seves obligacions.
El reglament proposa que la Comissió Europea sigui l’encarregada de decidir si s’activa la protecció immediata. La falta de voluntat política soscava l’aplicació del reglament, ja que des de l’aprovació de la DPT, la Comissió només ha proposat la seva aplicació pel cas de l’arribada de persones que fugien de la invasió russa d’Ucraïna. Aquest cas ha evidenciat que es pot garantir l’acollida d’un alt nombre de persones refugiades i atorgar protecció internacional de manera ràpida quan hi ha voluntat política. S’hauria de mantenir la DPT i garantir la seva activació en altres contextos de crisi que generin desplaçament forçat.
- Proposta modificada de Reglament EURODAC
La proposta de modificació de la Comissió és la mateixa que va realitzar al 2016. Es proposa ampliar l’abast del sistema Eurodac per incloure no només a sol·licitants de protecció internacional sinó a tots els migrants majors de 6 anys. La inclusió de les empremtes dactilars al sistema es realitzaria durant el pre-entry screening a la frontera i es modificaria per tal que funcioni dins dels sistemes d’informació de la Unió Europea. L’ampliació de l’ús del sistema Eurodac potencia el control migratori i planteja seriosos problemes per un possible mal ús de les dades personals de les persones migrades.
Des de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi exigim que es garanteixi el dret humà a sol·licitar protecció internacional i que es faciliti l’accés al procediment, s’habilitin vies legals i segures per protegir la vida de les persones sol·licitants de protecció internacional i es respecti el compliment del principi de no devolució. Amb la campanya #AixòÉsEuropa volem visibilitzar les possibles conseqüències que tindria l’aprovació de la proposta actual del Pacte. Demanem al govern de l’Estat espanyol i a la resta d’estats membres que assumeixin les responsabilitats en l’acollida de les persones refugiades ii posin els drets humans al centre durant les negociacions del nou Pacte Europeu de Migració i Asil. És hora d’exigir un pacte que protegeixi les persones refugiades.
Descarrega’t la infografia sobre el Pacte Europeu de Migració i Asil AQUÍ.
Contingut relacionat: JORNADES: DISCUTINT EL NOU PACTE EUROPEU DE MIGRACIÓ I ASIL
