Compareixença de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat al Parlament de Catalunya
25/11/2014
La directora de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Estel·la Pareja, va comparèixer dijous 20 de novembre en defensa del dret d’asil i dels drets de les persones refugiades, i per denunciar les condicions sovint molt precàries en què viuen a Catalunya.
Va iniciar la seva intervenció recordant que Catalunya havia molt a dir en protecció internacional, com a poble exiliat i com a país compromès amb la defensa dels drets humans, i per això les entitats de defensa del dret d’asil i de les persones refugiades van acollir amb molta satisfacció l’aprovació del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, pla que va estar elaborat amb la col·laboració de les entitats de les quals vuit van organitzar-se en xarxa, la xarxa Asil.cat. Pareja va recordar que el Pla de Protecció Internacional a Catalunya contempla mesures per garantir els drets de les persones perseguides per motius de nacionalitat, religió, raça, orientació sexual, identitat de gènere, per gènere, per pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques, i també de persones que fugen de situacions de conflictes armats.
Pareja va contrastar l’aprovació d’aquest pla amb la situació actual a Catalunya, que va qualificar d’insostenible. Va insistir en què la majoria de les persones refugiades hi viu en una situació molt indigne i precària. Va instar a què el Parlament i el Govern facin un pas ferm per donar resposta a les necessitats de protecció i dignitat d’aquestes persones, ja que les retallades de l’Estat espanyol han abocat al tancament de places residencials d’acollida per als sol·licitants de protecció internacional: en efecte, Catalunya només compta amb 28 places per a fer front a les necessitats d’acollida de 484 persones (nombre de sol·licitants d’asil a Catalunya al 2013).
Pareja va remarcar que Catalunya té una gran oportunitat per ser una terra solidària, garant dels drets humans i compromesa, i per això cal desplegar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, dotar-lo d’accions i de recursos econòmics per a què sigui una realitat. Va exposar les demandes del sector als diputats i diputades, entre elles: enfortir la Direcció General per a la Immigració amb personal i recursos econòmics per desplegar el Pla de Protecció Internacional, crear línies de finançament específiques en protecció internacional, especialment per als serveis jurídics, socials i d’acollida residencial, reprendre el programa de protecció temporal dirigida a Defensors dels drets humans greument amenaçats, participar al contingent de persones reassentades de camps de refugiats, donar una resposta adequada i especialitzada a les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya, fer els esforços necessaris amb l’administració central de l’Estat per a millorar el regim jurídic de la protecció internacional i l’apatrídia, especialment pel que es refereix a l’accés al procediment, tornant a obrir la porta a que es pugui sol·licitar asil en ambaixades, i planificar l’acollida d’emergència en cas d’afluència massiva de desplaçats, com es va fer amb Bòsnia al 1995, i com ho podríem estar fent ara amb Síria.
Va concloure recordant que el Parlament ha mostrat en diverses ocasions la seva solidaritat i preocupació vers les víctimes de conflictes internacionals i persecucions, i que era hora de fer quelcom més enllà de les declaracions.
Va iniciar la seva intervenció recordant que Catalunya havia molt a dir en protecció internacional, com a poble exiliat i com a país compromès amb la defensa dels drets humans, i per això les entitats de defensa del dret d’asil i de les persones refugiades van acollir amb molta satisfacció l’aprovació del Pla de Protecció Internacional a Catalunya, pla que va estar elaborat amb la col·laboració de les entitats de les quals vuit van organitzar-se en xarxa, la xarxa Asil.cat. Pareja va recordar que el Pla de Protecció Internacional a Catalunya contempla mesures per garantir els drets de les persones perseguides per motius de nacionalitat, religió, raça, orientació sexual, identitat de gènere, per gènere, per pertinença a un determinat grup social o per opinions polítiques, i també de persones que fugen de situacions de conflictes armats.
Pareja va contrastar l’aprovació d’aquest pla amb la situació actual a Catalunya, que va qualificar d’insostenible. Va insistir en què la majoria de les persones refugiades hi viu en una situació molt indigne i precària. Va instar a què el Parlament i el Govern facin un pas ferm per donar resposta a les necessitats de protecció i dignitat d’aquestes persones, ja que les retallades de l’Estat espanyol han abocat al tancament de places residencials d’acollida per als sol·licitants de protecció internacional: en efecte, Catalunya només compta amb 28 places per a fer front a les necessitats d’acollida de 484 persones (nombre de sol·licitants d’asil a Catalunya al 2013).
Pareja va remarcar que Catalunya té una gran oportunitat per ser una terra solidària, garant dels drets humans i compromesa, i per això cal desplegar el Pla de Protecció Internacional a Catalunya, dotar-lo d’accions i de recursos econòmics per a què sigui una realitat. Va exposar les demandes del sector als diputats i diputades, entre elles: enfortir la Direcció General per a la Immigració amb personal i recursos econòmics per desplegar el Pla de Protecció Internacional, crear línies de finançament específiques en protecció internacional, especialment per als serveis jurídics, socials i d’acollida residencial, reprendre el programa de protecció temporal dirigida a Defensors dels drets humans greument amenaçats, participar al contingent de persones reassentades de camps de refugiats, donar una resposta adequada i especialitzada a les víctimes de tràfic d’éssers humans a Catalunya, fer els esforços necessaris amb l’administració central de l’Estat per a millorar el regim jurídic de la protecció internacional i l’apatrídia, especialment pel que es refereix a l’accés al procediment, tornant a obrir la porta a que es pugui sol·licitar asil en ambaixades, i planificar l’acollida d’emergència en cas d’afluència massiva de desplaçats, com es va fer amb Bòsnia al 1995, i com ho podríem estar fent ara amb Síria.
Va concloure recordant que el Parlament ha mostrat en diverses ocasions la seva solidaritat i preocupació vers les víctimes de conflictes internacionals i persecucions, i que era hora de fer quelcom més enllà de les declaracions.
