• Assessorament jurídic
• Participació en els programes socials que gestionem CCAR i CEAR
• Atenció psicosocial

A banda d’aquesta atenció, CCAR també defensa el dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants a través de la incidència política i social i la participació social.

Aquesta tasca per poder oferir una acollida digna a les persones refugiades seria, però, impossible sense l’ajuda de les persones sòcies i donants que ens ajuden a finançar l’entitat, i tampoc podríem portar-la a terme sense les persones voluntàries que posen el seu esforç cada dia per fer millor la nostra acollida. Per tal de millorar els nostres serveis encara més, et convidem a col·laborar amb la CCAR.
Fes-te soci o voluntari de la nostra entitat si vols ajudar-nos a defensar el dret d’asil. COL·LABORA!

Des de la CCAR, qualifiquem com a “mur de mentides i excuses” l’acció de la Unió Europea per no complir amb els seu compromís d’acollida

Avui acaba el termini de dos anys que es va donar als estats de la Unió Europea per acollir més de 180.000 persones a través dels programes de reubicació i reassentament. Finalitzat aquest termini, la Unió Europea tot just ha aconseguit traslladar una de cada quatre persones de les que es va comprometre a acollir, mentre que Espanya, amb 1.983 persones entre reubicades i reassentades, tot just supera l’11% de compliment dels acords. S’apunta a 9 raons que expliquen aquest fracàs:

• El criteri de nacionalitat. Des de l’inici es va limitar la reubicació a persones de nacionalitats que superessin una taxa de reconeixement de protecció internacional d’un 75% de mitjana al conjunt dels Estats membre. A més del seu caràcter discriminatori, contrari a la Convenció de Ginebra, això ha suposat deixar fora del procés a milers de persones que han arribat a Itàlia i Grècia des de països com Afganistan, Iraq, Sudan o Nigèria que queden fora de requisit, tot i que als seus països s’hi visquin greus conflictes.
• Requisits inflexibles en l’acollida. En nombroses ocasions, la Comissió Europea ha lamentat les condicions restrictives que han traslladat els països membre a les autoritats gregues i italianes que realitzaven els processos d’identificació i els trasllats, a més de retards en les peticions mensuals d’acollida i les traves burocràtiques en quant a l’hora de realitzar els trasllats.

Això ha limitat tant el ritme del procés com el nombre total de persones que han estat acollides per aquests països.

• Majors obstacles a persones vulnerables. Molts països han posat objeccions a l’hora d’acollir persones amb malalties greus o discapacitat, víctimes de violència i en particular menors no acompanyats. Una pràctica particularment insolidària que retrata l’escassa voluntat d’acollida d’aquells països que l’han dut a terme.
• Acord UE Turquia. El 20 de març de 2016 la UE va entrar en vigor l’acord amb Turquia amb el clar propòsit de tancar la ruta marítima a les persones refugiades procedents d’aquest país. Els Estats de forma unilateral i en contra de l’acordat, van decidir que les persones que arribessin a Grècia a partir d’aquell dia no poguessin sol·licitar la seva reubicació a països de la UE, pel que s’ha vist obligades a elegir entre quedar-se a Grècia, un país amb un sistema d’acollida desbordat, o tornar als països dels que van fugir. El propi Parlament Europeu va reclamar el passat mes de maig que s’acabés amb aquesta pràctica excloent.
• Falta de coordinació entre agents. A Itàlia s’ha realitzat amb una enorme lentitud la identificació i registre de les persones susceptibles de sol·licitar la reubicació. A més a més, ha faltat coordinació entre l’agència europea EASO i les autoritats italianes per agilitzar totes les fases del procés.
• Mecanismes efectius de sanció. Des de l’inici, la Comissió Europea hauria d’haver estat menys tèbia i més contundent amb aquells països que no complien els terminis i incitar procediments d’infracció amb major rapidesa.
• Voluntat política. Els països de la UE semblen haver deixat de costat el dret d’asil i la responsabilitat cap a les persones que fugen de la guerra i la persecució. No ha fet falta que governessin els partits amb un discurs clarament xenòfob. El seu discurs de la por ha estat l’excusa per a refredar més encara la voluntat d’acollida dels Estats i justificar els seus incompliments.
• Falten sol·licitants? L’última comunicació de la Unitat de Reubicació Grega que va senyalar la no disponibilitat de persones reubicables. Però, l’últim informe de la Comissió Europea d’aquest mes desacredita aquesta dada, xifrant en 4.700 les persones “potencialment elegibles” per a ser reubicades des de Grècia i aquest any haurien arribat més de 7.200 a Itàlia. A més a més, es calcula que més de 50.000 persones refugiades romanen atrapades al país hel·lè.
• La quota d’Hongria. La CCAR recorda que els Estats poden substituir les 54.000 places que haurien de procedir d’Hongria per reassentaments des de Turquia, on actualment resideixen més de 3 milions de refugiats i refugiades. Per tant, és evident que no falten persones per traslladar, sino voluntat per acollir-les, deixant de costat les restriccions que els propis Estats han imposat a aquest procés.

I una petició desesperada…
L’estrepitós fracàs d’aquest procés, amb el compliment de tan sols una quarta part de l’acordat, no pot servir d’excusa per no mantenir el compromís que es va fixar la UE amb les persones refugiades. Per si quedava algun dubte, la Comissió Europea va recordar aquest mes que l’obligació dels Estats en aquest procés no acaba amb la finalització del termini que es compleix demà.
Per tant, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat realitza una “petició desesperada” per a que es reimpulsin els programes de reubicació i reassentament amb una revisió immediata dels criteris per a participar, en particular eliminant la discriminació per nacionalitat i permetent participar a qui hagi arribat a Grècia després de l’acord entre la UE i Turquia, entre elles persones que hagin fugit del conflicte sirià. Així mateix, la CCAR demana a la Comissió que estableixi sancions als països europeus que hagin incomplert els terminis d’acollida.
Els programes de reubicació i reassentament encara poden millorar, o fins i tot salvar, la vida de milers de persones. La CCAR reclama a les autoritats europees que deixin de construir un mur de mentides i excuses, i encara que sigui fora del temps previst, no falti al compromís que va adquirir amb aquelles que s’han vist obligades a fugir de les seves llars i tenen en Europa la seva última esperança.

• Atenció individual i/o grupal a les persones usuàries dels Programes Complementaris
• Planificació, elaboració , seguiment i re definició dels plans de treball i dels itineraris sociolaborals.
• Informació, orientació i derivació en la recerca de l’habitatge.
• Informació, orientació i derivació cap a la recerca de feina.
• Gestió i recerca d’accions formatives
• Elaborar informes de derivació i seguiment per a altres entitats i/o administracions.
• Valoració, gestió, seguiment i justificació d’ajudes econòmiques.
• Elaborar informes, memòries, propostes de millora de plans, programes i projectes.
• Resolució de la gestió administrativa i documental d’aquells programes que se li assignin.
• Registre de dades en la base de dades interna de CCAR i qualsevol altra base de dades depenent de la gestió dels programes que tingui assignats.
• Participació en xarxes, activitats comunitàries, jornades, etc., vinculades als objectius de l’entitat.
• Cerca i derivació a activitats de participació comunitària
• Coordinació amb l’equip dels Programes Complementaris.
• Participar en les reunions d’àrea, de casos i del teixit social i associatiu del territori.
• Participar en les activitats que es desenvolupin dins de l’entitat.
• Assistir a formacions que s’imparteixi a nivell intern i extern.

 
Requisits

• Grau en treball social o en educació social
• Experiència en la intervenció social en l’àmbit de la protecció internacional i/o les migracions.
• Experiència en la resolució de conflictes i la mediació intercultural
• Coneixement de l’anglès i/o francès.
• Alta motivació per al treball en Drets Humans i una identificació amb els objectius de la CCAR.

 
Es valorarà

• Capacitat resolutiva, propositiva i gran capacitat de treball amb autonomia.
• Capacitat de treball en equip en ambients interculturals.
• Referències professionals de llocs similars.
• Experiència associativa.

 
Oferim:

• Incorporació a mitjants d’octubre
• Contracte: substitució per baixa de maternitat
• Jornada complerta
• Remuneració segons les taules salarials de l’entitat.

 
Presentació de candidatures enviant el CV abans del 12 de setembre a: ccar@cear.es
Referència de l’assumpte al missatge: TS- Complementaris
 
En cas de no rebre resposta en un termini de 10 dies, la mateixa s’entendrà com a desestimada.

• Identificar potencials sol·licitants de protecció internacional entre la població nouvinguda.
• Conèixer les diferents polítiques públiques entorn la protecció internacional i enfortir les de l’àmbit municipal
• Conèixer els recursos i programes d’atenció integral i especialitzada al col·lectiu de persones refugiades
• Distingir la documentació acreditativa de les persones refugiades
• Estar al corrent dels drets que emparen a les persones sol·licitants i refugiades a casa nostra

Podeu trobar més informació a http://aulavirtual.ccar.cat/ca/course/curs-sobre-el-refugi-en-lambit-local/ o descarregar el programa del curs.