Lamentem que el 2015 acaba com un nou any en el qual la Unió Europea “s’ha creuat de braços” enfront de la crisi humanitària que viuen les persones refugiades dins i fora de les fronteres europees. Assenyalem els moments clau per mostrar com els països europeus no han estat a l’altura d’aquesta situació.
Gener. Estirada d’orelles a Espanya. Després de visitar Ceuta i Melilla i reunir-se amb diferents organitzacions -entre elles CEAR-, el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa va denunciar la pràctica de les devolucions il·legals, l’ús excessiu de la força, l’arbitrarietat en els trasllats a la Península així com la impossibilitat de les persones subsaharianes d’accedir a les oficines d’asil.
Febrer. Justícia lenta i ineficaç en el cas Tarajal. En el primer aniversari de les morts en El Tarajal, CEAR al costat d’Amnistia Internacional, van posar de manifest les llacunes en la recerca dels successos a la frontera de Ceuta amb el Marroc que van acabar amb 15 persones mortes. Mesos després, el jutjat de Ceuta va decidir l’arxiu provisional de la causa, una decisió davant la qual CEAR ha presentat recurs d’apel·lació.
Març. Intent de legalitzar l’il·legal. Malgrat la denúncia per part d’organismes com el Consell d’Europa i de nombroses organitzacions, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana en la qual s’inclou una esmena que pretén donar cobertura legal a les devolucions il·legals -conegudes com “en calent”-, que es porten produint des de fa anys a Ceuta i Melilla. Per CEAR, aquesta mesura impedeix l’accés al dret d’asil en justificar la devolució immediata sense accés al procediment i a les garanties degudes. A més a més, al març gràcies al recurs presentat per CEAR, el Tribunal Europeu de Drets Humans va paralitzar l’expulsió de Cristelle, una dona camerunesa perseguida per motius de gènere que va sol·licitar asil en l’aeroport de Madrid. Després de 23 dies a Barajas, Cristelle va poder entrar a Espanya gràcies a una autorització per raons humanitàries.
Abril. Mediterrani, fossa comuna. Una embarcació va naufragar poc després de sortir de Líbia i 400 persones van perdre la vida, en la pitjor tragèdia recent en el Mediterrani. Uns dies després, enfront de la illa italiana de Lampedusa, la dramàtica xifra ascendeix a 700. Malgrat les paraules de commoció dels líders europeus davant el succeït, no s’han posat les mesures necessàries perquè el Mediterrani deixi de ser la ruta més mortal del món.
Maig. Cap a una política comuna d’asil. La Comissió Europea planteja en l’Agenda Europea de Migracions una sèrie de mesures comunes com un sistema de reubicació, un sistema comú d’asil, i unes altres sobre vigilància i rescat a les fronteres. No obstant això, la falta de voluntat dels Estats ha impedit engegar algunes de les solucions que es proposaven.
Juny. Desplaçament sense precedents. Amb motiu del 20 de juny, Dia Internacional del Refugiat, vam saber que la xifra de persones que s’han vist obligades a fugir de les seves llars fregava ja els 60 milions. Un drama humanitari sense precedents des de la II Guerra Mundial. La recrudescència de les guerres a Síria, Sudan del Sud o la República Centreafricana, al costat del sorgiment de nous conflictes com a Ucraïna o Nigèria, són les principals causes d’aquest alarmant increment enfront del com la comunitat internacional no pren mesures efectives. També vam saber que l’any anterior Espanya va rebre menys de l’1 per cent de totes les sol·licituds presentades en la UE.
Juliol. Se subhasten refugiats. Després del naufragi d’abril, els ministres europeus ‘van regatejar’ la proposta de mínims d’acollir a 60.000 persones refugiades a causa de països com Espanya, que només va acceptar acollir a menys de les 5.837 places d’acolliment que li assignava la Comissió Europea entre reubicacions i reasentamientos. Vam qualificar aquesta reunió com una mostra de “deshumanització de la política europea” i vam denunciar aquest tipus de negociacions amb el vídeo de CEAR “Qui dóna menys?, la subhasta de refugiats”.
Agost. Més arribades, moltes reunions, cap acord. Europa segueix sense oferir una alternativa segura als refugiats. En només una setmana d’agost van arribar més de 25.000 a les illes gregues més properes a Turquia. Mentre, els líders europeus segueixen embardissats en reunions tan interminables com a infructuoses.
Setembre. La imatge que va fer vessar el got de les consciències. Els últims dies d’agost Europa va semblar “descobrir” el drama dels refugiats amb les imatges de famílies senceres amuntegant-se en els ports de les illes gregues i en les andanes de les estacions de tren de diferents països. La fotografia de Aylan, un nen ofegat a les ribes del Mediterrani, es va convertir en la gota que va satisfer el got en les consciències de mig món, que va donar enormes mostres de la seva indignació i solidaritat. Per la seva banda, els governs europeus es van apressar a incrementar les places d’acolliment fins a les 160.000, una mesura que CEAR va qualificar com “un pas endavant, però insuficient”. A Espanya fins al moment s’ha traduït en l’acolliment de 18 persones.
Octubre. Una fortalesa anomenada Europa. Bulgària, Hongria, Calais, Ceuta i Melilla. Mentre la construcció i reforçament de tanques a Europa no deixa de créixer, països com Àustria, Alemanya i Croàcia mantenen tancades les seves fronteres durant setmanes amb el clar objectiu d’impedir el pas dels refugiats.
Novembre. Reubicació a comptagotes. El dia 8 van arribar a Espanya els primers 12 resituats. Diversos països europeus han iniciat els trasllats des d’Itàlia, però fins avui les reubicacions no arriben ni tan sols a 200, enfront de les 180.000 previstes -entre reubicacions i reasentamientos- en un període de dos anys. Un procés “dolorosament lent”, que ha fet que milers de refugiats arribats a Europa hagin optat per resituar-se a si mateixos, emprenent un camí de milers de quilòmetres en condicions duríssimes agreujades pel fred i el tancament de diverses fronteres.
Desembre. L’any dels (tristos) rècord. El 2015 acaba amb un any record en el nombre d’arribades per mar. Segons la OIM, al voltant d’un milió de persones es van veure obligades a arribar a Europa per mar. Però la xifra més desoladora és que a prop 3.700 van perdre la vida en l’intent. Malgrat això, els dirigents europeus segueixen sense prendre mesures per evitar-ho. Europa segueix mirant cap a un altre costat.
Propostes
Davant d’aquesta situació, vam engegar la campanya UErfanos en la qual es proposen mesures per afrontar el drama humanitari que viuen els refugiats i que ha estat recolzada per 5 organitzacions i més de 18.000 signatures. “Cada dia que passa és més urgent engegar les mesures que venim reclamant com la creació de vies segures. Per desgràcia, els conflictes no estan remetent pel que si no oferim alternatives als quals fugen de la persecució i els conflictes, el Mediterrani tornarà a ser una gegantesca fossa comuna en 2016”, va reivindicar Estrella Galán, secretària general de CEAR. Com a mesures clau, des de l’entitat reclamen reforçar els programes de reassentament, impulsar el procés de reubicació, permetre la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats de tercers països així com activar la concessió de visats humanitaris. A més, CEAR va fer arribar a tots els partits polítics 40 propostes per a la millora de la protecció del dret d’asil a Espanya.
