Persones trans refugiades: Benvingudes a quedar-se?
20/11/2018
A continuació, podeu trobar l’enllaç on accedir al text amb les conclusions de la jornada en castellà, català i anglés:
Persones Trans Refugiades: Benvingudes a Quedar-se? Conclusions
20/11/2018
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
30/10/2018
Aquesta mesura suposa una greu contradicció ja que les autoritats espanyoles vénen reconeixent de manera efectiva la condició de persona refugiada a sol·licitants d’aquesta nacionalitat. Espanya es convertirà d’aquesta manera en el tercer país de l’espai Schengen a exigir aquest visat a aquestes persones, després de França i República Txeca. Precisament, els únics dos països de la UE que el superen en el nombre de tercers estats als quals imposen aquest visat.
Aquesta mesura afectarà més de mig milió de persones palestines registrades al Líban, de les quals més de la meitat ja han abandonat el país, en gran part a causa de les condicions precàries en què estan obligades a viure ia les freqüents violacions dels seus drets . Líban no ha signat la Convenció de Ginebra de 1951 ni el Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats de 1967, de manera que no garanteix la protecció conforme al dret internacional.
Palestina va ser el cinquè país d’origen de les persones que van sol·licitar asil l’any passat a Espanya, amb un total de 1.165 sol·licituds, a les quals cal sumar més de 1.500 en els nou primers mesos de 2018. Històricament es tracta d’una de les principals nacionalitats de les persones que busquen refugi i una de les que més concessió d’estatuts de refugiat i protecció subsidiària rep a casa nostra.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat – CEAR lamenta que el Govern espanyol se sumi a una política que dificulta les vies d’arribada legals i segures per a un col·lectiu que és mereixedor de protecció internacional i que així reconeix el Govern espanyol. Amb aquest fet, igual que el 2011 es va fer amb les persones d’origen sirià imposant el visat de trànsit per arribar al nostre país, es torna a posar un obstacle més a l’accés al dret d’asil.
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
25/10/2018
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
10/10/2018
Experiència i formació
Es valorarà
S’ofereix
Procediment d’enviament de candidatures
Les persones interessades hauran d’enviar el seu CV i carta de motivació a l’adreça de correu: ccar@ccar-cear.org, indicant clarament en l’assumpte del missatge la Referència:
Inserció sociolaboral.
S’acceptaran candidatures fins el pròxim 21 d’octubre.
Donat l’important nombre de candidatures que vam rebre habitualment, només es donarà resposta a aquelles persones pre seleccionades per participar en el procés de selecció.
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
08/10/2018
Es valorarà
Oferim:
Presentació de candidatures enviant el CV abans del 15/10/2018 a: ccar@ccar-cear.org
Referència de l’assumpte al missatge: Tècnic de mentoria – Reus
En cas de no rebre resposta en un termini de 10 dies, la mateixa s’entendrà com a desestimada.
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
01/10/2018
Els líders europeus celebren l’enèsima cimera per donar una resposta a la mal anomenada ‘crisi dels refugiats’, amb el soroll de fons de les manifestacions que s’havien succeït en les principals ciutats europees després de la icònica i desoladora foto del petit Aylan estirat en una platja turca. Després de la trobada, encaixades de mans i somriures forçats per haver arribat a uns compromisos d’acollida de refugiats per reubicar en dos anys a 160.000 que en aquells dies estaven arribant majoritàriament a costes gregues i en menor mesura a Itàlia. Tot just dos mesos abans s’havien compromès a traslladar a una tercera part (40.000).
Uns compromisos d’acollida de refugiats que només suposaven posar un petit pegat a una odissea que va acabar aquest any amb més d’un milió de persones buscant refugi a Europa, principalment a Alemanya. No obstant això, tres anys després -un any des de la fi de termini- sabem que ni tan sols van ser capaços de complir ni amb la ridícula tercera part a la qual es van comprometre inicialment: menys del 22% en el conjunt de la UE, menys del 9 % en el cas d’Espanya. I això que durant aquests tres anys s’han succeït notícies pràcticament diàries de naufragis, moltes amb nous Aylanes. i les imatges de camps en sòl europeu han donat la volta al món, a causa de les condicions infrahumanes en què es trobaven milers de persones que esperaven en va a ser traslladades a un lloc segur i digne on se’ls garantissin els seus drets.
Si comptem les persones reassentades des de tercers països no europeus, la proporció millora lleugerament, tot i que sense acostar-se ni tan sols a la meitat del compliment dels compromisos d’acollida de refugiats: 35% de mitjana europea, enfront del 16% d’Espanya, que va trigar més de dos mesos a efectuar el primer trasllat i finalment només va ser capaç de reubicar / reassentar 2.792 persones de les 17.337 a les quals s’havia compromès en l’esmentada cimera. Un clamorós incompliment que va provocar fins i tot la condemna del Tribunal Suprem. No obstant això, hi va haver països com els de l’anomenat grup de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) que pràcticament no van moure un dit per acollir a cap persona i van fer tot el possible per boicotejar aquests acords d’obligat compliment.
La manca de sancions va provocar que l’orgull d’incomplir corregués com la pólvora pels països de l’Est fins a contagiar a la resta del continent. En el seu lloc, la Comissió Europea es va dedicar a construir un gran ‘Mur de Mentides‘ per intentar justificar l’injustificable, com que no hi havia persones refugiades reubicables, perquè aplicaven un criteri de nacionalitat discriminatori contrari als principis fonamentals del dret d’asil. Persones d’origen afganès, iraquià, iranià i moltes africanes van quedar des del primer moment excloses d’aquests compromisos, ja que les autoritats europees van considerar que en els seus països no corrien perill. També van quedar atrapades qui fugien per la seva orientació sexual o identitat de gènere o altres motius de persecució que no es valoraven de manera individualitzada. I les que van arribar a les illes gregues a partir d’abril de 2016, després de la signatura de l’acord il·legal entre la UE-Turquia.
Mentrestant, el sistema d’asil grec ha seguit col·lapsat i s’ha convertit en una ratera inhumana per a més de 60.000 persones atrapades en aquest país, de les quals més de 17.000 persones es troben durant mesos (de vegades fins i tot anys) amuntegades en els centres de recepció de les illes gregues, triplicant la seva capacitat total de 6.000 places. No menys preocupant és la situació a Itàlia on, segons denuncien organitzacions com Metges Sense Fronteres, “més de 10.000 persones malviuen exclosos sense atenció sanitària, menjar, aigua ni refugi”.
A finals de l’any passat, la Comissió Europea va semblar posar fi a les fallides reubicacions amb una nova quota d’acollida de 50.000 places que serien assignades a cada país voluntàriament mitjançant el reassentament. Entre tots els països europeus només van arribar a oferir 39.758 places (2.250 en el cas d’Espanya). No obstant això, fins ara no hi ha confirmació oficial que s’estigui efectuant cap trasllat dins d’aquest nou pla.
Actualment se segueixen repetint les cimeres sobre migració, però ja pràcticament ningú esmenta aquells compromisos d’acollida de refugiats l’incompliment ha deixat a la cuneta a milers de persones. Les úniques reubicacions són aquelles que es fan ‘en calent’ davant el tancament de ports d’Itàlia i Malta als vaixells de rescat de les organitzacions que pràcticament s’han vist obligades a desaparèixer de la Mediterrània Central. Tampoc es parla de vies legals i segures perquè no es vegin condemnades a recórrer a traficants per poder arribar a un lloc on puguin sol·licitar asil. L’única cosa en el que semblen posar-se d’acord és en tractar d’allunyar el màxim possible a les persones migrants i refugiades de les seves fronteres, encara que això suposi finançar a països com Turquia, el Marroc, Líbia, Egipte o qualsevol altre que es presti a frenar les arribades, encara que això suposi posar en risc drets humans i vides.
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
27/08/2018
De l’1 a l’11 d’octubre vuit activistes de drets humans, procedents de Palestina, Egipte, Guinea Equatorial, Hondures, Mèxic, Estats Units, Birmània i Espanya, visitaran quinze municipis catalans per donar a conèixer la tasca que realitzen als seus llocs d’origen i per conscienciar la ciutadania sobre la importància de la defensa dels drets humans i el suport internacional a les seves lluites.
La visita s’emmarca en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que des del 2013 organitzen diferents municipis catalans i que consisteix en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors/es de drets humans, persones que posen en risc la seva seguretat i la seva llibertat per denunciar vulneracions de drets.
La delegació està composta per:
Els vuit activistes participaran en nombroses activitats com xerrades, col·loquis i diverses trobades que s’han organitzat durant els onze dies de la seva visita a Barberà del Vallès, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Viladecans. A més a més, mantindran reunions institucionals amb organismes de defensa dels drets humans com el Síndic de Greuges i el Fòrum de Síndics i Defensors locals de Catalunya.
Els quinze municipis participants al projecte de Ciutats Defensores de Drets Humans s’han compromès en una declaració institucional a mantenir i ampliar les polítiques públiques locals de suport als defensors i defensores de drets humans a escala internacional, en un context generalitzat de pressions, amenaces i assassinats, i en l’any en què es commemora el vintè aniversari de la Declaració de Barcelona sobre Ciutats i Drets Humans (1998). Exigeixen també l’alliberament incondicional de Victoire Ingabire, Omid Kokabee, Abdulhadi Al-Khawaja i Ilham Tohti, defensors/es de Ruanda, Iran, Bahrain i Regió Autònoma Xinjiang Uigur de Xina respectivament, actualment empresonats al seus llocs d’origen i que havien estat convidats al projecte de Ciutats Defensores del Drets Humans.
Ciutats Defensores de Drets Humans és un projecte organitzat conjuntament pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, amb la participació de l’Institut Internacional Català per la Pau, Casa Amèrica de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Visiteu el web i el blog del projecte per més informació:
http://ciutatsdretshumans.cat
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
22/08/2018
Lloc de treball: Dispositiu d’Acollida de CEAR a Barcelona
Descripció de l’entitat:
La Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) és una organització no governamental fundada el 1979, d’acció voluntària i humanitària, independent i plural. El nostre objectiu és el de treballar al costat de la ciutadania per la defensa del dret d’asil. La nostra missió és defensar i promoure els drets humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, apàtrides i migrants vulnerables amb necessitat de protecció internacional.
Funcions principals
Requisits imprescindibles:
Es valorarà:
S’ofereix:
Requisits per a la presentació de candidatures:
Termini de presentació de candidatures fins el 03 de setembre de 2018
Enviar currículum vitae i carta de motivació a l’adreça de correu: seleccion.cearcatalunya@cear.es indicant en l’assumpte del missatge la referència: Técnico Integración Social Acogida – Barcelona – 030/491029/264.
Es mantindrà la confidencialitat en tot el procés. En cas de no rebre resposta a la teva candidatura en un termini de 10 dies des de la data límit de recepció de currículums, la mateixa s’entendrà descartada.
Lloc de treball: Delegació de CEAR a Barcelona
Descripció de l’entitat:
La Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) és una organització no governamental fundada el 1979, d’acció voluntària i humanitària, independent i plural. El nostre objectiu és el de treballar al costat de la ciutadania per la defensa del dret d’asil. La nostra missió és defensar i promoure els drets humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, apàtrides i migrants vulnerables amb necessitat de protecció internacional.
Objectius del lloc de feina
Gestió del centre d’acollida per a sol·licitants de protecció internacional ubicat a Barcelona. Atenció social al col·lectiu d’actuació de l’entitat, amb dependència directa a la Cap d’Acollida a Catalunya.
Funcions principals
Requisits imprescindibles:
Es valorarà:
S’ofereix:
Requisits per a la presentació de candidatures:
Termini de presentació de candidatures fins el 03 de setembre de 2018
Enviar currículum vitae i carta de motivació a l’adreça de correu: seleccion.cearcatalunya@cear.es indicant en l’assumpte del missatge la referència: TS Centro de Acogida – Barcelona 030/491029/643.
Es mantindrà la confidencialitat en tot el procés. En cas de no rebre resposta a la teva candidatura en un termini de 10 dies des de la data límit de recepció de currículums, la mateixa s’entendrà descartada.
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
27/07/2018
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024
10/07/2018
26/04/2024
24/04/2024
10/04/2024