Tornar enrere

Persones trans refugiades: Benvingudes a quedar-se?

Coincidint amb el Dia de la memòria trans volem recuperar les conclusions que vam extreure de la jornada sobre asil de persones trans que vam fer el 24 de novembre de 2016 amb ACATHI i Món-3. L’acte va ser presentat per un representant de CCAR, que va ser acompanyat per una representant d’ACATHI i el testimoniatge d’una dona trans sol·licitant d’asil.
A continuació, podeu trobar l’enllaç on accedir al text amb les conclusions de la jornada en castellà, català i anglés:
Persones Trans Refugiades: Benvingudes a Quedar-se? Conclusions
Tornar enrere

L'estat espanyol exigirà visat de trànsit aeroportuari a palestins procedents del Líban

L’estat espanyol requerirà a partir l’1 de novembre de 2018 un visat de trànsit aeroportuari (ATV per les seves sigles en anglès) a persones palestines al Líban sota mandat de la UNRWA, requisit que els impossibilitarà accedir a un lloc fronterer en aeroports espanyols en què puguin formalitzar la seva sol·licitud d’asil.

Aquesta mesura suposa una greu contradicció ja que les autoritats espanyoles vénen reconeixent de manera efectiva la condició de persona refugiada a sol·licitants d’aquesta nacionalitat. Espanya es convertirà d’aquesta manera en el tercer país de l’espai Schengen a exigir aquest visat a aquestes persones, després de França i República Txeca. Precisament, els únics dos països de la UE que el superen en el nombre de tercers estats als quals imposen aquest visat.
Aquesta mesura afectarà més de mig milió de persones palestines registrades al Líban, de les quals més de la meitat ja han abandonat el país, en gran part a causa de les condicions precàries en què estan obligades a viure ia les freqüents violacions dels seus drets . Líban no ha signat la Convenció de Ginebra de 1951 ni el Protocol sobre l’Estatut dels Refugiats de 1967, de manera que no garanteix la protecció conforme al dret internacional.
Palestina va ser el cinquè país d’origen de les persones que van sol·licitar asil l’any passat a Espanya, amb un total de 1.165 sol·licituds, a les quals cal sumar més de 1.500 en els nou primers mesos de 2018. Històricament es tracta d’una de les principals nacionalitats de les persones que busquen refugi i una de les que més concessió d’estatuts de refugiat i protecció subsidiària rep a casa nostra.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat – CEAR lamenta que el Govern espanyol se sumi a una política que dificulta les vies d’arribada legals i segures per a un col·lectiu que és mereixedor de protecció internacional i que així reconeix el Govern espanyol. Amb aquest fet, igual que el 2011 es va fer amb les persones d’origen sirià imposant el visat de trànsit per arribar al nostre país, es torna a posar un obstacle més a l’accés al dret d’asil.

Tornar enrere

Oferta de feina: Tècnic d'inclusió sociolaboral

Lloc
Barcelona però donant servei a tota la província de Barcelona. Principalment al Vallès i al Baix Llobregat.
 
Descripció de l’entitat:
 
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, i assumim també la defensa dels drets de les persones immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Ens qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.
           
Funcions del lloc:

  • Disseny i execució d’Itineraris individualitzats d’inserció sociolaboral.
  • Disseny i execució d’accions performatives i formatives que permetin millorar l’ocupabilitat de les persones participants (tallers de recerca activa d’ocupació, drets laborals, etc).
  • Actualització de la guia de recursos de l’entitat, amb èmfasi en els recursos laborals.
  • Derivació dels participants a recursos laborals externs i interns.
  • Selecció de perfils professionals per a la posterior derivació a empreses.
  • Intermediació laboral.
  • Informació / orientació en creació d’empreses.
  • Valoració, gestió, seguiment i justificació de beques a la formació i al transport vinculades al projecte.
  • Mecanització de dades a la base de dades interna i bases específiques.
  • Elaboració d’informes, memòries i documentació per a la correcta justificació del projecte.
  • Participació en fòrums, actes i jornades vinculades als objectius del lloc ocupat i de l’organització.
  • Altres funcions en dependència directa de la responsable de programes d’atenció complementaris i de la coordinació territorial.

                                                                      
Experiència i formació

  • Formació acreditada preferentment en Treball Social o Relacions Laborals.
  • Experiència i / o formació en projectes d’integració sociolaboral amb col·lectius en situació o risc d’exclusió, preferentment amb persones migrades i refugiades.
  • Experiència en el disseny i execució d’accions grupals per promoure l’ocupabilitat.
  • Coneixement d’idiomes (anglès i / o francès principalment).

 
Es valorarà

  • Coneixement de les organitzacions del tercer sector, preferiblement relacionades amb la migració i el refugi.
  • Coneixement de la situació del mercat laboral i idees innovadores per fomentar l’ocupabilitat.
  • Coneixements d’informàtica, a nivell avançat.
  • Capacitat resolutiva, d’organització i planificació.
  • Alta motivació per al treball en Drets Humans i identificació amb la missió, visió i valors de CCAR

 
S’ofereix

  • Incorporació a partir del 5 de novembre
  • Jornada completa en horari de tarda
  • Remuneració segons taules salarials de l’organització

 
Procediment d’enviament de candidatures
Les persones interessades hauran d’enviar el seu CV i carta de motivació a l’adreça de correu: ccar@ccar-cear.org, indicant clarament en l’assumpte del missatge la Referència:
Inserció sociolaboral.
 
S’acceptaran candidatures fins el pròxim 21 d’octubre.
 
Donat l’important nombre de candidatures que vam rebre habitualment, només es donarà resposta a aquelles persones pre seleccionades per participar en el procés de selecció.

Tornar enrere

Oferta de feina: Tècnic/a de mentoria – Reus

Descripció del lloc
 
Tècnic/a de Mentoria
 
Lloc de treball
 
Reus, amb desplaçaments
 
Descripció de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat
 
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa el dret d’asil i els drets de les persones refugiades, i assumim també la defensa dels drets de les persones immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Ens qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.
 
Objectiu del lloc
 
En el marc del programa de mentoria a persones refugiades i sol·licitants d’asil a Catalunya del Programa Català de Refugi, implementar el seguiment tècnic dels grups d’acollida de persones refugiades en el marc del Programa Català de Refugi. Aquest seguiment consisteix en tres actuacions principals: gestió dels emparellaments entre grups de refugiats i grups d’acollida, seguiment de la relació de mentoria establerta entre grups de persones refugiades i grups d’acollida i coordinació de l’equip tècnic i rendiment de comptes d’aquest seguiment envers la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. Les tasques de seguiment tècnic es realitzaran amb els grups d’acollida que poguessin estar situats a Baix Penedès, Alt Camp, Conca de Barberà, Priorat, Tarragonès, Baix Camp, Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Segrià, Pla d’Urgell, Noguera, Urgell, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alta Ribagorça i Aran.
 
Funcions
 
Coordinar, acompanyar i dinamitzar l’acció social voluntària de les persones mentores a través de:
 
– Reunions presencials amb els mentors del grup d’acollida, facilitant eines per promoure una mentoria encaminada a l’apoderament i l’autonomia de les persones refugiades
 
– Resolució de dubtes o d’altres qüestions plantejades per part dels mentors, vetllant per a la correcta interacció entre persones mentores i refugiades i resoldre les contingències que es poguessin presentar
 
– Reunions amb els tècnics responsables dels programes d’acollida i inclusió que estiguin seguint les persones refugiades, ja siguin del programa estatal de protecció internacional o siguin altres com, per exemple, els que es puguin establir des dels ens locals o la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya.
 
– Registre i transmissió de les informacions rellevants relatives a la relació de mentoria i elaboració d’informes de seguiment que incloguin la proposta, si escau, de continuïtat de la relació.
 
-Actualitzar, gestionar i mantenir eines de comunicació, gestió i formació de les persones mentores.
 
 
-Col·laborar amb el tècnic de voluntariat de CEAR a Catalunya per desenvolupar estratègies conjuntes i facilitar la inclusió i interacció entre les persones que participen en el programa de mentoria i el voluntariat de l’entitat.
 
-Promoure la implicació de les persones mentores en la defensa dels drets humans, i del dret d’asil en particular.
 
 
Requisits
 

  • Titulació (de manera preferent): llicenciatura o grau en Antropologia Social i Cultural, Pedagogia, Sociologia o Treball Social, tècnics superiors en Integració Social o en Animació Sociocultural i Turística.
  • Experiència professional directament vinculada al món educatiu o associatiu, preferentment en el camp de la formació no reglada, del disseny de projectes d’intervenció social i comunitària i, de manera preferent, en projectes de mentoria social o de gestió de l’atenció a persones refugiades.
  • Pràctica en l’ús d’aplicacions informàtiques i navegació per Internet.
  • Amabilitat i fluïdesa verbal
  • Flexibilitat d’adaptació a l’interlocutori amplis coneixement de les comunicacions interculturals.
  • Capacitat d’escolta activa i síntesi de la comunicació.
  • Habilitats de comunicació i de dinàmica de grup
  • Àmplia pràctica en l’ús d’aplicacions informàtiques i navegació per Internet.
  • Català, Castellà i Anglès (nivell equivalent a B2)

 
 
Es valorarà
 

  • Coneixement dels recursos socials i laborals de Catalunya
  • Capacitat resolutiva, propositiva i gran capacitat de treball amb autonomia.
  • Referències professionals de llocs similars.

 
 
Oferim:
 

  • Incorporació immediata
  • Contracte fins 31/12/18, amb possibilitats de renovació en funció de la licitació
  • Jornada completa en horari de tarda
  • Remuneració segons les taules salarials de l’entitat.

 
 
Presentació de candidatures enviant el CV abans del 15/10/2018 a: ccar@ccar-cear.org
Referència de l’assumpte al missatge: Tècnic de mentoria – Reus
 
En cas de no rebre resposta en un termini de 10 dies, la mateixa s’entendrà com a desestimada.
 

Tornar enrere

Què va passar amb els compromisos d'acollida de refugiats?

Fa tres anys els líders europeus acordaven una resposta comuna per a traslladar en un termini màxim de dos anys a 160.000 persones que estaven arribant a Grècia i Itàlia a la recerca d’una vida digna. Tot i que aquests compromisos d’acollida de refugiats eren d’obligat compliment, un any més tard del final del termini ni tan sols van complir amb la tercera part.


Els líders europeus celebren l’enèsima cimera per donar una resposta a la mal anomenada ‘crisi dels refugiats’, amb el soroll de fons de les manifestacions que s’havien succeït en les principals ciutats europees després de la icònica i desoladora foto del petit Aylan estirat en una platja turca. Després de la trobada, encaixades de mans i somriures forçats per haver arribat a uns compromisos d’acollida de refugiats per reubicar en dos anys a 160.000 que en aquells dies estaven arribant majoritàriament a costes gregues i en menor mesura a Itàlia. Tot just dos mesos abans s’havien compromès a traslladar a una tercera part (40.000).
Uns compromisos d’acollida de refugiats que només suposaven posar un petit pegat a una odissea que va acabar aquest any amb més d’un milió de persones buscant refugi a Europa, principalment a Alemanya. No obstant això, tres anys després -un any des de la fi de termini- sabem que ni tan sols van ser capaços de complir ni amb la ridícula tercera part a la qual es van comprometre inicialment: menys del 22% en el conjunt de la UE, menys del 9 % en el cas d’Espanya. I això que durant aquests tres anys s’han succeït notícies pràcticament diàries de naufragis, moltes amb nous Aylanes. i les imatges de camps en sòl europeu han donat la volta al món, a causa de les condicions infrahumanes en què es trobaven milers de persones que esperaven en va a ser traslladades a un lloc segur i digne on se’ls garantissin els seus drets.
Si comptem les persones reassentades des de tercers països no europeus, la proporció millora lleugerament, tot i que sense acostar-se ni tan sols a la meitat del compliment dels compromisos d’acollida de refugiats: 35% de mitjana europea, enfront del 16% d’Espanya, que va trigar més de dos mesos a efectuar el primer trasllat i finalment només va ser capaç de reubicar / reassentar 2.792 persones de les 17.337 a les quals s’havia compromès en l’esmentada cimera. Un clamorós incompliment que va provocar fins i tot la condemna del Tribunal Suprem. No obstant això, hi va haver països com els de l’anomenat grup de Visegrad (Polònia, Hongria, República Txeca i Eslovàquia) que pràcticament no van moure un dit per acollir a cap persona i van fer tot el possible per boicotejar aquests acords d’obligat compliment.
La manca de sancions va provocar que l’orgull d’incomplir corregués com la pólvora pels països de l’Est fins a contagiar a la resta del continent. En el seu lloc, la Comissió Europea es va dedicar a construir un gran ‘Mur de Mentides‘ per intentar justificar l’injustificable, com que no hi havia persones refugiades reubicables, perquè aplicaven un criteri de nacionalitat discriminatori contrari als principis fonamentals del dret d’asil. Persones d’origen afganès, iraquià, iranià i moltes africanes van quedar des del primer moment excloses d’aquests compromisos, ja que les autoritats europees van considerar que en els seus països no corrien perill. També van quedar atrapades qui fugien per la seva orientació sexual o identitat de gènere o altres motius de persecució que no es valoraven de manera individualitzada. I les que van arribar a les illes gregues a partir d’abril de 2016, després de la signatura de l’acord il·legal entre la UE-Turquia.
Mentrestant, el sistema d’asil grec ha seguit col·lapsat i s’ha convertit en una ratera inhumana per a més de 60.000 persones atrapades en aquest país, de les quals més de 17.000 persones es troben durant mesos (de vegades fins i tot anys) amuntegades en els centres de recepció de les illes gregues, triplicant la seva capacitat total de 6.000 places. No menys preocupant és la situació a Itàlia on, segons denuncien organitzacions com Metges Sense Fronteres, “més de 10.000 persones malviuen exclosos sense atenció sanitària, menjar, aigua ni refugi”.
A finals de l’any passat, la Comissió Europea va semblar posar fi a les fallides reubicacions amb una nova quota d’acollida de 50.000 places que serien assignades a cada país voluntàriament mitjançant el reassentament. Entre tots els països europeus només van arribar a oferir 39.758 places (2.250 en el cas d’Espanya). No obstant això, fins ara no hi ha confirmació oficial que s’estigui efectuant cap trasllat dins d’aquest nou pla.
Actualment se segueixen repetint les cimeres sobre migració, però ja pràcticament ningú esmenta aquells compromisos d’acollida de refugiats l’incompliment ha deixat a la cuneta a milers de persones. Les úniques reubicacions són aquelles que es fan ‘en calent’ davant el tancament de ports d’Itàlia i Malta als vaixells de rescat de les organitzacions que pràcticament s’han vist obligades a desaparèixer de la Mediterrània Central. Tampoc es parla de vies legals i segures perquè no es vegin condemnades a recórrer a traficants per poder arribar a un lloc on puguin sol·licitar asil. L’única cosa en el que semblen posar-se d’acord és en tractar d’allunyar el màxim possible a les persones migrants i refugiades de les seves fronteres, encara que això suposi finançar a països com Turquia, el Marroc, Líbia, Egipte o qualsevol altre que es presti a frenar les arribades, encara que això suposi posar en risc drets humans i vides.

Tornar enrere

Torna Ciutats Defensores del Drets Humans: 8 reconeguts activitats a 15 municipis catalans

 
 

  • De l’1 a l’11 d’octubre els activistes de drets humans participaran en un seguit d’activitats a Barberà del Vallès, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Viladecans en el marc del projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans.
  • També seran rebuts al Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, i la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament.
  • El dilluns 1 d’octubre tindrà lloc una trobada dels defensors/es amb mitjans a la Diputació de Barcelona.

 
De l’1 a l’11 d’octubre vuit activistes de drets humans, procedents de Palestina, Egipte, Guinea Equatorial, Hondures, Mèxic, Estats Units, Birmània i Espanya, visitaran quinze municipis catalans per donar a conèixer la tasca que realitzen als seus llocs d’origen i per conscienciar la ciutadania sobre la importància de la defensa dels drets humans i el suport internacional a les seves lluites.
 
La visita s’emmarca en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans que des del 2013  organitzen diferents municipis catalans i que consisteix en nombroses activitats de sensibilització sobre el paper dels defensors/es de drets humans, persones que posen en risc la seva seguretat i la seva llibertat per denunciar vulneracions de drets.
 
La delegació està composta per:
 

  • Ahmed Ali, fotoperiodista egipci refugiat a Espanya. Després d’implicar-se en el Moviment 6 d’abril i de treballar per la Comissió Egípcia de Drets i Llibertats, va ser detingut el 2014. El 2015 va ser condemnat a 25 anys de presó, però va aconseguir fugir del país i sol·licitar asil a l’estat espanyol.

 

  • Janahuy Paredes, activista mexicana contra les desaparicions forçades. Després que el seu pare fos desaparegut, fundà l’organització Comité de Familiares de Personas Detenidas Desaparecidas en México (Cofaddem- Alzando Voces), que lluita per la memòria, veritat i justícia per a les víctimes de desaparicions forçades.

 

  • Manal Tamimi, activista palestina contra l’ocupació israeliana i membre del Comitè de Coordinació de la Lluita Popular (PSCC) als territoris ocupats. Ha estat detinguda i ferida diversos cops, repressió també viscuda per altres membres de la seva família, com l’adolescent Ahed Tamimi, recentment alliberada.

 

  • Margarita Pineda, defensora lenca del mediambient i dels drets de les minories ètniques i nacionals a Hondures. Fundadora del Moviment Indígena Lenca Independent de La Paz (MILPAH), que denuncia la manca de consultes prèvies, lliures i informades sobre projectes miners i hidroelèctrics que afecten el territori.

 

  • Marisa Franco, activista pels drets de les persones migrants i contra les deportacions als EE.UU. Ha format part de diverses campanyes per reclamar el respecte als drets civils, econòmics, socials i laborals, com #Not1MoreDeportation. Directora de Mijente, col·lectiu “pro-black, pro-woman, pro-queer, pro-poor”.

 

  • Ramón Esono, caricaturista equatoguineà compromès amb la denúncia de les vulneracions dels drets humans al seu país. El 2017 va ser detingut i empresonat, però finalment alliberat per la manca de proves i per la forta pressió internacional. Ha rebut guardons com el Premi al Coratge 2017 de Cartoonists Rights Network.

 

  • Spitou Mendy, defensor senegalès dels drets laborals de les persones migrants treballadores del camp a Andalusia. Portaveu del Sindicat d’Obrers del Camp – Sindicat Andalús de Treballadors (SOC-SAT) del 2006 a 2017.

 

  • Tun Khin, defensor dels drets de la població rohingya de Myanmar. Ell mateix és rohingya exiliat al Regne Unit, on presideix la Burmese Rohingya Organisation UK per fer incidència política sobre greus violacions de drets humans als rohingyes.

 
Els vuit activistes participaran en nombroses activitats com xerrades, col·loquis i diverses trobades que s’han organitzat durant els onze dies de la seva visita a Barberà del Vallès, Castelldefels, El Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Girona, Granollers, Molins de Rei, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Terrassa i Viladecans. A més a més, mantindran reunions institucionals amb organismes de defensa dels drets humans com el Síndic de Greuges i el Fòrum de Síndics i Defensors locals de Catalunya.
 
Els quinze municipis participants al projecte de Ciutats Defensores de Drets Humans s’han compromès en una declaració institucional a mantenir i ampliar les polítiques públiques locals de suport als defensors i defensores de drets humans a escala internacional, en un context generalitzat de pressions, amenaces i assassinats, i en l’any en què es commemora el vintè aniversari de la Declaració de Barcelona sobre Ciutats i Drets Humans (1998). Exigeixen també l’alliberament incondicional de Victoire Ingabire, Omid Kokabee, Abdulhadi Al-Khawaja i Ilham Tohti, defensors/es de Ruanda, Iran, Bahrain i Regió Autònoma Xinjiang Uigur de Xina respectivament, actualment empresonats al seus llocs d’origen i que havien estat convidats al projecte de Ciutats Defensores del Drets Humans.
 
Ciutats Defensores de Drets Humans és un projecte organitzat conjuntament pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, amb la participació de l’Institut Internacional Català per la Pau, Casa Amèrica de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el, el Fòrum de Síndics i Defensors Locals, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
 
Visiteu el web i el blog del projecte per més informació:
http://ciutatsdretshumans.cat

Tornar enrere

Ofertes de feina a CEAR a Catalunya

TÈCNIC/A INTEGRADOR/A SOCIAL AMB IDIOMES

Lloc de treball: Dispositiu d’Acollida de CEAR a Barcelona
Descripció de l’entitat:
La Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) és una organització no governamental fundada el 1979, d’acció voluntària i humanitària, independent i plural. El nostre objectiu és el de treballar al costat de la ciutadania per la defensa del dret d’asil. La nostra missió és defensar i promoure els drets humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, apàtrides i migrants vulnerables amb necessitat de protecció internacional.
 
Funcions principals

  • Atenció individual i/o grupal al col·lectiu d’atenció.
  • Programar, organitzar i avaluar les intervencions d’integració social fixades en l’itinerari integral, individual i familiar, d’intervenció sociolaboral.
  • Informació, orientació i acompanyaments, quan sigui necessari, de recursos socials i laborals.
  • Coordinació amb l’equip d’intervenció sociolaboral i amb cada professional referent dels casos.
  • Instruir les persones beneficiàries de l’entitat amb les habilitats bàsiques necessàries per a la seva autonomia personal i social, donar suport a l’organització de les seves activitats quotidianes i en el desenvolupament de les seves relacions socials, resoldre les contingències que es puguin presentar.
  • Supervisió de les tasques de manteniment dels dispositius d’acollida per part de les persones residents.
  • Identificació, disseny, implementació i avaluació d’activitats de foment de la convivència en els dispositius d’acollida.
  • Resolució de conflictes i mediació intercultural.
  • Suport en la interpretació i puntualment, en la traducció de documents a l’equip tècnic.
  • Realització d’assemblees setmanals per tractar temes comuns i/o relacionats amb la convivència.
  • Elaboració d’informes, memòries, propostes de millora i documentació necessària per a la gestió del programa.
  • Registre de dades a la base de dades interna de CEAR i en altres bases de dades depenent de la gestió dels programes que tingui assignats.
  • Participació, si fos necessari, en fòrums, actes i jornades vinculats als objectius del lloc ocupat i de l’organització.
  • Participar en processos d’incidència i participació social.
  • Promoure la implicació de les persones usuàries en la defensa dels seus drets humans.
  • Coordinació amb el teixit social i els serveis socials normalitzats.
  • Oferir un servei de qualitat orientat a la consecució d’objectius.
  • Suport a l’equip d’intervenció en totes les tasques que puguin sorgir com a exercici del treball diari.

 
Requisits imprescindibles:

  • Formació professional de grau superior en integració social.
  • Experiència en immigració/ asil i/o amb col·lectius en risc d’exclusió social.
  • Experiència i coneixement de treball amb grups (tallers, activitats grupals …).
  • Idiomes: anglès i / o francès.
  • Alta motivació per al treball amb persones migrants i una identificació amb els objectius de CEAR.
  • Coneixement dels recursos socials de la ciutat.
  • Capacitat resolutiva, propositiva i capacitat de treball amb autonomia.
  • Habilitats en la resolució de conflictes
  • Capacitat de treball en equip en ambients interculturals.
  • Habilitats socials i empatia.
  • Flexibilitat horària
  • Alta motivació per al treball en Drets Humans i una identificació amb els objectius de CEAR.
  • Maneig d’eines incloses en el paquet office i maneig bàsic de programes informàtics.

 
Es valorarà:

  • Coneixement i experiència de treball a CEAR.
  • Coneixements d’altres idiomes (rus, àrab, urdú, farsi, pashtum, …)
  • Experiència associativa.
  • Referències professionals de llocs similars.

 
S’ofereix:

  • Incorporació immediata.
  • Jornada completa.
  • Remuneració i horari: segons taules salarials i Conveni de CEAR.
  • Lloc de treball: Barcelona.

 
Requisits per a la presentació de candidatures:
Termini de presentació de candidatures fins el 03 de setembre de 2018
Enviar currículum vitae i carta de motivació a l’adreça de correu: seleccion.cearcatalunya@cear.es indicant en l’assumpte del missatge la referència: Técnico Integración Social Acogida – Barcelona – 030/491029/264.
Es mantindrà la confidencialitat en tot el procés. En cas de no rebre resposta a la teva candidatura en un termini de 10 dies des de la data límit de recepció de currículums, la mateixa s’entendrà descartada.
 

TÈCNIC/A SOCIAL CENTRE D’ACOLLIDA BARCELONA

Lloc de treball: Delegació de CEAR a Barcelona
Descripció de l’entitat:
La Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) és una organització no governamental fundada el 1979, d’acció voluntària i humanitària, independent i plural. El nostre objectiu és el de treballar al costat de la ciutadania per la defensa del dret d’asil. La nostra missió és defensar i promoure els drets humans i el desenvolupament integral de les persones refugiades, apàtrides i migrants vulnerables amb necessitat de protecció internacional.
 
Objectius del lloc de feina
Gestió del centre d’acollida per a sol·licitants de protecció internacional ubicat a Barcelona. Atenció social al col·lectiu d’actuació de l’entitat, amb dependència directa a la Cap d’Acollida a Catalunya.
 
Funcions principals

  • Atenció individual i/o grupal a les persones usuàries.
  • Acollida, planificació, elaboració i seguiment d’Itineraris Integrals individuals i familiars d’Intervenció Socio-laboral.
  • Informar i orientar sobre els recursos socials, jurídics, formatius, administratius i lúdics.
  • Avaluació permanent de compromisos adquirits en els itineraris d’intervenció i reajustament dels mateixos.
  • Elaboració d’Informes Socials.
  • Valoració, gestió, seguiment i justificació de prestacions econòmiques.
  • Elaboració d’informes, memòries, propostes de millora i documentació necessària per a la gestió del Programa.
  • Registre de dades a la base de dades interna de CEAR i qualsevol altra base de dades dependent de la gestió dels programes que tingui assignats.
  • Vetllar per les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situació de necessitat i realitzar l’avaluació.
  • Acollida, tutorització, seguiment i avaluació del personal voluntari i/o en pràctiques.
  • Vetllar per la bona convivència en els dispositius d’acollida així com pel seu correcte manteniment.
  • Coordinació dels Serveis interns i externs que intervenen en els processos d’integració social de les persones residents en els pisos.
  • Participar en reunions ideològiques, estratègiques i operatives de l’equip i de l’entitat
  • Participar en processos d’incidència i participació social.
  • Promoure la implicació de les persones usuàries en la defensa dels seus drets.
  • Coordinació amb el teixit social comunitari i els Serveis socials normalitzats.
  • Oferir un servei de qualitat orientat a la consecució d’objectius.

  
Requisits imprescindibles:

  • Diplomatura/Grau en Treball Social i estar col·legiat/a.
  • Coneixement dels recursos socials, formatius, laborals i teixit associatiu de la ciutat de Barcelona.
  • Coneixement d’idiomes: imprescindible català, francès i/o anglès.
  • Capacitat resolutiva, propositiva i gran capacitat de treball amb autonomia.
  • Capacitat de treball sota pressió i orientació a l’assoliment d’objectius.
  • Habilitats en la resolució de conflictes.
  • Capacitat de gestió, organització, planificació i priorització de tasques.
  • Capacitat de treball en equip en ambients interculturals.
  • Habilitats socials, empatia.
  • Alta motivació per al Treball de Drets Humans i una identificació amb els objectius de CEAR.
  • Flexibilitat horària.

 
Es valorarà:

  • Coneixement i experiència de treball a CEAR.
  • Coneixement d’altres idiomes a més dels requerits.
  • Experiència en intervenció social en l’àmbit relacionat amb el col·lectiu migrant i/o refugiats.
  • Formació especialitzada en algun àmbit relacionat amb la protecció internacional i les migracions.
  • Experiència en la gestió de recursos residencials per a persones en risc d’exclusió social.
  • Experiència associativa.
  • Referències professionals de llocs similars.

 
S’ofereix:

  • Jornada completa.
  • Remuneració i horari: segons taules salarials i Conveni de CEAR.
  • Lloc de treball: Barcelona.

 
Requisits per a la presentació de candidatures:
Termini de presentació de candidatures fins el 03 de setembre de 2018
Enviar currículum vitae i carta de motivació a l’adreça de correu: seleccion.cearcatalunya@cear.es indicant en l’assumpte del missatge la referència: TS Centro de Acogida – Barcelona 030/491029/643.
Es mantindrà la confidencialitat en tot el procés. En cas de no rebre resposta a la teva candidatura en un termini de 10 dies des de la data límit de recepció de currículums, la mateixa s’entendrà descartada.

Tornar enrere

Vuit claus per entendre el que està passant en les costes espanyoles


Oferim algunes claus per ajudar a entendre què està passant en les costes espanyoles:
1. L’Estat espanyol s’ha convertit, des del passat mes de juny, en la principal ruta de persones migrants i refugiades per mar a Europa, amb més de 20.000 arribades enguany. No obstant, això es deu en gran manera al fet que el nombre d’entrades a Itàlia i Grècia ha descendit notablement.
2. Actualment, aquest any les arribades a l’Estat espanyol suposen prop del 40% del total de la UE, les quals s’ha reduït a més de la meitat en comparació de l’any passat, passant de 102.800 a 54.500 en el mateix període de l’any, segons dades d’ACNUR.
3. La política de tancament de ports dels governs d’Itàlia i Malta, que incompleixen així les seves obligacions d’auxili en el mar, i els continus obstacles als vaixells de rescat en el Mediterrani central està provocant que les persones busquin rutes alternatives per posar fora de perill les seves vides.
4. Les revoltes en el Rif així com l’ús de les migracions com a element de pressió en les negociacions entre el Marroc amb L’Estat espanyol i la UE podrien estar afavorint una relaxació en les mesures de control migratori marroquí.
5. Des d’Europa s’estan posant cada vegada més obstacles per a l’arribada de les persones migrants i refugiades mitjançant la signatura d’acords amb països com Turquia o Líbia, basats en l’externalització de fronteres, països on no es respecten els drets humans i està obligant a les persones que fugen a buscar noves vies d’accés a Europa.
6. Com a conseqüència d’aquestes polítiques, s’ha triplicat el percentatge de morts per arribades en el Mediterrani Central, ja que aquest any han mort 6 de cada 100 persones que ho intenten. Això fa que molts triïn la ruta entre l’Estat espanyol i el Marroc, a pesar que ja haurien perdut la vida més de 300 persones, més que totes les registrades durant l’any passat. En aquest sentit, no hi ha cap “efecte crida”, sinó un “efecte fugida davant el risc de mort”.
7. L’Estat espanyol té capacitat per assumir l’acollida d’aquestes persones i lamenta que moltes vegades es propagui una sensació d’alarma injustificada. Per a això, és més necessari que mai un pla d’acció i un protocol unificat coordinat entre els diferents actors perquè no es vulnerin els drets de les persones que arribin al nostre país.
8. La frontera espanyola, igual que la italiana i la grega, són en definitiva la frontera sud de la Unió Europea, per la qual cosa les mesures que s’adoptin com a resposta a aquesta situació són una responsabilitat del conjunt de la UE.
Tornar enrere

Presentació de CAMINS en el marc de la 8ª Polifacètica Antiracista

Un equip d’observadores de drets humans, format per representants de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), Fotomovimiento i de SOS Racisme Catalunya, hem viatjat recentment a la frontera entre Itàlia i França (Ventimiglia) per observar les vulneracions de drets i discriminacions racistes que es poguessin donar.
8ª Polifacètica Antiracista
Destinarem la propera Polifa a compartir la seva experiència, que ens expliquin què van observar, quina és la situació i debatre sobre quin pot ser el nostre paper.
El viatge a frontera entra dins del projecte CAMINS, que realitzem la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) i SOS Racisme, i que ens ha portat anteriorment a Frontera Sud i a Bulgària.
Us esperem a totes i tots per acomiadar-nos abans de l’estiu amb un bon bany de reflexió i drets humans.
Enllaços amb informació:
– “Bulgària, als llimbs de la Unió Europea”: www.sosracisme.org/old/portada/bulgaria-als-llimbs-de-la-unio-europea
– “Frontera Sud, territori sense llei”: http://www.sosracisme.org/old/portada/frontera-sud-territori-sense-llei
 


*La Polifacètica Antiracista és un espai obert de trobada que té com a objectiu afavorir el coneixement entre les persones activistes, fomentar la participació de persones que vulguin incorporar-se a la lluita, conèixer i unificar el discurs de SOS Racisme. L’organització i dinamització d’aquestes trobades va a càrrec, de manera rotativa, dels diferents grups de treball de SOS. Se celebren cada mes en un indret diferent, sempre vinculat a la vida associativa i als moviments socials. En aquesta ocasió, està organitzada pel Consell de l’entitat.