La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.
Objectiu del lloc de treball
Sota la supervisió de la Coordinació d’atenció a les persones, i en el marc del projecte TENDEROL a la ciutat de Sabadell, vetllar per la realització dels itineraris individuals d’inserció sociolaboral dels i les participants del projecte, realitzar tallers i activitats grupals i vetllar per la bona convivència en el marc del recurs residencial, assoliment dels indicadors d’atenció relacionats amb l’organització de tallers, formacions i itineraris personalitzats (10 places).
Funcions
Atenció individual i/o grupal al col•lectiu d’atenció.
Programar, organitzar i avaluar les intervencions d’integració social fixades en l’itinerari integral, individual i familiar, d’intervenció sociolaboral.
Informació, orientació i acompanyament, quan sigui necessari, sobre recursos socials i laborals.
Coordinació amb l’equip d’intervenció del projecte TENDEROL.
Empoderar als i les participants del projecte per l’adquisició de les habilitats bàsiques necessàries per a la seva autonomia personal i social.
Recolzar l’organització de les seves activitats quotidianes i el desenvolupament de les seves relacions socials.
Vetllar per a la bona convivència en el marc del dispositiu residencial i resoldre les contingències que es poguessin presentar.
Elaboració d’informes, memòries, propostes de millora i documentació necessària per a la gestió del projecte.
Registre d’informació en la base de dades interna i qualsevol altra base de dades depenent de la gestió dels programes que tingui assignats.
Participació, si fos necessari, en fòrums, actes i jornades vinculades als objectius del lloc ocupat i de l’organització.
Coordinació amb el teixit social comunitari i els serveis socials normalitzats.
Oferir un servei de qualitat orientat a la consecució d’objectius.
Requisits
Formació professional de grau superior en integració social.
Experiència en la intervenció social en l’àmbit de la protecció internacional i/o les migracions.
Experiència en la resolució de conflictes i la mediació intercultural.
Coneixement de l’anglès i/o francès.
Alta motivació per al treball en Drets Humans i una identificació amb els objectius de la CCAR.
Capacitats i compromisos
Capacitat resolutiva i proactiva.
Capacitat d’anàlisi.
Capacitat relacional i de comunicació.
Capacitat de resiliència.
Capacitat de treball autònom i de priorització de tasques.
Disposició per al treball en equip.
Compromís amb els objectius de CCAR, amb la seva missió, visió i valors
Es valorarà
Formació en Gènere.
Haver format part de CCAR com a persona atesa, treballador/a o voluntari/a.
Coneixement dels recursos socials de la ciutat.
Capacitat de treball en equip en ambients interculturals.
Referències professionals de llocs similars.
Experiència associativa.
Condicions
Contracte d’obra i servei, mitja jornada
Incorporació immediata
Remuneració segons les taules salarials de l’entitat.
Lloc de treball a Sabadell
Informació requerida
Enviar el currículum vitae amb carta de motivació a ccar@ccar-cear.org amb la referència: TÉCNIC/A EN INTEGRACIÓ SOCIAL A SABADELL
El termini de presentació de candidatures finalitza el 29 de octubre
Només es contactarà amb les persones pre seleccionades.
Aquesta activitat és un projecte que va néixer amb l’objectiu d’apropar les històries i receptes que han acompanyat les persones refugiades en el seu viatge fins a Catalunya. L’Acull Un Plat amb centres cívics i casals de Barcelona, es va posar en marxa l’estiu de 2019 i, avui dia, ja compta amb diverses edicions (edició amb la col·laboració de Mercats de Barcelona).
En aquesta edició en format semipresencial l’Ahida, el Baba, el Mamadou i la Claudia cuinaran el plat tradicional corresponent al seu país d’origen, mentre ens expliquen la seva història i experiència, i com van arribar a Catalunya.
Totes les jornades es retransmetran en directe des del nostre canal de Twitch i Instagram Live.
Dimecres 13 d’octubre de 16 – 21h, Ahida prepararà un plat tradicional de Colòmbia des del Centre Cívic El Guinardó i retransmès en directe. Tingues preparada la llibreta per apuntar tots els ingredients secrets (la Yuca i l’Ají els dos primers…)
Dilluns 18 d’octubre de 16 – 21h, retransmès en directe i dut a terme des de l’Ateneu l’Harmonia, Baba prepararà un plat tradicional de Gàmbia amb el que ens lleparem els dits.
Diumenge 14 de novembre de 16 – 21h, Mamadou prepararà un plat tradicional de Guinea Conakry juntament amb Victor Galceràn des de la Casa Orlandai i retransmès en directe.
Dilluns 22 de novembre de 16 – 21h, des del Centre Cívic El Sortidor, Claudia prepararà un plat tradicional de Guatemala amb el que se’t farà la boca aigua. En format presencial i també retransmès en directe des de Twitch i Instagram Live.
Inscriu-te aquí per assistir presencialment al showcooking de Claudia al centre cívic El Sortidor
Escoltarem quatre històries molt interessants per reflexionar i cuinarem quatre plats d’allò més bons. La cuina no hi entén de fronteres. No t’ho perdis!
30 anys després del brutal assassinat de la Sònia Rescalvo a Barcelona, el primer crim trànsfob documentat a Catalunya, des de Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat volem denunciar les vulneracions de drets fonamentals i discriminació que pateixen les persones trans arreu del món.
Segons l’Observatori Transrespect, de l’any 2008 fins setembre de 2020 s’han reportat 3.664 assassinatsde persones trans a 74 països del món. Al 2020 es van reportar 350 assassinat, xifra que suposa un 6% més respecte al 2019 tal i com recull l’últim informe anual presentat per l’observatori. Brasil amb 152 assassinats seguit de Mèxic amb 57 i Estats Units amb 28 són els països amb més letals per les persones trans dels 75 països on s’han registrat assassinats. Val a dir, que les xifres es queden curtes, doncs no tots els assassinats són catalogats com a tals si no que s’amaguen sota altres tipus de violència que no permeten tenir una radiografia exacte de quants crims trànsfobs hi ha realment arreu del món.
Altres dades rellevants que exposa Transrespect són les següents:
El 98% de persones assassinades són dones trans.
De les 11 persones trans que han estat assassinades a Europa, el 50% eren persones d’origen migrant.
La major part de delictes es cometen en vies públiques.
Les persones trans pateixen violència sistemàtica, física i emocional, vulneració de drets fonamentals i una discriminació molt cruenta combinada amb unes taxes d’impunitat molt elevades. Aquestes sumades a la variable origen migrant no comunitari, porten a una doble discriminació per ser membre de la comunitat LGTBI i persones migrants o refugiades cosa que els exposa a ser objecte de més discriminació, violència i vulneracions dels seus drets.
Segons l’últim informe presentat pel Ministeri d’Interior de l’estat Espanyol: “ Evolució dels delictes d’odi a Espanya al 2019”, els delictes d’odi vinculats al racisme i la xenofòbia i a la orientació sexual i identitat de gènere van ser els segons i tercers respectivament que més es van registrar. Respecte a l’anualitat anterior, els primers van créixer un 20,9% i els segons un 8,6%. Cal destacar que Catalunya té la taxa de delictes d’odi més elevada de l’estat Espanyol; D’un total de 514 delictes denunciats a Catalunya, 101 són per orientació sexual i identitat de gènere i 119 per racisme i xenofòbia. No obstant, no tenim dades desagregades de quants han estat a persones transgènere.
És rellevant destacar que només 81 països del món protegeixen contra la discriminació laboral per orientació sexual, que només 48 imposen sancions severes pels delictes d’odi i que tan sols 45 que castiguen els actes que inciten a l’odi,a la discriminació o a la violència. Entre aquests s’hi troba l’estat Espanyol encara que les dades demostren que no ho fa de manera efectiva.
Més enllà de les normatives i contextos legals, la violència transfòbica i la discriminació en totes les esferes són una constant.
La Federació Estatal de Lesbianes Gais Transexuals i Bisexuals- FELGTB- apunta que el col·lectiu trans segueix estan infrarepresentat en les xifres documentades de delictes i que no es correspon a les evidències que deixen palès que les persones trans i especialment les dones trans, són les que més s’exposen a tot tipus de discriminacions i violència.
En aquest sentit, el 80% de les dones trans queden excloses del mercat laboral i les que ho aconsegueixen és a través treballs precaris, amb molt poca visibilitat tot i que estiguin formades cosa que contribueix a generar estereotips. Moltes d’elles reben contínuament ofertes per exercir la prostitució o aquesta esdevé el seu únic camí. La intersecció de múltiples factors agreuja aquesta discriminació i tal i com apunta Metges del món a Catalunya, les persones trans d’origen estranger que han començat processos d’hormonació més tard o que han estat interromputs ho tenen molt més difícil per accedir al mercat laboral que aquelles que ho han fet de més joves.
L’accés al mercat de treball del que depèn la independència econòmica és un factor de gran rellevància per tal d’evitar la pobresa i el sensellarisme.
Les persones trans que busquen protecció internacional fugen de contextos molt diversos però que tenen uns patrons comuns; la violència, l’hostigament, la persecució i la discriminació per part d’actors estatals però també de la societat civil.
En aquest sentit, cap zona geogràfica del món és aliena a aquesta situació, a Europa hi segueix havent molta variat quant el reconeixement dels drets de les persones trans. És un continent amb dues realitats per a les persones del col·lectiu LGTBI i especialment per les persones trans: la de l’est i l’oest.
Els darrers anys França, Itàlia i Noruega han avançat en la garantia dels drets de les persones trans fent que no sigui necessària l’esterilització per poder realitzar el canvi en el registre. Mentre que a Hongria i Bulgària han adoptat mesures fortament restrictives que han paralitzat el procés de registre de canvi d’identitat gènere.
Al continent africà, segons l’últim informe presentat per ILGA- 2020- és un dels espais geogràfics més discriminatoris per les persones trans i de gènere divers. Les lleis penals persecutòries de molts estats africans impliquen que a les persones trans se les detingui constantment per qui són i pateixin tot tipus d’abusos i maltractament per part d’autoritats policials.
Països com Gàmbia, Malawi, Nigèria i Sudan del Sud criminalitzen de forma directa les persones trans ja que les lleis estatals es fonamenten en la idea que el gènere és fix i binari. En països com Zambia, Burundi i Kenia la discriminació no és directe sinó a través d’altres requisis legals acusant-les de falsificació d’identitat i frau. Cal destacar, que la persecució i l’hostigament per part de la societat civil és una constant.
A Àsia- Occidental, Central, Meridional i Oriental- la situació no és menys greu ja que tot i que al 2017 hi va haver certs avenços en països com Pakistan, Nepal, Vietnam i Kirguizistan, s’ha experimentat un gran retrocés i estancament. A Turkmenistan i Uzbekistan s’empresona a les persones trans que volen canviar el seu nom en el registre civil.
A Índia i Nepal els drets de les persones trans s’han limitat de forma greu; el reconeixement legal del gènere només es dona en el cas d’una transició total. A Japó, la Cort Suprema va dictaminar la necessitat de que es practiqués prèviament esterilització.
Altres exemples són Iràn, Kuwait i Liban on la violència física i sexual contra les persones trans es practica de forma sistèmica tant per part dels cossos policials com de la societat civil i no existeix el reconeixement legal real i efectiu cap a les persones transgènere.
A Amèrica Llatina i al Carib les persones transsexuals es troben moltes traves legals i tot i que gaudeixen de cert reconeixement en els ordenaments jurídics, les persecucions i la manca de protecció real i efectiva des seus drets són una realitat a tot el continent.
La majoria d’estats de l’Amèrica Central no protegeixen a les persones trans dels abusos i agressions que pateixen. Com queda palès per les xifres és el continent amb més assassinats de persones trans del món. Només Brasil i Mèxic sumen 209 assassinats al 2020.
Davant d’aquesta situació de vulneracions de drets fonamentals, violència i persecució, des de CCAR demanem;
Establir vies segures i legals per a les persones amb necessitat de protecció internacional tals com:
La possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats de l’Estat espanyol i dels EEMM de la UE.
Visats humanitaris
Enfortir les polítiques de reassentament de persones refugiades
Durant les restriccions de la Covid-19 establir mecanismes en frontera que permetin a les persones amb necessitat de Protecció Internacional accedir a territori d’asil.
Elaborar per part de la OAR una guia pública sobre la valoració de la credibilitat de les sol·licituds de protecció internacional per motius OSIG que compti amb les recomanacions i bones pràctiques aportades per l’ACNUR, entitats especialitzades d’asil i diversitat sexual.
Tenir en compte en l’anàlisi del COI no només la situació legislativa sinó també la discriminació exercida per la societat i altres agents no estatals. Que siguin inclosos com elements de valoració de la sol·licitud.
Acabar amb les traves administratives que impedeixen a les persones trans sol.licitants d’asil i refugiades canviar el seu nom pel de la seva identitat sentida, sense haver-ho de fer prèviament en els registres del seu país d’origen cosa que o bé no es possible o els exposaria a una situació de perill ja que per aquest motiu han fugit.
Formació als diferents agents que participen en el procediment d’asil en diversitat de contexts culturals de les persones sol·licitants de protecció internacional als diferents agents a fi d’evitar judicis euro cèntrics sobre el relat, formes d’expressar-se, descripció dels fets…
Tenir en compte la situació psicoemocional de les persones sol·licitants d’asil en tot el procediment d’asil, especialment en l’entrevista i en la narració del relat.
Que el fet que la persona no s’auto identifiqui com a membre del col.lectiu LGBTI, no impliqui que el seu relat de persecució no sigui creïble.
Millorar els espais on es realitzen les entrevistes d’asil: que garanteixin la intimitat i confidencialitat necessària així com siguin identificats com espais segurs per les persones trans.
Duració del curs: del 15 d’octubre al 15 de novembre de 2021 Hores lectives: 30h
El Relator especial de les Nacions Unides sobre la Situació dels Defensors i Defensores de Drets Humans en la seva visita a Hondures alertava del ràpid deteriorament dels drets ambientals conjuntament amb una corrupció generalitzada i un augment de la violència sense precedents. Això ha fet oscil·lar la primera línia d’acció de les persones defensores de drets humans cap a les lluites ambientals i de defensa del territori: aquestes pateixen una violència àmpliament documentada per observadors internacionals i són, malauradament, les darreres línies de defensa del medi ambient. Les estadístiques sobre violència exercida de manera programada i sistemàtica a defensores de drets humans i ambientals, sobretot dones i indígenes, contrasta amb la lluita que porten a terme en la defensa de la terra, moltes vegades en entorns molt hostils i amb règims d’impunitat. L’activisme va estretament lligat a temes com el desplaçament forçat, la persecució, la criminalització de la protesta i la judicialització de la defensa del medi ambient però és també una de les principals formes de resistència contra l’espoli i l’extractivisme amb èxits notables que mereixen visibilitat i que seran part troncal d’aquest curs.
Aquest curs online de 30 hores lectives comptarà amb informes acadèmics de situació i amb la participació de persones defensores de drets humans i ambientals de Mèxic, Colòmbia i Hondures, les quals a través de l’exercici de la no- violència reivindiquen el respecte dels seus drets fonamentals i ambientals, tot remarcant la responsabilitat col·lectiva que es té des del nord global en els processos extractius en el que hi participen empreses transnacionals de matriu europea i espanyola.
El curs va dirigit, a qualsevol persona interessada en aprofundir en el coneixement de la importància de la defensa del territori i els drets ambientals des del Sud Global en la lluita contra la crisi climàtica, i la coresponsabilitat que tenim des del Nord Global en aquesta destrucció.
-Transmetre una imatge global dels desplaçaments forçats i les persecucions per motius de vulneració dels drets ambientals i estudiar les conseqüències migratòries de la degradació del medi ambient en 3 eixos-país: Hondures, Mèxic i Colòmbia.
-Estudiar els vincles entre la defensa del medi ambient i les vulneracions de drets dels pobles originaris a Hondures.
-Incidir en els impactes de les empreses transnacionals i el seu impacte en la degradació del medi ambient i els desplaçaments forçats.
-Visibilitzar les resistències i el teixit de de defensa de la terra i aprendre de les lluites que s’estan donant en la defensa del medi ambient en el sud global.
-Analitzar com ha afectat la pandèmia de la COVID19 en l’activisme en defensa dels drets ambientals
Públic destinatari:
-Professionals dels serveis socials
-Advocats i professionals del dret
-Estudiants interessats en la protecció dels drets ambientals i en els desplaçaments forçats
-Professionals dels serveis públics d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat
-Professionals de les organitzacions del sector de la migració que treballin o que vulguin treballar sobre els drets ambientals
-Activistes de drets humans
-Conjunt de la ciutadania compromesa i preocupada pel respecte i garantia dels drets humans i els drets ambientals
Idioma en què s’imparteix: català, amb algunes ponències en castellà
Número de places: 30
Preu: 150€ preu general, 130€ preu reduït (estudiants, persones aturades i membres d’entitats de lafede.cat)
Continguts:
Mòdul I – El vincle entre la defensa del medi ambient i les vulneracions de drets dels pobles originaris a Hondures.
Mòdul II – El desplaçament forçat i la vulneració de drets humans i ambientals a Colòmbia: una mirada des del post-acord
Mòdul III – L’acció de les empreses transnacionals a Mèxic: el seu impacte en la degradació medi ambiental i com a causa generadora de desplaçaments forçats.
Mòdul IV- Activismes en defensa dels drets ambientals i desplaçament forçat en l’actual context derivat de la pandèmia de la COVID-19.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiatté com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten algun tipus de protecció.
Objectiu del lloc de treball
Sota la supervisió de laResponsable d’àrea d’Incidència, donar suport en la gestió del projecte `El dret d’asil i els activismes en defensa dels drets humans i ambientals a les regions mesoamericana i andina: visibilitzant les conseqüències de les desigualtats estructurals i de gènere en l’actual situació d’emergència climàtica”
Funcions
Preparació de viatges d’estudi: elaboració d’agenda i logística.
Elaboració de Resums executius d’informes.
Supervisió de traducció d’informes a l’anglès.
Traducció d’Informes del català al castellà.
Suport en l’organització logística de jornades internacionals (logístiques defensores i ponents internacionals).
Seguiment i subcontractació de productes de comunicació relacionats amb el projecte
Transcripció d’entrevistes en àudio a documents escrits.
Suport a la responsable d’àrea en la contractació i seguiment de l’avaluació tècnica mixta del projecte.
Suport en la creació d’un observatori relacionat amb el projecte.
Requisits
Llicenciatura en l’àrea de les ciències socials o similar.
Formació en Drets Humans.
Experiència en projectes amb defensores de drets humans.
Bona capacitat de comunicació oral i per escrit en català, castellà i anglès.
Domini de l’idioma anglès i/o francès. Es valorarà qualsevol coneixement d’un altre idioma.
Capacitats i compromisos
Capacitat resolutiva i proactiva.
Capacitat d’anàlisi.
Capacitat relacional i de comunicació.
Capacitat de resiliència.
Capacitat de treball autònom i de priorització de tasques.
Disposició per al treball en equip en ambients interculturals.
Compromís amb els objectius de CCAR, amb la sevamissió, visió i valors.
Resistència a l’estrès i orientació a l’assoliment d’objectius.
Es valorarà
Formació en gènere.
Formació en l’àrea de la immigració i l’asil.
Experiència com a treballador/a i/o voluntari/àriaen entitats sense ànim de lucre.
Experiència prèvia com a persona atesa, treballador/avoluntari/àriao remunerat/da en la CCAR.
Bona capacitat de treball i motivació per treballar en entitats sense ànim de lucre.
Capacitat de gestió, organització, planificació i priorització de tasques.
Flexibilitat horària.
Condicions
Contracte d’obra i servei 27 h setmanals, fins a 31/12/2021, amb possibilitat d’extensió per més temps.
Incorporació immediata: 1/octubre.
Remuneració segons les taules salarials de l’entitat.
Lloc de treball a Barcelona.
Informació requerida
Enviar el curriculum vitae amb carta de motivació a ccar@ccar-cear.org amb la referència: REFORÇ: TÈCNIC/A EN INCIDÈNCIA POLÍTICA I SOCIAL
El termini de presentació de candidatures finalitza el 24 de setembre
*Només es contactarà amb les persones preseleccionades.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.
Objectiu del lloc de treball
Sota la supervisió de l’Àrea d’Incidència política i social, realització de tallers de sensibilització sobre el dret d’asil i la situació de les persones refugiades a centres i grups educatius del Camp de Tarragona.
Requisits
La persona/organització que donarà el servei haurà de demostrar que el tallerista tindrà:
Llicenciatura/Diplomatura/Grau en l’àrea de les ciències socials o similar.
Formació en Drets Humans
Experiència en educació no formal i/o activitats de sensibilització, a escoles primàries i secundàries
Bona capacitat de comunicació en català i castellà
Es valorarà
Que la persona/organització que donarà el servei pugui demostrar:
Formació en l’àrea de la immigració i l’asil.
Habilitats socials i empatia
Condicions
Contracte de prestació de serveis,
D’acord amb el nombre de tallers realitzats Incorporació immediata.
Informació requerida
Enviar el currículum vitae amb carta de motivació i Oferta econòmica a oriol.esteve@ccar-cear.org amb la referència: Tallers – Camp de Tarragona El termini de Presentació d’ofertes finalitza el 30 de setembre
Només es contactarà amb les persones pre seleccionades.
Des de Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) emplacem a la comunitat internacional, Unió Europea i Estat espanyol a responsabilitzar-se de garantir els drets humans i la protecció internacional per els i les afganeses.
Durant els últims dies hem assistit a la caiguda del govern afganès, crònica d’un desastre anunciat, conseqüència de l’avenç i presa de poder de quasi bé la totalitat de regions d’Afganistan per part dels talibans, tret de l’inexpugnable Vall del Pahjsir.
La rapidesa dels esdeveniments, tot i que previsibles des de fa mesos, quan Estats Units va decidir retirar les seves tropes i asseure a la taula de negociacions a senyors de la guerra italibans, ha portat a milers d’afganeses i afganesos a intentar escapar del país per por a represàlies, persecucions, violacions de drets humans sistemàtiques i un retrocés extrem, particularment, dels drets de dones, nenes, minories ètniques i col·lectiu LGTBIQ+.
Afganistan abans del desencadenament dels últims esdevenimentsja es trobava en una situació límit:
Més el 30% de la població pateix una greu crisi d’inseguretat alimentaria segons dades de la FAO de 2021.
Més de la meitat de les dones ha patit violència de gènere i el 80% és analfabeta, el 75% pateix matrimonis forçats en edats compreses entre els 8 i els 16 anys. Afganistan va ocupar la posició 164 de 166 en l’Índex de Desenvolupament de Gènere del PNUD al 2019.
Més de 18 milions de persones necessiten ajuda humanitària.
Al 2020 va ser la tercera nacionalitat amb major nombre de persones refugiades del món amb un total de 2,7 milions. Fa més de 10 anys que està entre els 10 Estats que més refugiats generen.
A Europa van ser la segona principal nacionalitat -per darrera de Síria- en sol·licituds de Protecció Internacional (48.578) però només van obtenir una resolució favorable al 53%
Hi ha quasi 3 milions de desplaçats interns en el país.
Des de principis d’any 550.000 afganesos han estat desplaçats interns, el 80% són dones i menors d’edat.
Països limítrofs com Iran i Pakistan tenen més de 2,6 milions de refugiades afganeses.
Entre el 7 de juliol i el 7 d’agost de 2021, 127.000 persones afganeses han hagut de fugir dins el país degut a l’increment de inseguretat i el conflicte segons dades d’ACNUR.
Des de fa dècades, Afganistan ha estat un dels pitjors països per viure, especialment per les dones i nenes, i ara la situació només pot fer que empitjorar. Afganistan no era un país segur com la UE pretenia fer veure i com constata l’acord UE- Afganistan sobre retorn i readmissió. A Europa, durant 2019 i 2020 els i les afganeses van ser la segona nacionalitat en sol·licitar asil al conjunt dels països europeus per darrera de Síria amb 48.000 sol·licituds el que representa un 10,6% del total de sol·licituds que es van presentar.
La incapacitat de la UE d’anticipar-se i tenir un coneixement real de la situació que estava patint Afganistan queda més que manifesta en la improvisació a l’hora de donar resposta. Fa dues setmanes, el 5 d’agost, 6 països europeus demanaven a través d’una carta a la Comissió Europea que no s’aturessin les deportacions d’afganes al·legant que s’enviaria la senyal equivocada als i les afganes i que el que s’havia de fer es dotar econòmicament als països limítrofs i intensificar les converses amb el govern afganès perquè acceptés els retorns. El govern d’Afganistan havia demanat congelar els retorns no voluntaris mentre feia front a la ofensiva Talibà.
La UE no pot seguir d’esquenes a la realitat, participant en la desestabilització de països i tenint un discurs pervers en què per una banda, s’exhorta a la defensa dels drets humans i dels drets de lesdones quan a la vegada securititza i tanca fronteres per tal de que no arribin les persones refugiades. Les paraules de Macron recalquen que França no està disposada a acollir o les de Josep Borrell, en que ja parla de negociar amb els talibans sense posar sobre la taula una sola sortida digna i segura per la població afganesa constaten que la Unió Europea navega a la deriva i no ha après absolutament res després del gran flux de refugiats provinents de Síria fruit de la guerra en la qual ha estat sotmesa el país.
Els governs europeus, entre els quals l’espanyol que ha tingut forta presència a Afganistan, han d’assumir responsabilitats en matèria de defensa dels drets humans i protecció internacional de manera urgent i sense condicions i no repetir els errors de 2015 amb les necessitats humanitàrieson les persones van haver de llençar-se al mar exposant la seva vida, buscant protecció.
Es calcula que només els EE.UU. han realitzat una despesa de més de 2.261 bilions de dòlars des de 2001. L’ Estat espanyol, que ha participat de la intervenció des de l’inici a través de diferents missions, s’estima que ha gastat al voltant 3.887 milions d’euros. I la qüestió és la següent: ens hem pogut gastar aquestes quantitats ingents en l’esforç de guerra, principalmentper la compra d’armament paradoxalment ara tot en mans dels talibans, i no serem capaços de donar una resposta humanitària?
Valorem positivament les mostres de solidaritat de la societat civil i les institucions públiques catalanes en reafirmar-se en el compromís en donar una resposta humanitària davant la situació que enfronta Afganistan.
És per això que des de la CCAR proposem;
Deixar sortir a les persones afganeses que vulguin sortir del país sense posar obstacles ni el Govern d’Afganistan ni els països limítrofs.
Posar fi a l’Acord UE – Afganistan en matèria de migració.
L’establiment de vies legals i segures d’accés a la UE a les persones que busquin refugi des de l’Afganistan:
Expedició de visats humanitaris.
Possibilitat de sol·licitar asil en consolats i ambaixades de la UE en els països limítrofs amb Afganistan
Augment de compromisos de reassentament dins de la UE
Corredors humanitaris des d’Afganistan a països segurs i la seva posterior acollida, especialment per dones i menors que seran el grup que patirà conseqüències més greus sota mandat talibà.
Major celeritat al govern espanyol en els processos de reagrupament familiar.
A Generalitat i governs municipals augmentar i enfortir les polítiques d’acollida i inclusió complementàries a les de l’Estat.
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.
Objectiu del lloc de treball
El lloc de treball s’incorpora dins de l’Àrea de Desenvolupament i Enfortiment Institucional i serà l’encarregada de gestionar el voluntariat de l’entitat, de manera transversal i comptant amb la participació de les diferents àrees que formen part de la CCAR.
Funcions
Elaboració d’un diagnosi sobre les necessitats específiques de formació de voluntariat així com d’acompanyament de les persones refugiades sorgides arrel de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya.
Actualització del Pla de Voluntariat de la CCAR, per tal de planificar i estructurar l’acció voluntària dins de l’entitat i realitzant el diagnosi sobre les necessitats específiques de formació de voluntariat sorgides arrel de la pandèmia de la COVID-19 a Catalunya.
Capacitació i consolidació d’un equip de voluntariat mitjançant el disseny, implementació i avaluació d’un curs de formació online sobre protecció internacional i voluntariat amb persones refugiades.
Organització d’accións pel Dia Mundial del Voluntariat, així com participació en d’altres activitats i fires realitzades.
Disseny, implementació i avaluació d’una plataforma virtual per tal de potenciar la participació activa i garantir la interacció positiva i segura entre persones usuàries i voluntàries de la CCAR.
Disseny, implementació i avaluació d’un curs de formació online sobre protecció internacional i voluntariat amb persones refugiades.
Seguiment, gestió i avaluació del voluntariat implicat amb l’entitat.
Execució, assoliment i registre dels indicadors relacionats amb els projectes en els quals participi.
Suport en la difusió de les activitats de la CCAR.
Requisits
Llicenciatura en l ’àrea de les ciències socials o similar.
Formació en Drets Humans.
Experiència en gestió del voluntariat i en activitats d’incidència i sensibilització.
Bona capacitat de comunicació oral i per escrit en català i castellà.
Domini de l’idioma anglès i/o francès. Es valorarà qualsevol coneixement d’un altre idioma.
Coneixement del teixit associatiu.
Capacitats i compromisos
Capacitat resolutiva i proactiva.
Capacitat d’anàlisi.
Capacitat relacional i de comunicació.
Capacitat de resiliència.
Capacitat de treball autònom i de priorització de tasques.
Disposició per al treball en equip en ambients interculturals.
Compromís amb els objectius de CCAR, amb la seva missió, visió i valors.
Resistència a l’estrès i orientació a l’assoliment d’objectius.
Es valorarà
Formació en gènere.
Formació en l’àrea de la immigració i l’asil.
Experiència com a treballador/a i/o voluntari/a en entitats sense ànim de lucre.
Experiència prèvia com a persona atesa, treballador/a voluntari/a o remunerat/da en la CCAR.
Bona capacitat de treball i motivació per treballar en entitats sense ànim de lucre.
Capacitat de gestió, organització, planificació i priorització de tasques.
Flexibilitat horària.
Condicions
Contracte d’obra i servei 29 h/set, fins a març 2022
Incorporació immediata.
Remuneració segons les taules salarials de l’entitat.
Lloc de treball a Barcelona.
Informació requerida
Enviar el currículum vitae amb carta de motivació a ccar@ccar-cear.org amb la referència: TÈCNIC/A VOLUNTARIAT El termini de presentació de candidatures finalitza el 02/08/2021
Només es contactarà amb les persones pre seleccionades.
Jornada internacional – Un sol planeta, un sol refugi: drets ambientals, gènere i Covid19. La defensa de la terra i les vulneracions de drets ambientals
Idioma: català, castellà i anglès, amb servei de traducció i interpretació simultània
Places: limitades. Inscripció necessària per les limitacions d’aforament (formulari per inscriure’s). No es permetrà l’accés a ningú que no hagi estat prèviament inscrit
Preu: gratuït. Inscripció imprescindible i obligatòria (click aquí)
*Càtering gratuït per als assistents
Per a més informació: cursos@ccar-cear.org
El concepte «refugiats ambientals», cada vegada més present en la societat, simplifica la multiplicitat de causes de factors d’àmbits diferents. Per això, en un món cada vegada més inestable amb alteracions més greus i ràpides dels ecosistemes que impacten sobre la població, creiem necessari repensar les definicions i els termes usats en conceptes més tradicionals com “refugiat” o “protecció”.
Us convidem a assistir en aquesta jornada internacional, reflexionarem amb experts i expertes, defensores de drets humans i ambientals, per fer un anàlisis de la situació i aprofundir en aquests desplaçaments forçats.
Objectius:
-Transmetre una imatge global dels desplaçaments forçats i les persecucions per motius de vulneració dels drets ambientals i estudiar les conseqüències migratòries de la degradació del medi ambient.
-Incidir en els conceptes de les violències particulars dirigides a vulnerar els drets ambientals i les relacions desiguals entre les causes i efectes dels sistemes d’explotació entre el nord i el sud globals.
-Visibilitzar les resistències i el teixit de de defensa de la terra i aprendre de les lluites que s’estan donant en la defensa del medi ambient en el sud global.
-Analitzar la situació particular de les dones en el context dels desplaçaments forçats per motius ambientals.
-Contribuir a ampliar i donar a conèixer els drets ambientals, els anomenats refugiats per motius ambientals i fomentar-ne la seva reflexió.
-Proposar polítiques públiques i d’incidència favorables a les víctimes i desplaçats forçats víctimes d’aquest tipus de fenòmens.
Públic destinatari:
-Professionals dels serveis públics d’atenció a les persones
-Advocats i professionals del dret
-Professionals de les organitzacions del sector de la migració que treballin o que vulguin treballar sobre els drets ambientals
-Activistes de drets humans
-Estudiants interessats en la protecció dels drets ambientals i en els desplaçaments forçats
-Conjunt de la ciutadania compromesa i preocupada pel respecte i garantia dels drets humans i els drets ambientals
La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat té com a objectius la defensa del dret d’asil i els drets de les persones refugiades i immigrants, alhora que treballem per afavorir els processos d’inclusió social de les persones refugiades i immigrants a Catalunya. Des de la Comissió qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions i volem obrir un debat sobre les formes de persecució i vulneracions de drets humans que necessiten d’algun tipus de protecció.
Objectiu del lloc de treball
Sota la supervisió de la Coordinació d’atenció a les persones, oferir atenció jurídica a persones refugiades, apàtrides i denegades de la protecció internacional, amb un focus en persones menors estrangeres sense referents familiars.
Funcions:
Assessorament i acompanyament jurídic especialitzat per a menors estrangers sense referents familiars en la realització de tràmits vinculats a la protecció internacional, estrangeria i altres demandes vinculades:
Preparació de la formalització de la sol·licitud de protecció internacional.
Assistència a la formalització de la sol·licitud de protecció internacional.
Coordinació amb treballadors i educadors socials.
Assessorament addicional sobre el procediment de protecció internacional.
Gestions amb el Cos Nacional de Policia (CNP).
Gestions amb l’Oficina d´Asil i Refugi (OAR).
Presentació de la documentació complementària a l’expedient de protecció internacional.
Presentació d’informes per a la Comissió Interministerial d’Asil i Refugi (CIAR).
Presentació de queixes davant diverses instàncies (Defensor del Poble, Delegació de Govern a Catalunya, Oficina d’Asil i Refugi, ACNUR, entre d’altres).
Derivacions a altres entitats especialitzades del territori.
Assessorament i assistència en relació al procediment de sol·licitud de l’estatut d’apàtrida.
Coordinació amb diferents entitats del sector.
Coordinació amb l´ Oficina d´Estrangeria.
Organització de sessions informatives de caràcter grupal o, quan sigui necessari, individual sobre el dret d’asil dirigides a persones víctimes de desplaçament forçat fruit de greus vulneracions dels seus drets humans.
Entrevista en profunditat i valoració jurídica, i coordinació amb l’equip tècnic de la CCAR sobre possibles derivacions i el seu posterior seguiment (ja sigui a persones adultes com a menors estrangers sense referents familiars).
Assessorament i acompanyament jurídic especialitzat en la realització de tràmits i seguiment d’expedients de protecció internacional de les persones beneficiàries dels Programes d’atenció a les persones.
Realització de les tasques pròpies de l’àrea jurídica segons les necessitats de l’entitat.
Requisits:
Formació específica i experiència en protecció internacional.
Formació i experiència en immigració.
Alts coneixements del entorn de recursos socials de Catalunya.
Nivell alt de castellà i català (parlat i escrit).
Francès i/o anglès nivell alt.
Estar col·legiat/da com a advocat/da exercint.
Capacitats i compromisos
Capacitat per a les relacions interpersonals i professionals.
Capacitat de lideratge d’equips.
Capacitat per a treballar en un equip multidisciplinari.
Autoorganització i autonomia.
Orientació a resultats .
Sensibilitzat per la inserció sociolaboral de refugiats i immigrants.
Disposició per al treball en equip.
Compromís amb els objectius de CCAR, amb la seva missió, visió i valors.
Es valorarà
Formació específica en gènere.
Haver format part de CCAR com a persona atesa, treballador/a o voluntari/a.
Capacitat de treball en equip en ambients interculturals.
Experiència associativa.
Condicions
Contracte d’obra i servei, 35 h/set, fins juliol 2022.
Incorporació immediata.
Remuneració segons les taules salarials de l’entitat.
Lloc de treball a Barcelona.
Informació requerida
Enviar el currículum vitae amb carta de motivació a ccar@ccar-cear.org amb la referència ADVOCADA
El termini de presentació de candidatures finalitza el 28 de juny
Només es contactarà amb les persones que hagin estat pre-seleccionades.
